Pla d'Autoprotecció: Emergències i Evacuació

Pla d'Autoprotecció o Pla d'Emergència

Els plans d'emergències pretenen optimitzar els recursos humans i tècnics per controlar les emergències ràpidament i minimitzar les conseqüències.

Si al pla d'emergència s'introdueix la prevenció, s'aconsegueix un pla d'autoprotecció.

Els plans d'autoprotecció han d'incloure possibles situacions d'emergència. No solen enfocar-se en els riscos externs ni en la necessitat de confinament.

El concepte de pla d'emergència apareix a la legislació el 1979. L'elaboració està motivada per la Llei 31/1995 de PRL, que estableix l'obligatorietat que tot centre prevegi les mesures d'emergència, els mitjans de protecció i les condicions d'evacuació.

La publicació del RD 393/2007 aprova la norma bàsica d'autoprotecció.

A Catalunya, les competències en matèria de Protecció Civil són exclusives. Amb l'exercici d'aquestes competències es va aprovar la Llei 4/1997. Els plans han d'estar homologats per la Comissió de PC.

Planificar les Emergències

No hi ha una normativa per planificar, sinó pautes.

Objectius d'un Pla d'Autoprotecció:

• Conèixer els edificis i l'entorn per identificar els riscos.

• Adoptar mesures preventives.

• Conèixer les normes d'actuació.

• Garantir la fiabilitat.

• Disposar de personal.

• Informar sobre com actuar davant una emergència.

• Estudiar les vies d'evacuació.

Obligació de Fer un Pla d'Autoprotecció

→ Llei de l'Estat 31/1995 de PRL: Estableix l'obligació que tot centre de treball prevegi mesures d'emergència.

→ RD 393/2007, Norma bàsica d'autoprotecció: Estableix l'estructura i el contingut dels plans d'autoprotecció. La normativa s'emmarca en l'àmbit de PC.

Hi ha activitats i empreses que, per les seves característiques, tenen una normativa pròpia que els obliga a fer un PAU.

Comunitats autònomes amb normativa pròpia de PC:

→ A Catalunya és aplicable la Llei 31/1995 de PRL.

→ Decret 30/2015: Aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures d'autoprotecció i fixa el contingut d'aquestes mesures.

No és aplicable la Norma Bàsica d'Autoprotecció (NBA), ja que hi ha competències autonòmiques exclusives en PC.

A Catalunya, els PAU han de tenir 4 documents i 4 annexos:

-D1: Identificació de la instal·lació, inventari, anàlisi i avaluació del risc.

-D2: Inventari i descripció dels mitjans i les mesures d'autoprotecció.

-D3: Manual d'actuació.

-D4: Implantació, manteniment i actualització.

A1→ Directori de comunicacions.

A2→ Formularis per a la gestió de les emergències.

A3→ Plànols. Recull dels plànols esmentats als diferents documents.

A4→ Fitxes d'actuació.

L'origen de la Protecció Civil s'associa al possible esdeveniment de risc col·lectiu greu.

La protecció civil és un servei públic que gestiona el risc col·lectiu, integrant accions per evitar, reduir o corregir danys a persones, béns i medi ambient davant perills o amenaces que afecten col·lectivament.

Per garantir la seguretat davant amenaces de dany col·lectiu es van estructurar les organitzacions de protecció civil.

Una emergència és una desviació dels paràmetres de normalitat. Per determinar el seu abast, s'utilitzen paràmetres com la informació, l'afectació a persones i els recursos necessaris.

Segons els criteris, les emergències es classifiquen en 3 tipus:

-Emergències petites: Afecten individualment i no requereixen serveis extraordinaris.

-Emergències mitjanes: Tenen característiques de les petites i les grans.

-Emergències grans: Afecten a moltes persones i requereixen recursos extraordinaris.

La Protecció Civil es defineix com la planificació del marc funcional i els mecanismes per mobilitzar recursos humans i materials, i coordinar les diferents administracions que han d'intervenir.

