Autonomia i Administració Local a Espanya

El Dret a l'Autonomia

La Constitució diu que l'Estat s'organitza territorialment en municipis, províncies i en les comunitats autònomes. Aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels seus interessos.

Els Estatuts d'Autonomia

Són la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma. Són normes estatals amb rang de llei orgànica.

Contingut dels Estatuts d'Autonomia

• Delimitació del seu territori
• Competències assumides
• Denominació de la comunitat
• Denominació de les institucions autonòmiques pròpies

Les Institucions Autonòmiques

Es basen en una assemblea legislativa, un consell de govern i un tribunal superior de justícia.

Assemblea Legislativa

És un òrgan unicameral que s'elegeix cada 4 anys per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.

• Exercir el poder legislatiu
• Elegir entre els seus membres el president de la comunitat
• Aprovar els pressupostos autonòmics
• Designar els senadors autonòmics
• Elegir el defensor del poble
• Controlar l'acció del consell del govern

Consell de Govern

Exerceix les funcions polítiques i administratives. Està integrat per:

• President
• Vicepresidència
• Consellers

Tribunal Superior de Justícia

És l'òrgan que culmina l'organització judicial en l'àmbit de la comunitat autònoma, sense perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem.

Altres Òrgans Institucionals

Les comunitats autònomes poden dotar-se d'altres òrgans institucionals com, per exemple, els equivalents al defensor del poble i el tribunal de comptes.

• Defensor del poble: defensa els drets i les llibertats dels ciutadans.
• Tribunal de comptes: controla i revisa la despesa pública i la comptabilitat de la comunitat.

Classes de Competències

Compartides, exclusives (de l'Estat, de les comunitats autònomes) i concurrents.

Competències Exclusives

Són les competències legislatives i executives sobre matèries que corresponen totalment a l'Estat o a la comunitat autònoma. Hi ha competències exclusives de l'Estat i competències exclusives de les comunitats autònomes.

Competències Compartides

Són el desenvolupament i l'execució per part de les comunitats autònomes de la legislació bàsica i exclusiva de l'Estat.

Competències Concurrents

Sorgeixen quan l'Estat i les comunitats comparteixen una matèria.

Finançament de les Comunitats Autònomes

A Espanya existeixen 2 models: règim comú i règim foral.

Règim Comú

S'inspira en els principis de la generalitat, estabilitat, suficiència, autonomia, etc. Es gestiona a través de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

Règim Foral

Els territoris històrics del País Basc i la Comunitat Foral de Navarra tenen potestat per mantenir, establir i regular el seu règim tributari.

L'Administració Local

Està formada per ens, no per òrgans, és a dir, per subjectes de dret amb personalitat jurídica pròpia. Tipus d'ens: entitats locals necessàries i entitats locals possibles.

El Municipi

La seva organització correspon als òrgans de govern del municipi. Existeixen dos règims d'organització municipal: règim comú d'organització dels municipis i règim d'organització dels municipis de gran població.

Òrgans de Govern Local

Municipi---Batlle (elegit pels regidors), Ple (batlle, tinents d'alcalde, comissió especial de comptes i de suggeriments), Junta de Govern Local (batlle, regidors), Òrgans Complementaris (regidors delegats, comissions informatives, consells sectorials, juntes municipals de districte i representants del batlle).

Organització dels Municipis de Gran Població

Municipi---Batlle (elegit pels regidors), Ple (regidors), Consell Social de la Ciutat (representants d'organitzacions econòmiques, socials i professionals), Districtes (divisions territorials presidides per un regidor).

Ple

És l'òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern municipal.

El Batlle

És el principal òrgan de la direcció política, el govern i l'administració municipals.

Districtes

Divisions territorials dotades d'òrgans de gestió desconcentrada.

Consell Social de la Ciutat

Integrat per representants de les organitzacions econòmiques, socials, professionals i de veïns més representatius.

Junta de Govern Local

Integrada pel batlle i un nombre de regidors, nomenats i separats pel batlle.

La Província

És l'entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l'agrupació de municipis, i una divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat.

Govern Provincial

• President
• Ple
• Junta de Govern
• Òrgans complementaris

Òrgans de Govern Necessaris

President de la Diputació

Òrgan encarregat de representar la diputació i de dirigir el govern i l'administració provincials.

Ple de la Diputació

La seva funció és elegir i destituir el president, controlar i fiscalitzar els òrgans de govern provincials, aprovar la plantilla de personal, els plans generals de carreteres, etc.

Vicepresident

Nomenats pel president, els correspon substituir el president en la totalitat de les seves funcions i per ordre de nomenament.

Junta de Govern

Les seves atribucions són assistir el president en l'exercici de les seves funcions.

Òrgans de Govern Complementaris

• Diputats delegats
• Els consells sectorials
• Els òrgans per a la gestió dels serveis

Competències de l'Administració Provincial

• Coordinació dels serveis municipals
• Assistència i cooperació
• Prestació de serveis públics
• Foment i administració dels interessos de la província

Règims Provincials

• Comunitats autònomes uniprovincials
• Comunitats insulars
• País Basc

Organització del Govern Local de Catalunya

Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.

Vegueria

És l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia.