Ausias March: el trobador valencià

Contextualització

Aquest poema es titula "Lo jorn ha pór de perdre sa claror" i pertany a un extens poemari escrit per el considerat com el creador de la poesia en llengua catalana, Ausias March emmarcat entre els segles XIV i XV. És el primer que usa exclusivament el català per parlar dels seus sentiments, els seus neguits i les seves emocions.

Per entendre les seves obres, hem de conèixer el seu passat i en el moment en el que va escriure l’obra. La va realitzar rere unes fortes influències que van provocar el canvi de la lírica trobadoresca a la poesia produïda entre els segles XIV i XV, on cal remarcar l’evolució que va patir la poesia a Itàlia el segle XIV, resumida en un corrent anomenat Dolce Stil Novo. Un tret destacat d’aquest és la concepció de la dona com un àngel – donna angelicatta.

Va néixer a Gandia, l’any 1397, provinent d’una família de poetes i cavallers valencians. Des de molt jove participà en la vida militar del país al servei d’Alfons el Magnànim, el qual recompensà generosament els seus serveis. Més tard torna cap a València i és va convertir en falconer major del rei, treball el qual li va obrir portes a ser més important, a ser de la cort i a tenir riqueses. Es va casar dues vegades, una amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell i és d’aquí on prové la seva mala relació amb ell, i una altra amb Joana Escorna. Ni de l’una ni l’altra va tenir fills, però sí que en va tenir de naturals, dels quals tenim notícia pels testaments. Va fer diverses estades en Catalunya, Nàpols i Gandia on va conformar la seva coneixença del mar, la navegació i els vents els quals es troben reflectits en la seva poesia. Rere una vida de molt profit va morir a València el 1459.

March, el trobador valencià

March va ser un trobador que introduí en la seva poesia idees filosòfiques, que analitzà les passions i que va escriure una obra abstracta i àrida, amb la qual s’allunyà dels occitans. Les fonts d’influència més clares de les seves poesies amoroses foren els trobadors. No només va tenir aquesta influència, sinó que arran de ser la mà dreta del rei va tenir relació amb Nàpols i per tant amb la cultura humanista i va patir una influència italiana.

La seva obra contenia 46 poemes dividits en 4 parts: cants d’amor, cants morals, cants de mort i cants espirituals. En aquesta, conserva estructures de la tradició trobadoresca, com ara l’ús de les cançons i dels senhals, per amagar el nom de la dona. (En el cas de aquest poema, ens parla del senhal Plena de seny que és troba dins dels cants d’amor el qual encobreix el nom d’una dama desconeguda.)

Per tot plegat, March sent una preocupació per la seva mort i els seus pecats que també es veuran reflectits en les seves obres.

Comentari formal

Cada estrofa es compon de 8 versos decasíl·labs. L’ús de la llengua de March no és complexa, sinó més bé és senzilla, però no per això poc treballada. Utilitza molts recursos literaris que complementen les seves paraules, com les metàfores personificacions, entre d’altres. Ell utilitzava figures de pensament literàries, a diferencia dels trobadors que utilitzaven figures literàries fàcils. El seu estil es podria concretar en la suma de dues tradicions que configuren el seu substrat poètic i en la seva personal manera d’entendre la creació poètica.

March va marcar tant la poesia de transició cap a l’humanisme que actualment és font d’estudi.