PC→ Caràcter organitzatiu.

La PC ha de garantir que la població estigui segura. Per fer-ho, es duen a terme les següents accions:

-Avaluació: Analitzar el risc (s'analitza el perill i la vulnerabilitat).

-Prevenció: Mantenir el risc a un nivell acceptable.

-Actuació: La PC ha d'actuar assumint el paper de coordinador dels operatius.

Organització

La protecció civil es configura com un sistema on els diferents elements funcionen conjuntament.

El concepte de PC s'aplica en dos sentits:

→ Estructures pròpies de la PC: Organització pròpia que s'encarrega de promoure, planificar, coordinar i integrar les funcions de PC.

→ Estructures amb operatius ordinaris: Conjunt de diferents àrees i sectors, que implica moltes administracions, organismes i particulars.

L'article 132 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 atribueix a la Generalitat la competència per regular, planificar i executar les mesures de les emergències i la seguretat civil, i per dirigir i coordinar els serveis de PC.

Actuacions de PC

Segons la Llei 4/1997, les actuacions de PC són:

-Previsió dels riscos greus: Anàlisi dels riscos i la seva localització al territori.

-Prevenció de les respostes davant les emergències.

-Intervenció per anul·lar les causes i corregir i minimitzar els efectes de catàstrofes.

-Informació i formació de persones i col·lectius que poden ser afectats pels riscos.

-Rehabilitació: Restabliment de serveis essencials.

Els plans de Protecció Civil són elaborats per les administracions públiques.

La legislació permet la participació de la ciutadania. Excepció: PAU→ La responsabilitat dels quals recau en la persona titular de l'activitat.

En emergències gestionades per la Generalitat, hi ha una estructura d'organització i coordinació dels operatius i organismes que intervenen.

El director del pla és el màxim responsable de la gestió de l'emergència, recolzat pel consell assessor i el gabinet d'informació. Els grups d'actuació segueixen les seves ordres, coordinats al lloc de l'emergència pel responsable del Centre de Comandament Avançat (CCA) i sota la direcció del director del pla a través del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).

A nivell municipal, l'alcalde és el responsable de l'actuació, estructurada a través del pla de protecció civil municipal, i es coordina amb el director de PC de la Generalitat mitjançant el Centre de Coordinació Municipal (CECOPAL) i el CECAT.

El comitè d'emergències està integrat pel director del pla, el consell assessor i el gabinet d'informació.

La direcció dels plans de PC és assumida pel conseller del Departament d'Interior.

El consell assessor està format per representants de les administracions o serveis implicats.

Tipologia de Plans

Es classifiquen en funció de l'entitat que els elabora o del tipus de riscos als quals donen resposta.

En funció de qui els elabora:

• Generalitat: Pla territorial, Pla especial i Pla d'emergència de les seves activitats. Àmbit a tota Catalunya.
• Municipi: Pla bàsic d'emergència municipal, Pla especial, Pla específic, Pla d'emergència de les seves activitats. Àmbit municipal.
• Consell comarcal: Plans de suport comarcal, Plans supramunicipals. Per a diversos municipis o per a tota la comarca.
• Titular de la instal·lació: Pla d'emergència del seu local o activitat.

En funció del tipus de risc al qual donen resposta:

• Pla territorial: Emergències que es poden donar en el seu territori i són multirisc.
• Pla especial: Risc concret.
• Pla específic: Risc concret d'un municipi (festa major).
• PAU: Preveu emergències que es poden donar en una activitat.

Plans especials: Riscos concrets que necessiten mètodes tècnics i científics per ser avaluats i tractats.

Plans d'Actuació Municipal (PAM): Dins dels plans especials per a un risc, estan els PAM. Estableixen les actuacions del Pla especial de la Generalitat.

Cada pla especial determina quins municipis estan obligats o recomanats a elaborar el PAM.

