Autoestimulació Elèctrica Intracranial (AEIC): Neurobiologia del Reforçament i Addicció

Autoestimulació Elèctrica Intracranial (AEIC): Mecanismes i Implicacions

Característiques Clau de l'AEIC

• Es tracta d'una resposta instrumental.
• És una resposta persistent, però de ràpida extinció.
• Depèn del programa de reforç: si la resposta reforçadora no es produeix sempre o gairebé sempre, l'individu deixa d'executar la conducta.
• És difícil de mantenir mitjançant reforçadors secundaris.
• Depèn de la regió cerebral que s'estimula (per exemple, l'Eix Prosencefàlic Medial o el Sistema del Còrtex Prefrontal).
• També depèn de la intensitat del corrent elèctric: la relació entre intensitat i taxa de resposta pren forma d'U invertida, ja que tant poca intensitat com massa resulten inútils.

AEIC: Tècnica Experimental i Extrapolació Humana

L'AEIC és una tècnica artificial aplicada en animals experimentals. Comparteix el mateix substrat neuroanatòmic que el sistema estimulat pels reforçadors naturals. En una possible extrapolació en humans, s'ha conclòs que aquest mateix substrat neuroanatòmic produeix sensacions corporals de benestar, pensaments sexuals (excitació), canvis positius en l'humor i l'estat d'ànim (com l'augment del riure, la parla espontània i l'eufòria), i disminueix les sensacions de dolor, por i ansietat.

El Substrat Neuroanatòmic del Reforçament Cerebral

El reforç no és una propietat generalitzada de l'encèfal. Es troba en moltes regions, però no en totes. Aquestes àrees estan interconnectades per un feix de fibres que travessa l'encèfal de davant a darrere: el Feix Prosencefàlic Medial (FPM). Són axons molt llargs, tant en sentit ascendent com descendent, amb sortides al llarg del seu recorregut. Va del prosencèfal al tronc de l'encèfal (o en direcció contrària), passant per l'hipotàlem lateral.

Vies Clau: Hipotàlem Lateral i Àrea Tegmental Ventral (ATV)

A la regió de l'hipotàlem lateral es produeix la coincidència del pas de tots aquests axons, com si fos un túnel. Les vies directament activades pel reforç viatgen (descendents) específicament de l'hipotàlem a l'Àrea Tegmental Ventral (ATV), utilitzant dopamina (DA) i acetilcolina (ACh).

El Sistema Mesolímbic i el Nucli Accumbens

El sistema responsable del component reforçant (la lesió del qual en produeix una fallada) és el sistema mesolímbic, que s'estén del mesencèfal al sistema límbic. El sistema mesolímbic s'origina a l'Àrea Tegmental Ventral (que projecta dopamina) i es dirigeix cap al Nucli Accumbens, que forma part del nucli estriat ventral. Part d'aquest feix d'axons, un cop arriba al Nucli Accumbens, segueix avançant fins a l'escorça prefrontal (mitjançant la via mesocortical).

El Paper Clau de la Dopamina en el Reforçament

Al Nucli Accumbens, els nivells de dopamina (DA) augmenten abans i durant la conducta sexual. El mateix fenomen s'observa amb el menjar, especialment després d'una situació de privació. Per ser més precisos, totes les accions que generen reforçament provoquen un augment de la dopamina al Nucli Accumbens. Les drogues addictives també indueixen aquest augment.

Dopamina, Addicció i Condicionament de Preferència

Si s'estimulen els receptors dopaminèrgics del Nucli Accumbens amb una injecció d'agonistes de la DA, l'animal treballa per autoadministrar-se'ls (com ara alcohol, nicotina o opiacis). Això succeeix amb totes les substàncies addictives. Aquestes substàncies provoquen el condicionament de preferència pel lloc: en una gàbia, i a través de senyals ambientals, l'animal identifica el lloc on rebrà l'estímul i hi passa més temps de l'habitual.

Agonistes i Antagonistes de la Dopamina en l'AEIC

Finalment, cal destacar que aquests agonistes de la dopamina també faciliten la conducta d'AEIC, ja que es necessita menys quantitat d'estímul per iniciar-la. Paral·lelament, l'ús d'un bloquejador produeix l'efecte contrari.