Autarquia i estraperlo a l'Espanya franquista: causes i conseqüències

Autarquia a l'Espanya franquista

Autarquia: L’autarquia a l’Espanya franquista va ser un sistema econòmic basat en la idea de l’autosuficiència, és a dir, en no dependre de l’exterior. Aquest model, propi dels règims feixistes, es caracteritzava per l’eliminació de les importacions i per l’aplicació de polítiques fortament proteccionistes, com ara l’augment dels aranzels. Franco va adoptar aquest sistema amb l’objectiu que Espanya esdevingués econòmicament independent.

Limitacions i dependència energètica

No obstant això, el país no tenia la capacitat per ser autosuficient, especialment per la seva forta dependència energètica del petròleu i del gas.

Efectes sobre l’economia i la població

L’aplicació d’aquesta política va generar una greu escassetat de béns, mentre els preus augmentaven, cosa que perjudicava sobretot les classes més pobres. Per intentar controlar la situació, el règim va implementar una política de preus màxims en els productes de primera necessitat i va establir sistemes de racionament. L’objectiu era evitar l’acumulació i l’especulació de productes escassos.

No obstant això, aquesta mesura va tenir efectes contraproduents: molts productors i empresaris van optar per vendre els seus productes al mercat negre, on podien obtenir-ne més benefici. Així, la població sovint no trobava el que necessitava als preus oficials i es veia obligada a recórrer a la clandestinitat, pagant preus molt més elevats.

Estraperlo i mercat negre

Aquest mercat negre, conegut com a estraperlo, va proliferar ràpidament. Estava alimentat per individus sense escrúpols que comptaven amb la complicitat d’autoritats corruptes, i que aprofitaven la situació per enriquir-se venent productes bàsics com el blat, la farina o el sabó a preus que sovint duplicaven o triplicaven els oficials.

Hi havia dos nivells d’estraperlo: un de gran escala, dominat per aquests especuladors, i un altre de petita escala, practicat per molta gent com a forma de supervivència. Per exemple, molts pagesos venien productes al marge del control oficial, i aquests acabaven en mans d’amics, familiars o altres consumidors. Tot i ser vigilada i perseguida, aquesta activitat es convertí en una eina de resistència a la misèria.

Productes intercanviats i robatoris

Els productes intercanviats anaven des de roba, carbó, llenya i fruita fins a materials de construcció. Paral·lelament, els robatoris a gran escala es multiplicaren durant la postguerra.

• Roba
• Carbó i llenya
• Blat i farina
• Material de construcció
• Productes d’higiene com el sabó

Aïllament i canvi d’aliances

A aquest context d’escassetat s’hi afegien grans dificultats en el comerç internacional. Mentre la majoria de països europeus es recuperaven de la guerra en tres o quatre anys, Espanya es trobava aïllada perquè, per tenir un règim feixista, molts països es negaven a establir relacions comercials amb ella.

Aquesta situació començà a canviar amb l’inici de la Guerra Freda, quan els Estats Units van veure en Franco un aliat estratègic i van començar a donar suport al règim.

Consequències sanitàries i socials

La pobresa i la fam van provocar el rebrot de malalties que gairebé estaven erradicades. La societat espanyola vivia al límit de la resistència física i moral, centrada únicament en sobreviure. Mentrestant, les classes altes continuaven vivint en el luxe i, a més, no s’amagaven, sinó que ho feien ostentació.

Legislació i consolidació del poder

Pel que fa a l’estructura política, el règim va desenvolupar una intensa activitat legislativa per consolidar el poder de Franco. L’any 1942 es va aprovar la Llei de creació de les Corts, que establia un parlament, però aquest era purament consultiu, ja que Franco prenia totes les decisions. Per formar-ne part, calia ser afí al règim.

El 1945 es va aprovar el Fuero de los Españoles, un text que atorgava alguns drets, però que podien ser suspesos en qualsevol moment. L’any 1947 es va aprovar la Llei de referèndum nacional, que declarava Espanya una monarquia amb Franco com a regent vitalici. Dos anys després, el 1949, es va aprovar la Llei de bases del règim local, que servia per controlar l’activitat dels municipis i consolidar el poder del règim a nivell local.

Suport als règims feixistes i subministraments

Tot i declarar-se neutral durant la Segona Guerra Mundial, Franco va donar suport als règims feixistes. Espanya va enviar la División Azul a lluitar amb els nazis a Rússia i va subministrar recursos naturals com el wolframi i el mercuri. També va permetre que els vaixells alemanys s’avituallessin en ports espanyols.

Imatge internacional i successió

Amb el pas del temps, però, el règim va dissimular aquestes accions per millorar la seva imatge internacional. Això es reforçà amb l’aprovació de la Llei de successió l’any 1947 i amb l’acostament al Vaticà, que acabaria reconeixent el règim. Franco també designà Joan Carles I com a successor, amb la condició que es formés a Espanya sota control franquista.

Malgrat tot, el règim es va mantenir fins a la mort de Franco, el 20 de novembre de 1975.