Plans Específics Municipals (PEM): Gestionen riscos concrets diferents dels considerats especials.

Pla Territorial: Aborden les emergències de caràcter general en un àmbit territorial específic.

DUPROCIM: Es va crear un document únic de PC municipal per simplificar la planificació als municipis. Agrupa els plans i els documenta en un sol document.

Mapa de PC de Catalunya: Mostra informació detallada sobre els riscos geogràficament referenciats. Abasta tot el territori català per proporcionar una visió global dels riscos de PC.

El mapa recull riscos especials i riscos no especials.

Hi ha riscos, com els incendis forestals, on el perill recull tot el terme municipal (quan no és així).

Els incendis forestals són les activitats que es troben a 500 m de la zona de bosc, les que estan subjectes a aquest perill, encara que es vegi reflectida a tot el municipi.

→ Emergències gestionades per la Generalitat: Actuació simultània d'un pla de la Generalitat i un o més de PC dels municipis afectats. L'autoritat recau en la persona titular del Departament d'Interior.

→ Emergències gestionades pels municipis: Quan la Generalitat no activa cap pla i s'activa un pla de PC del municipi. Inclouen riscos que no són competència ni de l'Estat ni de la Generalitat. L'autoritat recau en l'alcalde.

→ Emergències gestionades per l'Estat: Es limiten a la matèria de salvament marítim i seguretat nuclear o quan es declara d'interès nacional.

La majoria dels plans contemplen els següents grups:

-Grup d'Intervenció: Format pel cos de bombers de la Generalitat i dels municipis afectats. També inclou bombers propis de l'empresa on s'ha originat el sinistre. La coordinació d'aquest grup és a càrrec de Bombers de la Generalitat.

-Grup d'Ordre: Format pels cossos policials. La coordinació del grup és assumida pels Mossos d'Esquadra. Per a les activitats portuàries i aeroportuàries d'interès nacional, la Guàrdia Civil assumeix les seves competències.

-Grup Sanitari: Format per personal i els recursos sanitaris disponibles a Catalunya, incloent-hi el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). La coordinació d'aquest grup és responsabilitat del SEM.

-Grup Logístic: Coordinat per la Direcció General de PC. Inclou els serveis dels municipis afectats.

-Altres Grups Especialistes: Els plans incorporen un grup expert o especialista en el risc específic del pla, encarregat de controlar i assessorar tècnicament sobre la situació i els seus efectes. (Pla INUNCAT, Pla INFOCAT, Pla SISMICAT, Pla NEUCAT).

-Grup Judicial i de Medicina Legal i Forense: Alguns plans de PC elaborats per la Generalitat incorporen aquest grup. S'anticipa per a emergències amb potencial per originar un gran nombre de víctimes. La coordinació del grup és responsabilitat de la persona titular del jutjat de guàrdia del partit judicial corresponent.

Centres de Comunicació d'Emergències

112: Servei gestionat per la Generalitat que centralitza les trucades d'urgència. És accessible les 24 hores, gratuït i obert a tota la Unió Europea des de qualsevol telèfon. La gestió recau en el Departament d'Interior, a través del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya (CAGTU).

Els operadors del 112 poden comunicar-se amb altres serveis d'emergència i coordinar una resposta ràpida.

Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT): Centre superior de coordinació i informació de l'estructura de PC a Catalunya. Coordina globalment l'emergència i és la seu de la direcció del pla, mantenint comunicació amb el CCA. Centralitza la informació i coordina l'actuació dels diversos cossos de seguretat. Actua com a punt de comunicació entre les autoritats locals, regionals, etc.

Desenvolupa i actualitza els plans d'emergència i realitza simulacres.

Diferència: El 112 és el número al qual trucar en cas d'emergència. El CECAT és l'organisme que dirigeix i coordina la resposta a les emergències.

