L'Estat de les Autonomies a Espanya

L'Estat de les Autonomies

L'Administració Autonòmica

L'administració autonòmica és l'administració pública que té com a àmbit territorial la comunitat autònoma.

La Constitució és la que determina els drets dels ciutadans a organitzar-se en territoris d'àmbit regional. L'Estat està format per diferents comunitats autònomes que, cada una d'elles, tenen diferents singularitats en l'àmbit econòmic, social... Aquestes comunitats donen lloc a l'Estat de les Autonomies.

L'Estat s'organitza en municipis, províncies i en comunitats autònomes que es constitueixen. Totes aquestes gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus interessos.

Espanya està constituïda per 17 comunitats autònomes més les ciutats de Ceuta i Melilla.

Els Estatuts d'Autonomia

La clau per al desenvolupament i consolidació de l'Estat de les Autonomies ha estat l'existència d'una base normativa (estatuts d'autonomia) que ha permès fonamentar el funcionament de les diferents comunitats autònomes.

Aquests estatuts d'autonomia constitueixen les normes de funcionament i de convivència de les societats.

El contingut mínim dels estatuts d'autonomia és el següent:

• La denominació de la comunitat que millor correspongui a la seva identitat històrica.
• La delimitació del territori.
• La denominació, l'organització i la seu de les institucions autonòmiques pròpies.
• Les competències assumides en el marc establert a la Constitució i les bases per traspassar els serveis que els corresponen.

Les Institucions Autonòmiques

Les institucions autonòmiques han de ser les que corresponen als tres poders de l'Estat en democràcia:

• Assemblea Legislativa (poder legislatiu): La formen els diputats autonòmics elegits per sufragi universal pels electors que resideixen a la comunitat autònoma.
  • Funció legislativa: Fer les lleis i normes d'àmbit autonòmic.
  • Control de poder executiu (Consell de Govern): Capacitat d'escollir el president i de destituir-lo.
  • Funció pressupostària: Aprovar els pressupostos del govern autonòmic.
• Tribunal Superior de Justícia (poder judicial): Establert com la instància superior de l'organització judicial en l'àmbit de la comunitat autònoma. L'Estat assumeix el Tribunal Suprem com a organisme jurisdiccional superior.
• Consell de Govern: Poder executiu, compost per un president (és escollit pel parlament autonòmic entre els seus membres) i uns consellers elegits pel president, que ocupen les conselleries del govern autonòmic.

Les Competències Autonòmiques

Les comunitats autònomes disposen de capacitat per gestionar i decidir els assumptes propis.

Per això és important tenir en compte quines competències pot assumir la comunitat autònoma i quines no.

Es distingeixen tres classes de competències:

• Competències exclusives: Les capacitats que tan sols pot desenvolupar l'Estat (competències exclusives de l'Estat) o que només pot gestionar la comunitat autònoma (competències exclusives de la comunitat autònoma).
• Competències compartides: L'Estat i la comunitat autònoma comparteixen una matèria i es reparteixen les competències associades, és a dir, l'Estat té la capacitat legislativa i la comunitat autònoma, la capacitat executiva o la reglamentària.
• Competències concurrents: Quan l'Estat i la comunitat autònoma tenen la mateixa competència sobre una matèria, que pot ser legislativa, executiva o reglamentària, han d'acordar quina part de cada competència assumeix cada administració.

El Finançament de les Comunitats Autònomes

Article 156 de la Constitució Espanyola: Les comunitats autònomes poden gaudir de certa autonomia financera per desenvolupar i executar les competències que tenen assignades. Aquesta autonomia financera s'ha de desenvolupar en el marc de la coordinació amb l'Hisenda Pública de l'Estat i complint l'obligació de la solidaritat entre tots els territoris.

Les comunitats autònomes acompleixen un paper important en la recaptació, la gestió i liquidació dels impostos de l'Estat com a agents col·laboradors i facilitadors.

Recursos que poden obtenir:

• Impostos cedits totalment o parcialment per l'Estat.
• Recàrrecs sobre impostos estatals i altres participacions en els ingressos de l'Estat.
• Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials.
• Transferències del Fons de Compensació Interterritorial i altres assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat.
• Rendiments procedents del seu patrimoni i ingressos de dret privat.
• El producte de les operacions de crèdit.

Fons de Compensació Interterritorial: Fons públic, creat amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat, que actua amb la finalitat de corregir desequilibris econòmics interterritorials i de fer efectiu el principi de solidaritat. Destinat a finançar inversions als territoris comparativament menys desenvolupats per promoure la creació de renda i de riquesa. Els recursos estan distribuïts per les Corts Generals entre les comunitats autònomes beneficiàries.