Ausiàs March: Vida, Època i Obra del Poeta Valencià

Ausiàs March: L'Època

Els poetes contemporanis d'Ausiàs March continuaven aferrats a una forma de fer poesia en què la dona era perfecta, idealitzada i sempre noble de sang, imitant la llengua occitana dels trobadors. La renovació iniciada pels italians del dolce stil nuovo i l'obra de Dante Alighieri i Francesco Petrarca (la dama havia de ser noble de cor) es fa sentir en els autors valencians durant el segle XV. La poesia dels valencians, a poc a poc, es fa més personal. En aquest panorama comencen a destacar els autors valencians. El segle d'or, el XV, en plena expansió territorial cap a la Mediterrània amb les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim, veu emergir la figura del poeta i cavaller Ausiàs March, que destaca per damunt de tots escrivint una poesia sincera, en la seua pròpia llengua, on presenta una dona real, amb virtuts i defectes.

Vida

Ausiàs March nasqué probablement a Gandia. Descendia d'una família de cavallers militars i funcionaris lletrats. El seu pare va escriure alguns versos de certa rellevància i el seu oncle va confeccionar un diccionari de rimes per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós. Ell també va ser un home d'armes i d'acció: va ser nomenat cavaller i va heretar de son pare les terres que tenien a Gandia. Va participar en les campanyes militars del rei per la Mediterrània i aquest recompensà generosament els seus serveis. Va ser amic personal del rei, a més del seu home de confiança en qüestions de negocis i d'estat. Fou nomenat falconer major de la casa del senyor rei, encarregat en cap dels falconers i servidors que integraven el servei de falconeria, cria i ensinistrament d'ocells i gossos de caça. Abandonà en aquest moment totes les activitats militars i es va recloure als seus dominis per dedicar-se, des d'aleshores, a ocupacions ben aristocràtiques, pròpies de qualsevol senyor feudal de l'època: l'administració de les seues possessions i el cobrament de les rendes als esclaus i servidors, les activitats de falconeria i cacera, i les aventures amoroses pròpies d'un cavaller fadrí fins ben entrada l'edat i la creació poeticoliterària.

Matrimonis i Descendència

Ausiàs March es va casar dues vegades:

• La primera amb Isabel Martorell, germana del gran novel·lista Joanot Martorell. Ausiàs tenia molt d'interès en el dot d'Isabel i Joanot tenia molt d'interès a estar en contacte amb Ausiàs. Tanmateix, la família de Joanot no podia pagar el dot i Ausiàs reclamava contínuament aquests diners a Isabel fins a la mort d'aquesta. El casament no devia ser gaire agradable ni feliç.
• Pocs anys després, en segones noces, amb Joana Escorna, altra dama valenciana, i traslladà la seua residència a València, tot i que seguia realitzant estades esporàdiques a Gandia per supervisar l'administració dels seus terrenys i possessions. En aquella ciutat morí la segona esposa i, uns anys després, també el poeta.

Ausiàs tingué, almenys, cinc fills extramatrimonials, fruit de relacions amoroses amb serventes i esclaves, i no tingué descendència legítima de cap de les dones amb qui es casà, però sí un increment de les seues propietats per les possessions que aquestes aportaren en dot al matrimoni i que foren heretades pel poeta.

Caràcter

Ausiàs tenia un caràcter molt bregós i era molt negociant. Va tenir fama de ser un gran cavaller i hi havia joves cavallers que, per guanyar fama, volien desafiar-lo i batre's amb ell, però ell no va acceptar mai.

Obra

L'obra poètica consta de deu mil versos. Durant els segles XV i XVI es feren unes quantes edicions i es realitzaren diverses traduccions al castellà i al llatí. L'obra del poeta fou coneguda i estimada per destacats escriptors castellans. La seua poesia tracta tres temàtiques: l'amor, la relació amb Déu i la reflexió eticomoral.

Característiques Generals

1. El poeta es considera "mestre d'amor".
2. El poeta escriu del seu món particular i íntim: descriu el seu jo a través de la seua poesia.
3. S'allunya de la tradició trobadoresca en dues característiques: abandona del tot la llengua occitana i escriu en valencià, a més basa la força de la seua poesia en la sinceritat del sentiment amorós.
4. Recull de la tradició literària la divisió de l'amor en carnal, sensible i espiritual; els sentits no imposen límits.
5. La dona és un ésser real: atrau el poeta no per la seua bellesa física o per la seua posició social, sinó per l'enteniment i la seua interioritat. Això és per influència dels escriptors italians Dante Alighieri i Francesco Petrarca.
6. El poeta enyora el passat feliç i rebutja el present, que és dolorós.
7. La mort és l'alliberament, tant del turment amorós com del desencís de viure.
8. Usa lèxic propi de la cavalleria i del feudalisme i mostra orgull de pertànyer a l'estament.