Centre de Coordinació Municipal (CECOPAL): Centre de coordinació municipal que executa les accions determinades per la direcció del pla municipal. Situat al municipi afectat, coordina les accions per minimitzar els efectes de l'emergència sobre la població i el medi ambient, mantenint contacte amb el CECAT per garantir la coordinació. És l'equivalent municipal del CECAT, actuant com a centre de direcció i coordinació del pla de PC municipal.

Centre de Comandament Avançat (CCA): Punt de coordinació dels diferents actuants en una emergència, situat a prop de la zona afectada, per coordinar les actuacions dels grups presents. Manté contacte amb el CECAT per garantir la coordinació de les accions. Es poden establir múltiples CCA.

CRA o Centre Receptor d'Alarmes Municipals: Instal·lació que rep i gestiona els senyals d'alarma que provenen de sistemes de seguretat instal·lats a l'àmbit municipal (edificis públics). La seva funció és monitoritzar les alarmes i coordinar una resposta ràpida.

Sala CENEM: Instal·lació operativa del Ministeri de l'Interior d'Espanya encarregada de la gestió i coordinació d'emergències a nivell nacional. El seu objectiu és centralitzar la informació sobre emergències, coordinar la resposta dels diversos serveis d'emergència i proporcionar suport a les autoritats.

Centre de Coordinació de Resposta en Emergències (ERCC): Unitat de la Unió Europea encarregada de coordinar la resposta a emergències a nivell internacional.

El pla d'actuació forma part del PAU, on es preveu l'organització de resposta davant dels diferents riscos, les mesures de protecció i els procediments i seqüències d'actuació que s'han de dur a terme a cada escenari.

Per a cada risc s'hauria d'establir el nivell d'actuació, que podem anomenar de diferents maneres:

• Conat, Alerta, Emergència.

Finalment, s'ha d'establir la seqüència d'accions que es duran a terme per a cada situació i qui les durà a terme.

Escenaris, accidents o situacions que poden activar el PAU.

Podem estructurar el risc segons:

• En funció de la gravetat.

• En funció de l'ocupació i els mitjans humans disponibles.

• En funció de la zona i els mitjans de protecció existents.

Combinant aquests criteris, s'han d'establir els escenaris d'emergència que determinaran l'activació del pla en una fase o una altra.

1. Criteris d'Activació i Definició de Fases

   Les fases d'un PAU són tres: conat, alerta i emergència.

   Conat: Situació de risc que altera la normalitat i que pot desencadenar una emergència, però permet realitzar accions per corregir-ho i evitar que es produeixi. Es pot controlar ràpidament.

   Alerta: Situació que provoca uns danys i unes actuacions amb la finalitat de reduir els efectes. Situacions de certa importància que poden ser controlades per mitjans i recursos propis.

   Emergència: Alteració de la normalitat de forma violenta. Cal ajuda externa i l'actuació d'alguns o tots els mitjans d'ajuda exterior.

2. Seqüència d'Accions

   Un cop definits els escenaris i les fases, hem de determinar els equips (humans i materials) i les accions que es duran a terme a cada escenari.

   La coordinació del PAU amb els plans d'emergència d'àmbit superior s'ha de garantir mitjançant els protocols que també es posaran al pla d'actuació i que són:

   -Protocol de notificació de l'emergència: 112. En funció de la comunitat autònoma i el tipus de PAU que s'elabori, també s'haurà de trucar, en el cas de Catalunya, a la policia local o al CECAT, indicant l'activació del PAU, ja que pot implicar l'activació d'un pla superior.

   -Protocol de coordinació: Definir les relacions de la persona responsable del PAU amb les autoritats competents en matèria de PC. Els mitjans externs es faran càrrec de la resolució de l'emergència i els responsables del PAU es posaran a la seva disposició.

   -Mecanismes de col·laboració: Personal format o recursos que puguin ajudar els equips externs d'actuació.

