L'Autonomia i l'Adquisició d'Hàbits en la Infància

L'autonomia personal i social en els infants

Autonomia: Capacitat de prendre decisions i solucionar situacions quotidianes sense ajuda d’altres persones.

L’autonomia requereix tant capacitat motriu com cognitiva. Com més autonomia, menys dependrà de la persona adulta. El terme autonomia ve acompanyat dels mots personal i social. L’autonomia inclou tant el vessant individual (capacitat de pensar i fer coses) com el social (capacitat per interactuar i per relacionar-se). Això també és fonamental per als infants.

Un infant amb els hàbits ben adquirits i consolidats en forma de rutines disposarà d’un alt nivell d’autonomia personal.

4.2.1. Quan intervindrem en l’adquisició d’un hàbit?

En l’adquisició d’un hàbit s’hauran de tenir en compte els següents aspectes:

• Existència de capacitats bàsiques: Assegurar-se que existeixen les capacitats necessàries:
  • Habilitats d’execució: Relacionades amb la motricitat.
  • Habilitats de planificació: De tipus més cognitiu.

Aquestes habilitats estan condicionades pel grau de desenvolupament i maduració de l’infant. Sense aquestes capacitats, l’esforç serà estèril. Si l’infant en disposa però no s’intervé, es produirà un retard en l’adquisició o un procés inadequat de desenvolupament.

El moment idoni en el qual l’aprenentatge de l’hàbit serà més efectiu és la Zona de Desenvolupament Pròxim. Aquesta és una zona entre el que el nen o nena sap fer de manera efectiva i allò que és capaç d’aprendre.

L’objectiu en l’aprenentatge d’hàbits serà el d’identificar la Zona de Desenvolupament Pròxim de cada infant, que és on la intervenció serà més eficaç.

4.2.2. Amb què intervindrem? Espais i materials

L’adquisició d’hàbits també depèn de l’entorn, ja que facilita situacions que afavoreixen l’aprenentatge. Els espais i els materials són els recursos necessaris per a la intervenció en totes les àrees d’educació infantil i, per tant, també en l’adquisició d’hàbits.

Les instal·lacions també han d’estar condicionades a les necessitats de l’infant. Els objectes que l’infant utilitzi han de ser útils per a l’adquisició de l’hàbit i també de fàcil ús. Cada activitat relacionada amb els hàbits requerirà espais i materials específics segons l’edat, els quals detallarem en la programació.

4.2.3. Com intervindrem? Factors clau

Un altre grup de factors que hem de tenir en compte en l’adquisició de l’hàbit fa referència a:

• Relació afectiva: Els hàbits s’adquireixen mitjançant la relació amb les persones que els ensenyen i en funció de les exigències d’aquestes. Són moments en què es crea una relació íntima i molt comunicativa.
• Afecte: La persona adulta ha de garantir que l’afecte estigui per sobre de qualsevol conflicte o dificultat que pugui sorgir durant l’aprenentatge. Mai no s'ha de posar en dubte, ja que això debilitaria la confiança que l’infant té en l’adult.
• Autoritat: Una relació que planteja unes normes i unes exigències raonables, conegudes i acceptades per les dues parts. L’autoritat aporta seguretat i estabilitat en la relació.
• Quotidianitat: La realització d’un hàbit és un aprenentatge que cal fer dins de l’entorn quotidià natural en què es desenvolupa l’individu. Són un gran recurs per al procés d’aprenentatge.
• Interrelació família-escola: La majoria d’hàbits impliquen una intervenció conjunta. Això suposa:
  1. Establir unes pautes comunes.
  2. Coordinar-se i seguir la mateixa metodologia.
  3. Consolidar els hàbits tant a l’escola com a casa.
  4. Considerar l’adquisició d’hàbits i la diversitat cultural (normes i valors concrets). Els hàbits faciliten la convivència si es comparteixen o es respecten.

El dia a dia en la vida quotidiana d’un nen petit està ple de detalls (canvi de bolquer, dormir, etc.). Aquests són moments d’una relació molt íntima entre els educadors i l’infant. Les dues institucions, família i escola, són essencials en l’adquisició de valors, hàbits i actituds. Cal donar als infants el temps necessari perquè siguin ells els que marquin el seu propi ritme.