Autarquia a Espanya: Racionament i Aïllament Econòmic (1939-1959)

Política Econòmica Franquista: Autarquia i Racionament (1939-1959)

Situació després de la Guerra Civil: Descens de la població activa (morts, exiliats, treballadors especialitzats), disminució de la producció agrària i industrial, desaparició de les reserves d’or i divises, deteriorament de la xarxa de transport, fam i misèria.

Autarquia: La Primera Política Econòmica Franquista

La primera política econòmica després de la victòria franquista es basà en l’autarquia, consistent en la substitució del mercat per la intervenció de l’administració, donant lloc a una economia poc competitiva.

Eixos d’Actuació de l'Autarquia

• Reglamentació de les relacions econòmiques amb l’exterior: autorització obligatòria per a qualsevol transacció.
• Foment industrial: priorització de les activitats industrials d’interès militar.
• Creació de monopolis estatals: RENFE, IBERIA, ENDESA, SEAT i l’INI.
• Obligació de demanar autoritzacions per obrir un negoci.
• Fixació de preus: els productors venen els productes a l’Estat.

Conseqüències de l'Autarquia

Resultats: Bloqueig del creixement econòmic, reducció de la competitivitat, desaprofitament de la conjuntura favorable a Europa occidental després de la II Guerra Mundial (Pla Marshall), tràfic d’influències i corrupció, desproveïment d’aliments (racionament), estraperlo i mercat negre (transaccions comercials al marge de la llei, amb preus duplicats o triplicats).

A les Balears, la dècada dels 40 fou de dura recessió econòmica. El sector secundari fou el més afectat, ja que hi predominaven les fàbriques de béns de consum, productes considerats no prioritaris. També patí la manca d’electricitat i de matèries primeres (cuir, cotó, sucre). El turisme pràcticament desaparegué fins el 1945, i a partir d’aquest any només hi hagué un fort creixement de turistes espanyols.

Aïllament Polític i Econòmic

Després de la Guerra Civil, Espanya quedà aïllada políticament i econòmicament per la seva relació amb els països de l’Eix. El règim franquista, seguint la ideologia feixista, adoptà l’autarquia, aïllant-se econòmicament de l’exterior, refusant l’entrada de capital estranger i limitant les importacions i exportacions, amb l’objectiu d’aprofitar els recursos propis. Així mateix, l’Estat intervingué en la producció, la distribució de béns i la fixació de preus.

L’objectiu d’aprofitar els recursos propis es mostrà impossible. Espanya no produïa prou matèries primeres ni aliments, fet que provocà escassetat, racionament i pujades de preus, controlats mitjançant les cartilles de racionament. La intervenció estatal en la producció i distribució de béns afavorí la presència d’un mercat negre (estraperlo).

Alguns sectors, com els dedicats a l’estraperlo i certs empresaris, milloraren les seves condicions econòmiques. En canvi, la classe treballadora patí un empitjorament de les condicions de vida.

La Guerra Civil a les Balears

A les Balears, la guerra s’inicià el 19 de juliol amb la proclamació d’un ban de guerra del general Goded, que assumí el poder absolut a l’arxipèlag, destituí les autoritats civils i amenaçà tot aquell que actués contra el nou estat de les coses. El control de Mallorca i les Pitiüses resultà bastant fàcil, malgrat els focus de resistència de carrabiners i forces d’esquerra a Manacor, Pollença, Sa Pobla i Sóller. Menorca fou l’única illa on l’alçament fracassà: els sotsoficials encapçalats per Pere Marquès agafaren el control de la situació, aconseguint la rendició del comandant militar José Bosch (Menorca es va mantenir republicana fins quasi el final de la guerra).

Influència de l’Església Catòlica

• Confessionalitat catòlica de l’Estat.
• Derogació del matrimoni civil i del divorci.
• Restabliment de la religió en l’ensenyament.
• Retribució estatal al clergat.

El Fur del Treball (1938)

El març de 1938 se signà el Fur del Treball (inspirat en la Falange, el feixisme italià i la doctrina social de l’Església), on es definí Espanya com un Estat Nacional Sindicalista. Declarava el manteniment de la propietat privada dels mitjans de producció, la intervenció subsidiària de l’estat en el foment de l’economia i l’ordenació de les empreses com a unitats jeràrquiques de producció.

Organització Sindical Única

Llei d’Unitat Sindical (1940): existia un únic sindicat, la Central Nacional Sindicalista (CNS), on empresaris i treballadors s’integraven a Sindicats Verticals de cada branca de producció (afiliació obligatòria). La vaga era il·legal.

Les Corts (1942)

Les Corts (Llei Constitutiva de les Corts, 1942) eren la base de la Democràcia Orgànica i estaven integrades per procuradors designats pel poder: Ministres, membres del Consell Nacional de FET y de las JONS, membres del Consell Nacional de l’Organització Sindical, batles de les ciutats més grans, rectors d’universitat i jerarquia eclesiàstica.