   Identificació de col·lectius:

   • Actuants: Tenen una missió determinada en cas d'emergència.

   • Usuaris: Persones que es troben al lloc de l'accident.

   Dos tipus d'actuants:

   • Interns: Treballadors que formen part de l'organització principal titular sobre la qual recauen les funcions de l'organigrama de l'emergència.

   • Externs: Formen part dels serveis d'emergència públics (bombers, policies, sanitaris).

Funcions i Equips d'un PAU

• Cap d'emergència: Té autoritat i capacitat de gestió. És responsable de les actuacions davant les emergències i també és responsable de l'activació del pla o de la confirmació.

• Cap d'intervenció: Valora la situació d'emergència i assumeix la direcció i coordinació dels equips d'intervenció a l'emergència.

• Equip de primera intervenció (EPI): Equip de nivell bàsic. Formació mínima de caràcter genèric relativa a la identificació de situacions de risc i avisos d'emergència, la primera intervenció davant conats d'incendi, l'evacuació dels ocupants i l'aplicació de primers auxilis.

• Equips de segona intervenció (ESI): Equip amb coneixements més complets. Ha de disposar de formació referida a la identificació de riscos concrets inherents a l'activitat considerada, a la identificació i instruccions dels mitjans de protecció davant d'aquests riscos i els procediments d'actuació.

• Equips de tercera intervenció (ETI): Equip d'intervenció d'alt nivell d'especialització, són els anomenats bombers d'empresa. Les condicions generals d'organització, funcionament, habilitació i formació dels ETI seran les regulades per cada comunitat autònoma o per l'Estat. Concretament, a Catalunya, a través del Decret 374/1996, la formació l'ha de fer l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

• Cap d'evacuació i confinament: Ha de valorar la situació d'evacuació o confinament i assumirà la direcció de l'equip d'evacuació i confinament.

• Equip d'evacuació i confinament: Accions encaminades a assegurar el confinament o l'evacuació ordenada dels ocupants de l'àrea afectada i informar el cap d'evacuació si hi ha aquesta funció.

• Equips de primers auxilis: Prestaran primers auxilis a les persones lesionades i col·laboraran amb l'evacuació. Primer interventor: té formació específica en suport vital i pot utilitzar un DEA (desfibril·lador automàtic).

• CAC - Responsable del centre d'alarmes: Adreçar les persones al vostre càrrec i estructurar la vostra responsabilitat per rebre les informacions i els senyals d'alerta d'una possible emergència.

Simulacres

Consisteixen a posar a prova l'activació, en condicions fictícies, d'un pla de protecció civil, un PAU d'una activitat o entitat, un PEM, un pla d'emergències, etc.

Objectius: Ser una eina de comprovació del funcionament del pla, entrenar i adquirir hàbits de les persones implicades. S'han de realitzar un cop difoses i divulgades les mesures d'implantació.

Tipus de simulacre:

• De trucades: No es porta a terme cap mena d'acció amb altres grups, pràctica de flux d'informació.

• Parcial: Participació activa d'alguns grups d'actuació afectats del pla que s'està simulant.

• De despatx: No hi ha accions, sinó que tot està simulat en despatxos, passar informació, demanar-la i prendre decisions.

• De despatx telemàtic: Es fa per mitjans telemàtics, a distància.

Fases del simulacre:

• Definició de responsabilitats i escenaris.
• Reunions de preparació.
• Realització del simulacre.
• Valoració del simulacre / informe d'avaluació.
• Canvis en el pla, els protocols o reforç de la formació o la informació.

Reunions de preparació - Objectius:

• Comprovar la resposta de l'organització davant una emergència.
• Capacitar el personal adscrit a l'organització de resposta.
• Entrenar tot el personal de l'activitat en la resposta davant una emergència.
• Controlar els temps de reacció, evacuació, confinament, resposta dels equips, etc.

