Ausiàs March i Joan Roís de Corella: Amor, Mort i Retòrica

Ausiàs March: Tradició Poètica i el Senyal

Cal destacar que March pren de la tradició poètica imatges, comparacions, estructures... També pren l’ús del senyal (el pseudònim de la dona a qui dirigeix el poema).

La Filosofia Amorosa d’Ausiàs March

L’amor és el tema predominant en la poesia d’Ausiàs March. En els seus poemes podem trobar de manera reiterada l’enamorament, el desig, el plaer...

L’exigència de la forma poètica no és cap obstacle perquè March exposi una filosofia personal sobre l’amor entre un home i una dona. Aquesta filosofia parteix de dos principis fonamentals:

La Dualitat de la Persona

March entén que les persones tenim dues natures. La primera és la que correspon al cos i tot allò que li pertany (els sentits, les passions...). La segona és la que correspon a l’esperit i tot allò que li pertany (la intel·ligència, la raó...). Aquesta dualitat crea un conflicte permanent.

La poesia amorosa de March analitza el seu conflicte personal: una natura el condueix a cercar en la dona l’amor sensual; i l’altra natura, l’impulsa cap a l’amor intel·lectual.

La Dignificació de l’Amor Humà

Per a March, l’amor és una qüestió d’ordre moral, és a dir, un camí de perfecció personal. L’atracció eròtica entre els amants ha de ser superada per tal que l’amor esdevingui una relació intel·lectual.

March entén l’amor com una lluita del bé (l’esperit) contra el mal (la carn). I en aquesta lluita, el mal vencerà amb freqüència.

L’Amor i la Mort en Ausiàs March

Si l’amor és el tema sobre el qual més reflexiona March, la mort ocupa el segon lloc en les seves preocupacions.

March va escriure sis “cants de mort” en motiu de la mort de la seva segona esposa. Malgrat la mort, el poeta manté ben viu el seu amor. En aquests poemes March expressa el seu sofriment per la pèrdua de la persona estimada i el sentiment d’injustícia per haver-la de sobreviure. Tanmateix, la seva gran preocupació és el destí de l’ànima de la dona morta, del qual ell se sent responsable. Aquesta incertesa li causa el dolor més gran, fins al punt que demana que l’esperit de la difunta torni del més enllà per treure’l del dubte.

La Retòrica d’Ausiàs March

Un nombre important de poemes d’Ausiàs March presenten una mateixa arquitectura:

• Primera part: el poeta exposa una anècdota o un exemple.
• Segona part: adapta l’anècdota o l’exemple a la seva problemàtica.
• Última part: a més de la dedicatòria, el poeta fa una síntesi final.

Dins d’aquest esquema, les comparacions i les grans imatges constitueixen les bases fonamentals de la retòrica marquiana. Ambdues tenen una funció clara: mostrar la intimitat del jo trist. Per aquest motiu, els símils de March solen mostrar situacions extremes (condemnats a mort, personatges torturats...).

Joan Roís de Corella: El Renaixement Català

Joan Roís de Corella és el primer poeta en llengua catalana en qui podem percebre la influència del Renaixement, iniciat pels grans autors italians. Aquest poeta valencià va aconseguir una cultura sòlida basada en l’estudi dels clàssics i dels humanistes italians. Se’l considera el primer poeta del Renaixement en llengua catalana.

A diferència de March, la seva poesia es caracteritza per la melodia dels seus versos i pel color de les seves imatges.

Roís de Corella abandona el to filosòfic que trobàvem en March. El seu objectiu és un altre: aconseguir la bellesa del poema a través del ritme i la música. Una de les seves obres més destacades és la “Balada de la garsa i l’esmerla”.