Autors Catalans del Segle XX: Pedrolo, Mira, Fuster i Mira

Manuel de Pedrolo (1918-1990)

Apassionat per la lectura des de jove, Manuel de Pedrolo va escriure en català malgrat la censura. Conreà tots els gèneres literaris, especialment la novel·la, i abordà una àmplia varietat de temes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen, que narra la fi del món i la repoblació de la Terra. L'any 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell amb la novel·la Estrictament personal i va començar a escriure teatre. La seva producció teatral, amb només tretze obres, destaca per la temàtica i el tractament dels personatges. Temes recurrents són la mort, l'existència humana i la llibertat. El seu teatre, pessimista, presenta personatges que viuen en el present i busquen el seu origen. Immersos en el seu món interior, es preocupen tant per la seva vida com per la dels altres, amb interrogants sobre la mort i la incomunicació. Les seves obres sovint plantegen situacions tancades que atrapen els personatges. Les seves tècniques s'acosten al teatre de l'absurd, trencant la lògica amb textos inconnexos i diàlegs sense sentit. Tot i rebutjar aquesta etiqueta, aquest estil li permetia burlar la censura franquista. Els personatges es representen mitjançant símbols. Destaquen obres com Homes i no, Situació bis i Darrera versió per ara. Va ser nomenat Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020)

A Josep Maria Benet i Jornet, aficionat a la lectura, especialment de còmics, que fins i tot creava ell mateix, aquest va ser el seu primer pas cap al teatre. Als anys seixanta va entrar en contacte amb l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i va conèixer autors importants. L'any 1964 va guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra amb l'obra Una vella, coneguda olor, pertanyent a l'etapa del realisme històric. Altres obres importants inclouen Quan la ràdio parlava de Franco. El teatre es va convertir en la seva passió, un mitjà per reflectir el món. Va incorporar nous elements, com els còmics i les novel·les de capa i espasa. Als anys setanta, va crear obres autobiogràfiques i imaginatives, recordant la seva infantesa, com Revolta de bruixes o La desaparició de Wendy, on explora el conflicte entre realitat i fantasia, raó i por. També va tractar la insatisfacció humana i la cultura popular, interessant-se pel melodrama. Aquesta doble personalitat el va portar a crear melodrames per a la televisió. Dramaturg, autor de teatre i compromès amb la societat, va produir sèries televisives com Poble Nou i Nissaga de poder, per les quals és més conegut. Autor exigent amb si mateix, sempre s'esforçava per millorar la seva obra. Va rebre nombrosos premis, com el Premi Nacional de Literatura de Teatre el 1991 i el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2013.

Joan Fuster (1922-1992)

Joan Fuster, de Sueca, és considerat l'assagista més important del segle XX en llengua catalana. De formació autodidacta, va començar escrivint poesia, però aviat es va decantar per l'assaig, un gènere de reflexió i opinió personal que convida el lector a qüestionar-se i pensar. Va iniciar la seva producció assagística amb El descrèdit de la realitat, seguit d'altres obres importants com Diccionari per a ociosos, Diari 1952-1960 i Sagitari. Amb una temàtica àmplia i variada, reflexiona sobre la problemàtica de l'ésser humà. Compromès amb la seva terra i la seva gent, moltes de les seves obres tracten sobre el País Valencià. Va haver de superar adversitats i atacs de l'ultradreta valenciana per ser considerat catalanista. La seva producció es pot dividir en tres tipus d'assaig: 1. Assaig humanístic, incloent-hi els aforismes; 2. Assaig sociopolític; 3. Assaig d'història cultural. En el primer tipus, reflexiona sobre les seves pròpies idees, amb obres com El descrèdit de la realitat. Els aforismes són idees concises que busquen sorprendre i cridar l'atenció. En el segon, reflexiona sobre la identitat del poble valencià, amb obres com Nosaltres, els valencians, un encàrrec per explicar la cultura valenciana. En el tercer, es dedica a autors clàssics valencians com Sant Vicent Ferrer, amb obres com La decadència al País Valencià. El seu estil es caracteritza per una prosa clara, amb una llengua normativitzada i allunyada de l'arcaisme.

Joan Francesc Mira (1939-)

Joan Francesc Mira, de València, és llicenciat en filosofia, traductor i novel·lista. El 2001 va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Florència per la seva traducció de la Divina Comèdia. Autor d'una gran quantitat d'assajos, especialment sobre antropologia i sociologia, la seva obra es pot dividir en tres temàtiques: 1. La identitat del poble valencià, la seva llengua, cultura i arrels; 2. El concepte de nació, el nacionalisme valencià i les seves implicacions; 3. L'estudi de personatges històrics, sobretot autors clàssics com Sant Vicent Ferrer. El seu estil és depurat, amb un llenguatge clar i amb tocs d'humor. Utilitza digressions i exemples per fer comprensible el seu missatge. Obres importants inclouen Un estudi d'antropologia al País Valencià i Els valencians i la terra. Reflexiona sobre l'actualitat de les últimes dècades del segle XX, especialment els problemes que afecten l'ésser humà, com la política, la societat i la literatura. Va rebre el Premi al Millor Llibre en Valencià l'any 1999 amb Valencià per a veïns i visitants, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2004. Ha ocupat càrrecs en diverses entitats, com la presidència d'Acció Cultural del País Valencià. Ha reflexionat sobre el seu país, la seva problemàtica, la llengua i les situacions conflictives que li ha tocat viure.