Reunions de preparació - Escenari:

• El tipus d'escenari que es vol practicar: incendi, fuita química, evacuació, confinament, etc.
• El lloc concret on s'iniciarà l'emergència i les zones que es veuran afectades.
• La data i l'hora.
• La quantitat de persones que hi participaran.

Es valorarà la idea de demanar la participació a mitjans d'emergència externs durant el simulacre.

Realització del simulacre:

• Reunió prèvia: Una o dues hores abans, es pot fer una reunió amb els organitzadors del simulacre per fer una darrera comprovació de les actuacions previstes en el guió i com es desencadenarà el succés.

• Ubicació dels observadors/avaluadors: Es comprovarà que són al lloc adequat i que porten armilla, braçalet o altre element diferenciador que eviti qualsevol confusió amb els participants.

• Les actuacions es realitzaran de manera idèntica a les que es realitzarien en cas d'una emergència real, amb la diferència que en les comunicacions a les sales d'emergència (112, CRA o CECAT) caldrà indicar que es tracta d'un simulacre.

• La seqüència d'execució del simulacre pot ser:

  • Inici de l'emergència: Es posarà en pràctica el succés iniciador (trucada, detector de fum, incendi, etc.).
  • Primers avisos: Es posaran en pràctica els avisos previstos, tot indicant sempre que es tracta d'un simulacre.
  • Desenvolupament: S'executaran les actuacions previstes.
  • Fi del simulacre: Un cop realitzades totes les actuacions, els responsables decidiran la finalització del simulacre i es comunicarà al personal propi i a les sales d'emergència que corresponguin.

Valoració del simulacre:

• Reunió post-simulacre: Per valorar els punts forts i els aspectes a millorar.
• Informe de valoració: Elaboració d'un informe d'avaluació que recollirà les observacions fetes pels avaluadors durant el simulacre, les dels informes i les conclusions de la reunió post-simulacre.

Casos Analitzats

• Alcanar Camping "Els Alfacs": Transport de matèries perilloses. Juliol 1978. 215 víctimes mortals. (Montsià, DT Terres de l'Ebre).
• Barcelona: Atemptat terrorista per atropellament. Agost 2017. 14 víctimes mortals. (Barcelonès, DT Barcelona).
  • Niça (França). 2016. 84 víctimes mortals.
  • Berlín (Alemanya). 2016. 11 víctimes mortals.
• Madrid "Madrid Arena": Allaue humana en un local d'oci. Novembre 2012. 5 víctimes mortals. (Província de Madrid, CA Madrid).
  • "Alcalá 20", Madrid. 1983. 82 víctimes mortals.
  • "Cromañón", Buenos Aires (Argentina). 2004. 194 víctimes mortals.
  • "Love Parade", Duisburg (Alemanya). 2010. 21 víctimes mortals.
• Biescas Camping Virgen de las Nieves. Riuada i inundació. Agost 1996. 87 víctimes mortals. (Província d'Osca, CA Aragó).
• El Morell Enpetrol (actual Repsol): Atemptat terrorista en una indústria química. Juny 1987. 0 víctimes mortals. (Tarragonès, DT Tarragona).
  • "Hipercor", Barcelona. 1987. 21 víctimes mortals.
  • ETA (1959-2018). 817 víctimes mortals (339 civils).
  • Dictadura franquista (1939-1975). Entre 500.000 i 1.000.000 víctimes mortals.
  • Guerra civil espanyola (1936-1939). 200.000 víctimes mortals.
• Madrid: Atemptats terroristes. Març 2004. 192 víctimes mortals. (Província de Madrid, CA Madrid).
  • Guerra de l'Iraq. 2003-2011. Més de 150.000 víctimes mortals (100.000 de les quals eren civils).
  • 11S, Estats Units d'Amèrica. 2001. 3.020 víctimes mortals.
• Kaprun: Incendi en el funicular. Novembre 2000. 155 víctimes mortals. (Els Alps, Àustria).