Estat de les Autonomies a Espanya

L'estat autonòmic es va iniciar després de la promulgació de la Constitució de 1978. Aquest text estableix que la unitat de la nació espanyola és indissoluble i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i les regions que la integren, així com la solidaritat entre totes elles.

La Constitució no va crear un mapa de les Comunitats Autònomes, sinó les condicions i les vies que havien de seguir per constituir-se:

Segons aquestes condicions, es podien constituir en CCAA les províncies limítrofes, amb característiques històriques, culturals o econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica.

• Les vies per accedir a l'autonomia van ser 2:

1. L'anomenada via ràpida, que permetia adquirir de manera immediata el sostre màxim de competències. Va ser seguida per les CC que van accedir a l'autonomia per la via de l'article 151, com ara Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia. D'altra banda, Navarra va optar per afegir les competències concedides per la Constitució a les atribucions úniques que ja tenia.

2. La via lenta (article 143), que només permetia traspassar de manera immediata certes competències i exigia un període de 5 anys per ampliar-les progressivament. Aquesta va ser la via seguida per la resta de CCAA.

Ceuta i Melilla van rebre el rang de municipis autònoms (article 144b) i, a diferència de les CC, no tenen capacitat legislativa.

Desequilibris Territorials a Espanya hi ha diferències de tot tipus: econòmiques, demogràfiques i socials, que es donen entre les CCAA i a l'interior de cadascuna, aquestes són anomenades desequilibris territorials. Comunitats com Madrid, Catalunya o les Balears superen la mitjana europea de renda per càpita, mentre que d'altres com Extremadura arriben al 65% d'aquesta mitjana.

L'anomenat Fons de Compensació interterritorial intenta beneficiar les comunitats amb menys recursos. Dins de la UE, la política regional s'executa a través de 3 fons:

• FEDER: Fons estructural que proporciona ajuda econòmica destinada a corregir desequilibris regionals dins de la UE, mitjançant la participació en el desenvolupament de les regions menys afavorides i en la reconversió de les regions industrials en declivi. Es centra en la innovació i recerca, tecnologies de la informació i la comunicació, suport a les pimes i en l'economia hipocarbònica.

El FSE: Fons europeu que té com a objectiu invertir diners en les persones per impulsar l'educació d'aquestes, millorar les oportunitats de trobar treball i reduir la taxa de pobresa. Els mecanismes que utilitza són: programes de formació professional; programes d'ajuda a la contractació per a llocs de treball estables de recent creació i que afavoreixin la creació de noves empreses; especial interès per l'atur juvenil, femení i de llarga durada.

El FC: Està destinat a facilitar als estats de la UE més pobres la transició cap a la unió econòmica i monetària al mateix temps que els permet millorar les infraestructures de transport i la protecció de l'entorn. Fins ara, a Espanya s'ha dedicat una part molt important d'aquests fons. Ara, amb l'entrada de nous membres i amb el nivell que ha assolit Espanya, aquestes ajudes es van reduint.

REB: norma que vol regular com finançar les CCAA de Navarra i les Illes Balears per regular el desequilibri territorial.