Ausiàs March, Vicent Ferrer i Eiximenis: Figures Clau del Segle XV

Ausiàs March: Vida, Obra i l'Ètica de l'Amor

El 1418, Ausiàs March va ser convocat per anar a Sicília. Al costat d'Alfons el Magnànim, va lluitar a Sardenya i Còrsega. Gràcies als seus coneixements de navegació i la seva vida militar, aquesta actuació va aconseguir que el rei li concedís el senyoriu de Beniarjó, Pardines i Vernissa, i fou nomenat falconer reial. Es va casar primer amb Isabel Martorell i, posteriorment, amb Joana Escorna. Va escriure 128 poesies amb més de 10.000 versos.

El Jo Líric i la Representació Moral

L'obra ausiasmarquiana representa la història d'un jo, la seva transformació i la seva relació amb un paper històric. Aquest personatge és el jo líric, el qual és un exponent moral de la seva cultura. Per tant, el jo líric dona vida a creences morals, doctrines i teories. El jo poètic també representa Ausiàs, que pot compartir aquestes teories o no. Per exemple: A.M. és un noble, ric, vinculat a la casa reial i catòlic. D'acord amb aquest paper, ha de viure correctament conforme a unes pautes establertes i manifestar la fe, encara que l'individu pot haver perdut la seva fe o creences. Així, el jo líric es converteix en el representant moral. Es concep com una identitat social. A.M. es converteix, a través del jo líric, en l'agent moral d'una nova ètica: l'ètica de l'amor. El jo líric no té per què veure amb la fidelitat de l'experiència personal d'A.M., sinó amb la qualitat de la seva imaginació. La veracitat no és qüestió d'experiència viscuda, sinó de la imaginació del poeta en tant que veraç respecte a la natura humana i els seus valors.

L'Amor com a Bé Suprem

El poeta vol saber tot allò relacionat amb l'amor, vol aprendre'n els secrets. Confessa que ha provat amors carnals i vol ser considerat un savi en l'amor. En el jo líric hi ha dos moviments corresponents a la doble naturalesa de l'amor:

1. Temptació amorosa que condueix al pecat.
2. Amor regit per la raó, la part espiritual.

Per aconseguir l'amor honest, els desitjos hauran d'estar guiats per la raó. L'amor ha de ser un terme mig entre aquests dos extrems. L'amor es converteix en la religió personal de March. A diferència d'altres trobadors que han descrit l'amor com platònic o de desig carnal, A.M. vol ser expert i ensenyar el vertader amor humà. A.M. escriu sobre l'amor i la mort. L'amor és comparat amb el mar: oscil·lant, no uniforme, amb calma i tempesta.

Imatges i Temes Recurrents

• Llir entre cards: Imatge metafòrica de com veu el jo poètic la dama.
• Plena de seny: A.M. valora la capacitat intel·lectual femenina.

A.M. construeix unes idees del que voldria i del que no podrà ser, i això li crea un desassossec. El valencià li dona força per a escriure. No se sap a quina de les dones van destinats els Cants d'Amor. A.M., ja vell i malalt, té por de la mort. Parla de tu a Déu i tem anar a l'infern, escrivint: «Catòlic soc, mes la fe no m'escalfa...»

Vicent Ferrer: El Sermó i la Correcció Moral

El sermó expressava la subjectivitat dels predicadors i era un signe d'una època i una mentalitat. Són peces orals. Sant Vicent Ferrer (S.V.F.) pertanyia als dominics. (Cal notar que els textos d'Eiximenis no són sermons, sinó textos compostos i pensats per a la difusió per escrit).

Context Històric i Propòsit

Les circumstàncies històriques inclouen el Cisma d'Occident, un sentiment de crisi generalitzat i la convicció del dominic que l'Anticrist ja havia nascut. Hi havia una difícil relació entre el poder laic i el pontifici, i conflictes entre el Papa i el Concili. S.V.F. parteix de la idea del predicador com a «pescador d'homes» (pescar = salvar = correcció moral o conversió).

Estructura i Tècniques del Sermó

Els sermons estaven formats per:

1. Thema: Que havia de ser justificat ràpidament.
2. Avemaria.
3. Introducció.
4. Retorn al Thema i desglossament en Thematis.
5. Distinctio: Nuclis temàtics que concloïen el sermó.

El sermó s'havia d'estudiar i pronunciar de memòria, i podia durar diverses hores. Per recolzar el seu sermó, S.V.F. recorria a cites bíbliques que corroboraven el tema. Per a l'explicació, recorria a l'escenificació i al to col·loquial. Suplantava el públic, expressant amb la veu el que intuïa que eren les preocupacions d'aquest.

L'Ús de l'Exemplum i la Teatralitat

Utilitza l'exemplum: exemples presentats com anècdotes viscudes pel propi predicador. L'autor ja tenia prou autoritat i prestigi per al seu públic per fer creïble qualsevol fet, i era conscient de la utilitat pragmàtica de l'exemple. S'expressava de forma senzilla, pròxima al destinatari, semblant que s'adreçava directament a un mateix. La finalitat era facilitar la comunicació amb el públic, del qual es pretenia la seva correcció moral. Utilitzava lèxic vulgar i de vegades groller. Destaca la teatralitat i l'espectacularitat, que anaven molt lligades: fingia diàlegs, construïa espais amb gestos, modulació de la veu i onomatopeies.

Francesc Eiximenis: L'Ideal de Societat a Lo Crestià

Lo Crestià té caràcter divulgatiu (per escrit) i tracta de forma ordenada tot allò que convé saber al bon cristià per guiar-se en la vida terrenal i aconseguir la salvació de l'ànima.

Temes i Finalitat de l'Obra

Els temes principals són la moral pràctica i l'ordenació política del cos social. La finalitat de l'obra és il·luminar, dirigir, adoctrinar i amonestar el cristià perquè orienti la seva vida a Déu. És una obra de caràcter pedagògic i expositiu.

Estructura de Lo Crestià

• Llibre 1: Estat de Gràcia.
• Llibres 2 i 3: Temptació i Pecat (per exemple, tracta la gula com a pecat i dona lliçons de comportament a taula).
• Llibre 12: Dedicat a la concepció política d'Eiximenis.

Visió Social i Política

Eiximenis sempre destaca el bon comportament dels catalans en comparació amb italians, alemanys, anglesos, etc. El model perfecte d'una societat, per a Eiximenis, és la societat urbana; la rural li sembla mal educada, pròpia d'animals. Defensa la classe dirigent i la burgesia.

El Rol dels Governants

L'obligació dels governants ha de ser dirigir la cosa pública de manera que els seus habitants visquin d'acord amb la voluntat de Déu i puguin salvar l'ànima. En resum, Eiximenis converteix la seva obra en un espill de la societat cristiana ideal per a la mentalitat d'un teòleg franciscà, sense deixar de constatar la realitat canviant d'unes forces en procés d'evolució. Es nota que la societat medieval està canviant.