Ausiàs March i Jaume Roig: Vida i Obra

Ausiàs March

Biografia

Fill de Pere March, Ausiàs March pertanyia a la petita noblesa valenciana. Era cavaller i es casà amb Isabel Martorell. Quan aquesta va morir, contragué matrimoni amb Joana Escorna, que va morir sense descendència. March no tingué fills legítims, però sí de naturals.

La seva poesia

La seva poesia abasta una major profunditat i sinceritat, té molta expressivitat en les comparacions i metàfores, i té tòpics trobadorescos. En la seva poesia trobem tradicions literàries:

• Poesia trobadoresca: fa servir el senyal i un vassallatge amorós.
• Tradició escolàstica: idees sobre l'amor, el bé, el plaer o la virtut.
• Algun ressò de l'humanisme italià.

Diferències amb el "Dolce Stil Novo"

La poesia de March i el "Dolce Stil Novo" es diferencien per l'actitud envers la dona:

1. La dama del trobador és una senyora feudal, superior en jerarquia al trobador, i aquest li ret un vassallatge amorós.
2. Els poetes italians veuen en la dona la "donna angelicata" (la noblesa del cor).
3. March considera la dona un ésser humà amb virtuts, vicis, sentiments i contradiccions.

Obres

Conservem 128 poemes dividits en:

1. Els cants d'amor: teoritza sobre l'amor i considera distintes classes d'amor: el sensual, el fi i el venal.
2. Els cants de mort: el poeta es plany de la mort de l'estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima.
3. Els cants morals: fa una anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia.
4. El cant espiritual: versos en què s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats.

Estil

Els seus versos són durs i intensos. Té un estil el·líptic, amb abundància d'hipèrbatons. Les metàfores són intenses, amb una gran concentració de significat emocional. Abunden les imprecacions, interrogacions retòriques i apòstrofes.

Jaume Roig

Biografia i "L'Espill"

Jaume Roig fou un metge valencià que pertanyia a l'estament burgès i ocupà càrrecs importants. En fugir de València per la pesta, comença la redacció de "Llibre de les dones", també conegut com "L'Espill", que no tracta sobre la seva vida.

Estructura de "L'Espill"

1. Prefaci: L'autor anuncia que vol aconsellar els homes perquè desconfiïn de les dones.
2. Llibre primer: "De sa joventut": El protagonista narra les seves aventures des que mor el seu pare, és expulsat de casa per la seva mare i ha de lluitar per guanyar-se la vida.
3. Llibre segon: "De quan fon casat": Explica els casos sentimentals del protagonista, que sempre s'atribueixen a la maldat de les dones.
4. Llibre tercer: "De la lliçó de Salomó": Tot i la desesperació de no poder trobar una bona dona, encara pretén tornar-se a casar.
5. Llibre quart: "D'enviudar": Decideix dedicar-se a la vida contemplativa i dur una existència retirada, dedicada a Déu.

Característiques de "L'Espill"

"L'Espill" és una narració en versos de quatre síl·labes, que l'autor denomina "noves rimades comediades". El llenguatge és popular i molt ric, i hi abunden les expressions col·loquials.