Ausiàs March — Lo jorn ha por de perdre sa claror | Poesia catalana medieval

Contextualització

Aquest poema es titula Lo jorn ha por de perdre sa claror i pertany a un extens poemari escrit pel considerat creador de la poesia en llengua catalana, Ausiàs March, emmarcat entre els segles XIV i XV. És un dels primers que utilitza exclusivament el català per parlar dels seus sentiments, els seus neguits i les seves emocions.

Per entendre les seves obres, cal conèixer el seu passat i el moment en què va escriure l'obra. La va realitzar arran d'unes fortes influències que van provocar el canvi de la lírica trobadoresca cap a la poesia produïda entre els segles XIV i XV, on cal remarcar l'evolució que va patir la poesia a Itàlia al segle XIV, resumida en un corrent anomenat Dolce Stil Novo. Un tret destacat d'aquest corrent és la concepció de la dona com un àngel, donna angelicata. Aquest estil va aglutinar els seguidors dels trobadors que evolucionaren cap a una poesia pròpia mitjançant la filosofia i la teologia. És aquí on entra en acció el nostre protagonista.

Dades biogràfiques

Ausiàs March va néixer a Gandia l'any 1397, provinent d'una família de poetes i cavallers valencians. Des de molt jove participà en la vida militar del país al servei d'Alfons el Magnànim, que li recompensà generosament els seus serveis. Més tard tornà cap a València i es va convertir en falconer major del rei, feina que li obrí portes per ser més influent dins la cort i per obtenir riqueses.

Es casà dues vegades: una amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, d'on prové una mala relació entre ells, i una altra amb Joana Escorna. Ni de l'una ni de l'altra tingué fills legítims, però sí que en tingué de naturals, dels quals tenim notícia pels testaments. Feu diverses estades a Catalunya, Nàpols i Gandia, on conformà el seu coneixement del mar, la navegació i els vents, elements que es troben reflectits en la seva poesia. Després d'una vida molt profitosa, morí a València el 1459.

Obra i influències

March fou un trobador que introduí en la seva poesia idees filosòfiques, que analitzà les passions i que escrigué una obra abstracta i àrida, amb la qual s'allunyà dels occitans. Les fonts d'influència més clares de les seves poesies amoroses foren els trobadors. A més, com a mà dreta del rei, tingué relacions amb Nàpols i, per tant, amb la cultura humanista italiana, la qual també exercí una influència sobre la seva producció.

La seva obra conté 46 poemes dividits en quatre parts:

• Cants d'amor
• Cants morals
• Cants de mort
• Cants espirituals

En aquesta obra conserva estructures de la tradició trobadoresca, com ara l'ús de les cançons i dels senhals per amagar el nom de la dona. En el cas d'aquest poema, ens parla del senhal Plena de seny, que es troba dins dels cants d'amor i que encobreix el nom d'una dama desconeguda.

Per tot plegat, en la producció de March apareix una preocupació clara per la mort i pels pecats, temes que també es reflectiran en les seves obres.

Comentari formal

Cada estrofa d'aquest poema es compon de vuit versos decasíl·labs. L'ús de la llengua de March no és complex, sinó més aviat senzill, tot i que molt treballat. Utilitza molts recursos literaris que complementen les seves paraules, com les metàfores i les personificacions, entre altres. Ell utilitzava figures de pensament literàries, a diferència dels trobadors, que sovint empraven figures literàries més directes.

El seu estil es podria concretar en la suma de dues tradicions que configuren el seu substrat poètic i en la seva manera personal d'entendre la creació poètica. March marcà la transició cap a l'humanisme i, actualment, la seva obra és font d'estudi.