Autonomia Financera de Catalunya: Anàlisi EAC

L'Anivellament i la Posició de Catalunya

L'article 206.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) estableix que l'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les Comunitats Autònomes (CCAA) abans de l'anivellament. Això es basa en el principi que la solidaritat no pot perjudicar qui la presta. Per tant, qui rep la solidaritat no pot estar en millor situació que qui la proporciona. El Tribunal Constitucional (TC) ha fet una interpretació restrictiva, afirmant que només s'admet si es refereix als recursos que Catalunya aporta als mecanismes d'anivellament, excloent les aportacions estatals.

Concreció Estatutària de l'Autonomia Financera

Aquesta concreció es manifesta en relació amb la despesa i els ingressos. Pel que fa a la despesa, l'article 202.2 de l'EAC estableix que l'autonomia de despesa de la Generalitat és plena, permetent l'aplicació lliure dels recursos. L'article 203 permet destinar els recursos segons les decisions de la Generalitat. El model de finançament establert per l'EAC es basa principalment en la participació en els recursos tributaris.

L'article 203.2 distingeix entre:

• Tributs cedits totalment: La Generalitat rep la totalitat dels rendiments i té capacitat normativa.
• Tributs cedits parcialment: La Generalitat rep una part dels rendiments, amb o sense capacitat normativa.

La Generalitat pot exercir funcions de gestió, recaptació i liquidació si són delegades per l'Estat, en el marc d'un consorci entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT).

Modificació de la Disposició Addicional Setena

La disposició addicional setena, que fixa la relació dels tributs cedits, permet modificar-ne el contingut mitjançant un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat, tramitat com a projecte de llei. Aquesta modificació no es considera una modificació de l'EAC. La llei estatal 16/2010, de 16 de juliol, va modificar aquesta disposició, eliminant la distinció entre tributs cedits totalment i parcialment, i ara només es refereix al rendiment dels tributs, indicant el percentatge cedit i el caràcter parcial de la cessió.

Capacitat Normativa de la Generalitat

L'article 203.3 de l'EAC estableix el contingut mínim de la capacitat normativa de la Generalitat, que no és plena en cap cas. La major part dels elements són competència exclusiva de l'Estat. La llei estatal 16/2010 estableix que l'Estat té les competències i que la legislació tributària de la Generalitat que afecti els tributs cedits s'ha de sotmetre a control estatal. La llei estatal 22/2009, seguint la disposició addicional vuitena de l'EAC, ha augmentat les competències normatives de Catalunya en relació amb l'IRPF. La disposició addicional onzena estableix la cessió de competències normatives sobre l'IVA per a compres al detall de persones que no siguin empresaris, cosa que encara no s'ha implementat.

Recaptació de Tributs Propis i Endeutament

La Generalitat té plena capacitat normativa per a la recaptació de tributs propis, tot i que la creació d'aquests tributs està limitada per la Constitució Espanyola (CE) i la Llei Orgànica 8/1980 (LOFCA). L'article 213 de l'EAC permet a la Generalitat recórrer a l'endeutament i a l'emissió de deute públic per finançar despeses d'inversió, dins dels límits establerts i respectant la normativa estatal. L'article 214 estableix que la Generalitat ha de fixar els límits i condicions per assolir els objectius d'estabilitat pressupostària, d'acord amb la normativa estatal i europea.

Coordinació i Bilateralitat

Segons la LOFCA, el Consell de Política Fiscal i Financera és l'òrgan de coordinació entre l'Estat i les CCAA en matèria fiscal i financera. No obstant això, sovint ha estat més un fòrum de confrontació política que un mecanisme de resolució de conflictes. L'EAC preveu vies de bilateralitat per a la gestió i resolució de qüestions financeres.