Autarquia Franquista i Miracle Espanyol: Economia d'Espanya (1939-1975)

L'Autarquia Franquista: Escassetat i Intervencionisme (1939-1959)

Espanya en la Postguerra: Nivell de Vida i Autarquia

Fins al 1952, Espanya no va recuperar el nivell de vida previ a la Guerra Civil, segons la renda per càpita. L'autarquia va suposar una reducció dràstica de les importacions, però el problema principal era l'escassetat de productes bàsics i matèries primeres essencials al país: petroli, carbó, cotó, blat. Per tant, hi havia una gran manca de béns de consum (els productes elaborats a partir d'aquestes matèries primeres).

A més, hi havia restriccions elèctriques constants, amb talls de llum freqüents per la insuficiència d'electricitat. Aquesta situació va provocar un descens molt significatiu de la producció industrial, que no va començar a millorar fins al 1950, quan el règim va iniciar una lleugera obertura.

L'Intervencionisme Estatal en l'Economia

L'Estat va intervenir totalment en l'economia. Per exemple, el 1941 es va crear l'Instituto Nacional de Industria (INI), un organisme encarregat de planificar el desenvolupament de la indústria. Es van fundar empreses públiques com Iberia (1941) i ENDESA (1944).

En el sector agrari, el règim controlava els preus i sovint obligava els pagesos a vendre els seus productes a preus baixos. A causa d'aquests preus irrisoris, molts pagesos van optar per deixar de produir o per vendre els seus productes al mercat negre.

Racionament i Mercat Negre: La Vida Quotidiana

Davant la manca de productes, l'Estat també va controlar el mercat mitjançant el racionament. Fins al 1950, les famílies espanyoles disposaven d'una cartilla de racionament que els indicava en quina botiga havien d'anar a comprar i quants productes podien adquirir amb els seus cupons.

A causa del racionament, el mercat negre es va estendre a pràcticament tots els productes, des del cafè fins als ous o el petroli. Aquesta situació va afavorir la corrupció a tots els nivells de la societat.

Condicions de Vida Sota l'Autarquia

L'autarquia va marcar profundament les condicions de vida de la població, comportant:

• Disminució dels salaris.
• Racionament i escassetat de productes bàsics, la qual cosa va comportar condicions de vida més difícils:
  • Problemes de malnutrició i fam.
  • Malalties associades, com el raquitisme (els nens creixien menys).
  • Construcció massiva de barraques.
  • Augment de la mortalitat.
  • Va afectar el creixement vegetatiu de la població.
  • Es va crear l'«Auxilio Social», una entitat estatal per ajudar els marginats, formada sobretot per grups de dones que cuinaven per als necessitats.

El "Miracle Espanyol": Creixement i Estabilització (1955-1975)

Transformació Econòmica i el "Miracle Espanyol"

Entre 1955 i 1975, la renda per càpita a Espanya va passar de 370 a 2539 unitats, un fenomen que alguns van anomenar el "Miracle Espanyol". El PIB a Espanya va augmentar un 173,8% entre 1960 i 1970, mentre que a Catalunya el creixement va ser encara més notable, amb un 231,1%.

Factors Clau del Creixement Econòmic

Diversos factors van impulsar aquest creixement:

• Incorporació de tecnòcrates: Tot i mantenir-se la dictadura, es van incorporar nous tecnòcrates al govern. Eren persones més joves, més preparades, conservadores i molts d'ells membres de l'Opus Dei (una organització de laics religiosos amb un fort compromís catòlic i valors que volien transmetre).
• Superació de l'autarquia: La nova reforma econòmica es va basar en superar l'autarquia i introduir un liberalisme econòmic. L'objectiu era sortir de l'aïllament i adoptar un model més obert.
• Inversions europees: Hi havia molts diners circulant per Europa, sobretot a l'Europa occidental, disposats a invertir.
• Balança de pagaments favorable: Espanya va aconseguir una balança de pagaments favorable.

El Pla d'Estabilització de 1959

Aquest canvi econòmic va començar el 1959. Els nous ministres tecnòcrates van introduir el Pla d'Estabilització, amb l'objectiu de donar seguretat i estabilitzar l'economia espanyola. Com es va aconseguir?

• Reducció de la inflació: Per evitar que els preus pugessin tan ràpid, es va buscar que la gent tingués menys diners, congelant els salaris i elevant els tipus d'interès bancaris (per tal que la gent no disposés de tants diners).
• Reducció del dèficit públic: Una altra mesura va ser reduir el dèficit públic, de manera que l'Estat no gastés tant.

Liberalització Econòmica i Devaluació de la Pesseta

També es volia liberalitzar l'economia. Es van regular els preus i es va acabar amb el racionament. A més, es va devaluar la pesseta, la qual cosa va facilitar les exportacions.