Autarquia i Racionament al Franquisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,56 KB

Autarquia i Racionament

La victòria de Franco a la Guerra Civil va tenir unes repercussions econòmiques molt negatives. A curt termini va comportar fam i misèria per a molts espanyols. A llarg termini va consolidar una economia poc competitiva que va dificultar en gran manera la reconstrucció i el creixement econòmic de la postguerra.

L'Autarquia i els seus Efectes (1939-1959)

Un dels objectius principals de la primera etapa del franquisme va ser l'autosuficiència econòmica (autarquia). Per això es va fomentar una política econòmica d'aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per la intervenció de l'Estat en l'economia. Aquesta política es justificava amb un discurs feixista i patriòtic. La política autàrquica va tenir tres grans àmbits d'actuació:

  • La reglamentació del comerç exterior: les importacions i les exportacions van passar a ser completament controlades per l'Estat, i calia una autorització administrativa per fer-ne. Amb aquesta mesura es pretenia limitar al màxim els intercanvis amb l'exterior, reduint les importacions als productes considerats imprescindibles. El resultat d'aquestes restriccions va ser l'encariment dels productes que l'Estat havia d'importar (per exemple, el petroli) i una gran escassetat de béns de consum. Faltaven matèries primeres per la indústria tèxtil i el subministrament elèctric patia restriccions; la producció industrial va tenir un descens notable.
  • El foment de la indústria: sobretot la d'interès estratègic, amb la finalitat d'assegurar la independència militar i política del nou Estat. Es va afavorir la creació d'empreses públiques i també la nacionalització de sectors considerats indispensables. També es va fomentar el desenvolupament de les indústries de béns d'equipament, que van rebre una ajuda pública considerable i continuada.
    • L'any 1941 van nacionalitzar totes les companyies de ferrocarrils i es va crear la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles (RENFE).
    • L'any 1945 es va procedir a la nacionalització de la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE).
    • L'any 1941 es va fundar l'Institut Nacional d'Indústria (INI), destinat a ser el promotor d'aquesta nova política industrial. L'Estat va prioritzar les inversions en sectors vinculats als interessos de la defensa militar (hidrocarburs, vehicles de transport, construcció naval, siderúrgia, etc.), i en aquesta primera dècada del franquisme es van crear les principals empreses del grup: Iberia, Banco Exterior de España, Endesa, Enher, Ensidesa i Seat.
  • L'intervencionisme estatal en el sector agrari: l'Estat regulava la producció, la comercialització, els preus i el consum de la majoria dels productes. Els baixos preus oficials van provocar un descens de la producció i de la productivitat per hectàrea.

El resultat de la política autàrquica va ser un profund estancament econòmic, caracteritzat pel col·lapse del comerç exterior, el descens de la producció i del consum i la disminució del nivell de vida de la població. La diferència del nivell de benestar entre Espanya i la resta de països de l'Europa Occidental es va ampliar.

Racionament i Mercat Negre

La reglamentació de l'economia autàrquica comportava el control del mercat per part de l'Estat. Els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu de taxa i l'Administració era l'encarregada de vendre els productes a un preu també regulat. El resultat va ser la manca d'abastament d'aliments i el racionament dels productes de primera necessitat, que es distribuïen per mitjà d'una cartilla de racionament. La taxació dels preus dels aliments per sota del seu valor va comportar que molts productors preferissin amagar la producció i vendre-la al mercat negre, que proporcionava uns guanys més elevats. El frau del mercat negre afectava els aliments, les matèries primeres i els productes industrials, els preus dels quals solien ser, en aquest circuit, tres o quatre vegades superiors als oficials.

Unes Dures Condicions de Vida

El nivell de vida de la població va disminuir considerablement com a conseqüència de la inflació i dels sous baixos. Segons dades oficials, el cost de la vida a Barcelona es va multiplicar per 5,4 entre 1937 i 1950, mentre que l'increment dels sous es va multiplicar tan sols per 2,7. El poder adquisitiu d'un treballador de la indústria tèxtil era, l'any 1942, només un 28% del que tenia l'any 1936. D'aquesta manera, la fam va afectar una part significativa de la població i la precarietat es va fer evident també en la manca d'habitatges dignes, sobretot a les grans ciutats. Tot això va provocar un augment del barraquisme als afores de Madrid, Barcelona, València i Bilbao. A causa de la fam, del fred i de la insalubritat dels habitatges es van estendre un conjunt de malalties ja eradicades en dècades anteriors, com el còlera, el tifus i la tuberculosi, que es van convertir en el símbol més visible de les terribles condicions de vida durant la postguerra.

Algunes dades:

  • Taxa de mortalitat: 18,7 per mil
  • Taxa de mortalitat infantil: 143 per mil
  • Esperança de vida: 47 anys els homes / 53 anys les dones

Entradas relacionadas: