Ausiàs March: Vida, Obra i Revolució Poètica en Català

Vida i Context d'Ausiàs March

Ausiàs March, fill del poeta Pere March i Lionor Ripoll, va nàixer a Gandia l'any 1397. El seu pare va morir el 1413, i Ausiàs es va convertir en donzell i hereu de les propietats paternes quan tenia 16 anys.

Carrera Militar i Senyoriu

Als 22 anys fou armat cavaller. En aquell moment, fou cridat pel rei Alfons el Magnànim per intervenir en les expedicions militars a Sardenya i Còrsega. Segons documents de l'època, Ausiàs March lluità valentament contra els genovesos i, més endavant, contra els pirates del nord d'Àfrica.

A partir del 1425 es retira a les seves possessions per administrar-les com a senyor feudal. Va ser nomenat falconer reial, i tenia al seu càrrec els servidors encarregats de l'ensinistrament dels animals de caça del rei.

Conflictes Personals i Familiars

Va tenir nombrosos i greus problemes amb els vassalls i els serfs, la majoria mudèjars*. Les sentències judicials firmades per Ausiàs March de vegades eren d'una gran crueltat, fet que li provocava serioses desavinences amb els nobles de la zona.

També va tenir un conflicte amb la família Martorell: l'any 1437 Ausiàs March es va casar amb Isabel Martorell. Les discussions entre les dues famílies per la qüestió del dot d'Isabel van acabar en una guerra privada que va durar més de dos anys. Isabel Martorell va morir el 1439.

March es va tornar a casar el 1443 amb Joana Escorna. No va tenir descendència de cap de les dues dones, tot i que se sap que va tenir almenys cinc fills. Va morir el 1459.

L'Obra Poètica d'Ausiàs March

La seva obra es divideix en quatre grans blocs temàtics:

• Cants d'amor
• Cants morals
• Cants de mort
• Cant espiritual

Trets Fonamentals de la seva Poesia

H4: Creació del Llenguatge Líric Català

Ausiàs March és considerat el creador del llenguatge líric en català.

H4: Sinceritat i Temes Centrals

En la seva obra es presenta de forma sincera i ens parla de les seves preocupacions. Els grans temes que tracta són:

• L'amor
• La mort
• L'actitud ètica (el dilema entre el bé i el mal)
• La relació amb Déu

H4: Trencament amb la Tradició Trobadoresca

La poesia de March suposa un trencament amb la tradició literària dels trobadors per tres motius principals:

H5: Ús del Català

Escriu la seva obra en català i no en occità com ho havien fet els seus predecessors.

H5: Abandó dels Artificis

Expressa el seu pensament de forma sincera sense artificis ni ficció (abandona els tòpics dels trobadors).

H5: Representació de la Dona

Presenta la dona com un ésser real, amb virtuts i defectes (allunyada de la dama de l'amor cortès).

H4: Distinció d'Amors

Distingeix dos tipus d'amor:

• La fina amor
• La folla amor

A més, acusa la dona de ser poc lleial en l'amor i de no saber estimar. Al final, recorda i voldria tornar al temps de l'amor, tot i les dificultats i dolor que implica.

L'Amor: Dilema Central

L'amor és el gran tema de la literatura de March. El poeta de Gandia es considera un entès en la matèria i per això se'n proclama “mestre d’amor”. Però, què és l'amor per a Ausiàs March? L'amor suposa un dilema, un problema que el té profundament preocupat.

Ell diferencia entre l'amor espiritual i de caire honest i un amor més sensual de caire carnal. Aquest dilema apareix de forma repetida a la seva poesia, on hi exposa que desitja el primer; malgrat reconeix que sovint se veu dominat pel segon.

Resumidament: Ausiàs March es considera un gran entès en la matèria i, per això, se'n proclama mestre d’amor. Fins i tot s’atreveix a dir que han de recórrer a ell tots els qui vulguin progressar en el camí amorós i que sense ell, l’amor veritable deixaria d’existir: “l’amor em descobreix els grans secrets que amaga als més subtils, i el meu dia clar és una nit fosca per als homes.” March se sol presentar sempre com a personatge diferent: ell és especial en tot i viu l’amor més profundament que ningú.

Jordi de Sant Jordi i Altres Autors

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi és autor d'un breu cançoner essencialment amorós del qual destaca Estramps. Un poema que exposa la idea de les faccions de la dama fixades a la retina de l'amant mort. El poeta n'estarà tan enamorat que diu que en dur-lo a enterrar sobre el seu rostre veuran el rostre d'ella: “sobre ma faç veuran lo vostre signe”.

