Ausiàs March: Vida, Obra i Cròniques Medievals

Ausiàs March

Vida

Ausiàs March té la mateixa importància per a la poesia que Ramon Llull per a la prosa. És a dir, en bona mesura n'és el creador. Llull és del segle XIII i March del segle XV. La raó per la qual la poesia catalana culta aparegué dos segles després de la prosa és per la tradició trobadoresca: la poesia estava escrita en provençal. Ausiàs March és el primer autor que escriu poesia catalana culta. A més, és el primer que, fins a un cert punt, trencà amb l'estil dels trobadors; un vers seu comença així: "Lleixant a part l'estil dels trobadors".

Fill del militar i poeta Pere March, fou armat cavaller de molt jove. Va lluitar amb Alfons el Magnànim contra els pirates de Sicília i el nord d'Àfrica, fins que el mateix Alfons el Magnànim el nomenà falconer major. Es casà dues vegades, amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc) i Joana Escorna. Va morir a València el 1459.

Obra

L'obra ausiasmarquina consta de 128 poemes i uns 10.000 versos. Tots són decasíl·labs amb una cesura entre la quarta i la cinquena síl·laba. Pel que fa als Cants d'amor, els més coneguts, van suposar la ruptura amb l'amor cortès trobadoresc i l'stil nuovo.

Ausiàs March es definí com "el pus extrem amador" (el més gran amador, i el més gran adúlter).

March va rebutjar la idealització que els poetes anteriors havien fet de l'estimada. Això el va portar a graus alts de realisme.

La influència de la filosofia cristiana medieval, o la utilització moralitzadora, el fan un autor complex.

Les Cròniques Medievals

Característiques

• La crònica de Jaume I, titulada Llibre dels fets, narra en forma autobiogràfica els records personals del rei, sobretot de la conquesta de Mallorca i València. Es caracteritza per una certa intenció didàctica, un llenguatge viu (frases curtes, pocs adjectius i molts verbs), i cada personatge parla en la seva llengua.
• Bernat Desclot: No se'n sap gairebé res, a banda que aquest no era el seu nom real. La seva crònica parla sobretot del regnat de Pere el Gran.
• Ramon Muntaner: La seva crònica és la més coneguda. Ens parla des del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne. La part més interessant la trobem quan relata les seves experiències en les conquestes de Sicília i altres territoris. És el més entusiasta i *menys* imparcial dels quatre. Característiques importants: el nacionalisme, que porta l'autor a algunes exageracions; el providencialisme; un llenguatge molt viu i directe; i el fet que sembli destinada a la lectura en veu alta.
• Pere el Cerimoniós: Ens parla del seu regnat i el del seu pare, Alfons el Benigne. Se centra en les intrigues de la cort.