Autors Catalans: Assaig i Teatre Postguerra i Actualitat

Assaig: Context de Joan Fuster

Autors coetanis a Fuster (Diccionari per a ociosos)

Podem destacar els següents assagistes coetanis a Fuster:

• Josep Pla: És un dels autors que ha contribuït a la normalització del català literari, amb una escriptura creativa i propera a la parla quotidiana. El seu estil combina la simplicitat expressiva i la creativitat en les metàfores i les comparacions. Una de les obres més importants de Josep Pla és El quadern gris.
• Manuel Sanchis Guarner: Considerat el pare de la filologia moderna a les terres valencianes, va ser un dels participants en l'elaboració de les Normes de Castelló. Una de les seves obres més importants és La llengua dels valencians. A més de gramàtic, és assagista.

Presència d'autores en l'assaig (Postguerra - Actualitat)

Destaca la presència d'autores en el context d'escriptura de Diccionari per a ociosos? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores (novel·listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a l'actualitat?

• Margarida Castellano Sanz: És una professora i assagista valenciana. El 2013 es va doctorar en Filologia a la Universitat de València amb una tesi amb menció internacional sobre la literatura postcolonial i les identitats migrants: La construcció del subjecte autobiogràfic femení en la literatura catalana de la immigració. El 2017 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig.
• Ingrid Guardiola Sánchez: És una realitzadora, productora i assagista cultural catalana. Les temàtiques sobre les quals treballa són la cultura audiovisual vinculada a la desigualtat, la tecnologia, el gènere i la cultura. L'any 2017 estrena el seu primer llargmetratge, Casa de ningú, un documental d'assaig on es reflexiona sobre la memòria, la productivitat i el treball. El 2018 va publicar L'ull i la navalla, un assaig en què reflexiona sobre la dinàmica contemporània.

Teatre: Context de Rodolf Sirera

Dramaturgs coetanis a Sirera (El verí del teatre)

Quins altres dramaturgs destaquen en el context d'escriptura d’El verí del teatre? Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

• Patrícia Pardo: És una dramaturga valenciana que barreja l'humor amb la crítica social. Per una part, interpreta un pallasso que relaxa el públic i, després, el sorprèn amb una crítica sobre la política corrupta i la hipocresia. Algunes de les seves obres són: El fandango de Marx.
• Lluïsa Cunillé: Es poden distingir dues etapes en la producció de l’escriptora: abans del 2001, se centra en la solitud i la incomunicació. En la segona etapa comença a explotar l'àmbit del personatge a partir d'estratègies centrades en la paraula. En els últims anys ha explorat nous camps de l'escriptura dramatúrgica. Algunes de les seves obres són: La festa.

Dramaturgs anteriors a Sirera (El verí del teatre)

Quins autors destaquen en el teatre amb anterioritat al context d'escriptura d'El verí del teatre? (mínim 2 autors/es) Quines semblances o diferències presenta l’escriptura d'aquests altres autors respecte a l'autor del fragment?

Podem anomenar els autors següents:

• Manuel de Pedrolo: Va conrear tots els gèneres literaris: poesia, teatre i narrativa. El teatre de Pedrolo recull l’experiència del teatre de l'absurd sorgit amb la influència d’autors com Beckett i Ionesco. Pel que fa al contingut de la seva obra, usa amb intel·ligència les tècniques de l’absurd per burlar el rigor de la censura franquista.
• Maria Aurèlia Capmany: Una de les seves primeres intervencions en el món del teatre va ser com a actriu. Ho va fer a El Cercle; aquest grup encobria tertúlies de cultura catalana a l'època de la postguerra i permetia als autors evitar la repressió. Com a dramaturga es va iniciar amb Tu i l'hipòcrita (1959). Aquesta estrena va canviar el paisatge de la seva vida.