Autors Catalans Clau: Pedrolo, Monzó i Benet i Jornet

Manuel de Pedrolo (1918-1990)

Militant de la CNT, empresonat en un camp de concentració. Un dels autors catalans més prolífics, considerat precursor del teatre de l'absurd i renovador del teatre català. La seva obra, escrita entre 1958 i 1963, explora la llibertat i la repressió franquista, amb una forta denúncia de la injustícia i l'intent de genocidi cultural i polític contra el poble català. Els seus personatges simbòlics habiten un món tancat i alguns lluiten contra el conformisme (Homes i no, 1957). Per burlar la censura, el seu teatre evita referències espacials i temporals concretes, centrant-se en temes com la mort, la comunicació, l'autenticitat, el sentit de l'existència i la llibertat.

Quim Monzó

Autor prolífic de novel·les, contes i articles periodístics, traduït a més de vint llengües i guanyador de diversos premis. La seva popularitat es deu també a les seves col·laboracions en mitjans de comunicació. Monzó ha creat una obra sòlida i personal dins la narrativa de trencament. L'udol del griso al caire de les clavegueres (1976) és representativa de la generació dels setanta, influïda per la contracultura i la cultura pop. La seva obra deforma la realitat quotidiana, trivialitzant alguns aspectes i exaltant-ne d'altres, amb una atenció especial a la realitat urbana, l'estrès i el consumisme.

Josep Maria Benet i Jornet

Dramaturg i guionista de televisió, figura clau en la renovació teatral catalana. Va participar en la creació de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) el 1960 i en la lluita antifranquista. La seva obra reflexiona sobre l'individu i la societat, evolucionant des d'un realisme inicial cap a una dramatúrgia més personal i experimental.

• Primera meitat dels 60: Realisme amb influències de Buero Vallejo i Miller (Una vella, coneguda olor, 1963; Fantasia per a un auxiliar administratiu, 1964).
• Segona meitat dels 60: Experimentació formal i elements de gèneres de consum (Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna, 1966-69; La nau, 1968-69).
• Anys 70: Experiències personals i experimentació formal (Berenàveu a les fosques, 1970-71), realisme simbòlic (Revolta de bruixes, 1971-75).
• Anys 80 i 90: Dramatúrgia personal i narrativa, mantenint la base realista.