Preguntes Més Freqüents (PMF)

H4: Sobre Jordi de Sant Jordi

1. Jordi de Sant Jordi neix a València.
2. Jordi de Sant Jordi va ser capturat a Nàpols.
3. El poema “Presoner” és de Jordi de Sant Jordi.
4. El poema “Presoner” parla de la campanya de Nàpols.
5. La llengua poètica de Jordi de Sant Jordi és plena d’occitanismes.
6. Jordi de Sant Jordi fa servir el vers dels trobadors.

H4: Sobre Ausiàs March

7. La poesia d'Ausiàs March és una fita perquè suposa la ruptura amb la llengua dels trobadors i esdevé una influència permanent per als poetes catalans i hispànics del segle XVI i posteriors.
8. Ausiàs March neix a Gandia l’any 1397 (Nota: la PMF indica 1400, però la biografia inicial indica 1397).
9. Ausiàs March era fill de poeta (Pere March) i nebot de poetes (segons algunes fonts, tot i que la biografia només esmenta el pare).
10. Ausiàs March va participar en campanyes militars del rei Alfons el Magnànim.
11. Formalment, la forma (vers, estrofa) respon a la tradició medieval dels trobadors.
12. El contingut de la poesia d'Ausiàs March és reflexiu i intimista, acostat al lector actual.
13. La poesia amorosa ja no consisteix en l'elogi de la dama, sinó en el mirall de l'ànima angoixada del poeta.
14. Ausiàs March estructura els seus poemes en dues parts: comença amb una comparació (“Així com cell...”) i, a continuació, el cant es personalitza i emergeix el jo (“me pren a mi”).
15. En la poesia trobadoresca, el pseudònim amb què s'amagava el nom de la dama s'anomenava Senyal.
16. El cançoner d'Ausiàs March es distribueix en 4 apartats: Cants d’amor, Cants morals, Cants de mort i el Cant espiritual.
17. Pseudònims usats per Ausiàs March: Plena de seny, Llir entre cards, Amor, amor...

H4: Sobre Joan Roís de Corella

18. Joan Roís de Corella neix a València.
19. La seva poesia és renovadora, en sintonia amb el vers italià, i apassionada. Hi expressa els seus sentiments d’amor, de tristesa, d’alegria, de solitud, d’angoixa...
20. Corella conrea una obra variada en vers i prosa, sense una diferència absoluta de gèneres.

Llibres de Cavalleria i la Novel·la Cavalleresca

H3: El Roman

1. El roman és una fusió de les cançons de gesta i el sentiment amorós de l'amor cortès.
2. El protagonista del roman és al mateix temps un heroi valent i un amant apassionat.
3. El protagonista del roman manifesta dos ideals, l'amor i la guerra, i dues fidelitats, la dama i el senyor.

H3: Característiques de la Novel·la Cavalleresca

4. Els llibres de cavalleries són narracions fantàstiques amb herois fidels capaços de vèncer enemics fabulosos.
5. Les dues novel·les cavalleresques en català del segle XV són: Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.
6. La novel·la cavalleresca presenta característiques com: Ocorre en escenaris reals, es refereix a esdeveniments històrics i té herois de mesura humana. La realitat s’imposa i el relat és creïble.

H3: Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

7. Joanot Martorell va néixer a València. Pertanyia a la petita noblesa, va ser armat cavaller. Va escriure diverses lletres de batalla i una gran novel·la: Tirant lo Blanc.
8. L'acció del Tirant se situa en espais diferents d’Europa i Àfrica.
9. El Tirant recull grans esdeveniments del segle XV com el setge de Rodes i la caiguda de Constantinoble.
10. Guillem de Varoic és un vell savi ermità que instrueix el jove Tirant segons els principis que Ramon Llull va escriure en el Llibre de l’orde de cavalleria.
11. Els dos grans temes del Tirant són l’amor i la guerra.
12. Tirant es casa amb Carmesina, filla de l’emperador de Constantinoble.
13. Tirant mor d’una malaltia i Carmesina de pena per la mort del seu estimat.

H3: Curial e Güelfa

14. Curial és un jove de pocs recursos, acollit pel marquès de Montferrat, que rep una formació adient a l’època.
15. Al Curial es combinen les trames cavalleresques amb la narració històrica, mitològica i sentimental.