Ausiàs March i la Literatura Cavalleresca del Segle XV

Ausiàs March (1400-1459)

Pertanyia a la petita noblesa i era cavaller. És el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. Trenca amb la tradició trobadoresca i crea un estil propi. Va tenir conflictes amb els veïns i va ser empresonat en més d’una ocasió. Es va casar dues vegades, però en cap dels dos matrimonis va tenir descendència; tanmateix, al seu testament hi constaven cinc fills. La forma poètica que utilitza és el decasíl·lab clàssic. El tema principal era la mort. La temàtica amorosa es combina amb reflexions morals. L’amor idealitzat i adúlter no li interessa. Els poemes més coneguts de l’autor són els Cants d’amor i van significar la ruptura de l’amor cortès trobadoresc. El que queda dels trobadors són els senyals. Considera l'obsessió amorosa com a malaltissa, perquè portava a una falsa idolatria i a la condemna de l’ànima. Rebutja la idealització; el fet de considerar l'amor com un valor absolut el porta a graus molt alts de realisme. També destaca el Cant espiritual, on s’adreça a Déu amb por d'haver pecat. Ell és el protagonista i la seva veu afirma que és l'únic humà que ha estimat de veritat. Intenta establir una relació amb una dona real, de carn i ossos, plena de virtuts i vicis. Es tracta d’un diàleg d’igual a igual; ell té un amor humà únic que combina l’amor físic i l’intel·lectual. Va escriure obres marcades per senyals com: Plena de seny, Llir entre cards, Amor, amor i Oh, foll amor.

Que la gent celebri les festes amb alegries

El tema principal és la mort per l’amor. Ell se sent més proper a les ànimes. Insisteix en el dolor extrem i en l'amor. S’organitza en dues parts:

• Les tres primeres estrofes parlen del dolor que sent.
• Les altres dues i la tornada és on es completa la temàtica amorosa i el patiment.

Llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques

Al segle XV la societat va canviar. La cavalleria era una institució de gran prestigi. Va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les artúriques (cicle d’obres dels cavallers de la Taula Rodona sota les ordres del rei Artur). Comencen a aparèixer exèrcits que van substituir els cavallers, però aquests no van desaparèixer. La cavalleria va organitzar diferents activitats públiques per fer-se veure; eren espectacles esportius. La literatura contribueix a mantenir l’ideal cavalleresc. Els cavallers busquen en la literatura un model per saber com comportar-se. La realitat s’enmiralla en la ficció. Els cavallers porten un viure novel·lesc i reprodueixen el tipus de gestes que llegeixen. No només hi ha una relació unidireccional, sinó que també les novel·les descriuen el que fan els cavallers. Hi ha una interrelació entre la realitat i la ficció. En aquest àmbit tenim:

Els llibres de cavalleries

És habitual la presència de mags (Merlí, Morgana), monstres, aparicions o altres elements de fantasia. Totes les històries estan emmarcades en un món fantàstic. Exemple: Don Quixot de la Manxa. Els herois no tenen mai debilitats ni malalties; són invencibles i amb capacitats sobrenaturals. Tenen un temps imprecís. Els escenaris tenen una ambientació fantasiosa i poètica. Hi ha molts elements meravellosos. L’amor era cortès, s’idealitzava la dama i no hi havia elements còmics ni eròtics. Era un registre elevat i culte.