Ausiàs March: Vida, Obra i Context Literari del Segle XV

Context Històric i Cultural del Segle XV

El Context Polític i Social a la Corona Catalanoaragonesa

Pel que fa al context polític de la Corona Catalanoaragonesa, el 1410 va morir sense descendència el rei Martí l’Humà, cosa que va originar un conflicte successori, resolt dos anys més tard amb el Compromís de Casp, a favor de Ferran d’Antequera.

L’any 1469 es va iniciar un procés de castellanització amb la unió de les corones catalana i castellana mitjançant el matrimoni de Ferran II (Ferran el Catòlic) i Isabel I.

A Catalunya, hi havia una greu crisi econòmica i social (epidèmies de pesta, la Pesta Negra, revoltes antifeudals i la Guerra Civil amb Joan II). Mentrestant, València vivia un període de màxim esplendor amb la introducció de la impremta (primer territori de la Corona Catalanoaragonesa a fer-ho); aquest fet va afavorir que els millors autors de l’Edat d’Or fossin de València (com Joanot Martorell).

Influències de l'Humanisme Italià

També s’han de destacar les influències de l’Humanisme Italià i dels seus autors clau com Dante, Petrarca o Boccaccio. Es van importar noves tendències culturals:

• Classicisme: Estudi i imitació dels autors clàssics.
• Llatinisme: Interès per recuperar el llatí com a llengua de cultura.
• Antropocentrisme: L’home esdevé el centre de tot, desplaçant Déu.
• Racionalisme: Valoració de la curiositat intel·lectual.

La Cancelleria Reial i la Crisi de la Llengua

S’ha de recordar el paper de la Cancelleria Reial en la consolidació de l'estàndard de la llengua catalana, encara que va entrar en crisi a finals del segle XV. La llengua catalana va rebre diferents denominacions (valenciana, mallorquina), degut a la castellanització de la cort.

Ausiàs March: Vida i Trajectòria

Ausiàs March va néixer a Gandia (València) entre 1397 i 1459. Pertanyia a una família noble valenciana. Tant el seu pare com el seu oncle van ser també poetes.

Com a cavaller, va participar en les guerres d'Alfons el Magnànim a Itàlia (1420-1425). De tornada de les campanyes contra la pirateria al nord d’Àfrica, va ser nomenat falconer major del rei i es va instal·lar a Gandia com a senyor feudal. Fou anomenat pels poetes castellans “el oscuro”.

Es va casar amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell) i, més tard, amb Joana Escorna; totes dues van morir i va quedar sense descendència legítima. Va haver de fer front a lluites, batalles i litigis amb altres cavallers per qüestions d’honor i patrimoni.

Característiques de l'Obra Poètica de March

• Innovació Lingüística: Abandona l’occità. És el primer poeta a utilitzar només el català com a llengua per a les seves composicions.
• Profunditat i Sinceritat: La seva poesia assoleix una major profunditat, sinceritat, i és més intensa i expressiva.
• Recursos Retòrics: Gran quantitat de figures retòriques com metàfores, comparacions, etc.
• Ruptura amb la Poesia Trobadoresca: Encara que va trencar amb la poesia trobadoresca, va mantenir el “senyal” per amagar la identitat de la dama, donant un cert vassallatge amorós.
• Actitud Moralista: Adquireix una actitud moralista.
• Humanització de la Dama: La dama deixa de ser un símbol de superioritat o “sobrenatural” i comença a tenir una actitud més humana, amb virtuts i contradiccions.

Les Obres Principals d'Ausiàs March

Cants d’amor

Els dos tipus més comuns eren: l’amor sensual (dominat pel desig) i l’amor fi (intel·lectual i espiritual). Encara que també es troba l’amor venal (que respon als interessos quotidians).

Cants de mort

Sis poemes llargs on es plany de la mort de l’estimada i reflexiona sobre el destí de l’ànima i el dolor de l’absència.

Cants morals

Anàlisi sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.

Cant espiritual

Poema religiós de 224 versos en què s’adreça a Déu per demanar-li ajut i penedir-se dels pecats, ja que té por de ser condemnat.

Estil i Llenguatge de March

Pel que fa al seu estil, sovint es tractava d’un discurs personal que tractava temes militars i amorosos amb gran realisme, buscant commoure el lector. També empra temes relacionats amb la mar. Utilitza un llenguatge culte, però amb moltes expressions col·loquials per acostar-se al lector, la qual cosa ens ajuda a entendre el llenguatge del segle XV.