Ausiàs March i les Quatre Grans Cròniques: Pilars de la Literatura Catalana Medieval

Ausiàs March: El Creador del Català Poètic (S. XV)

Deixant a part l'estil dels trobadors, el gran tema de l'autor és la reflexió sobre ell mateix i la seva circumstància (poesia del jo). La seva poesia s'allunya de tota ficció i esdevé una relació realista i subjectiva. Cap poeta havia mostrat la seva intimitat com ell, d'aquí prové la seva modernitat.

La Revolució Lingüística i Temàtica

• Ausiàs March és el veritable creador del català poètic. De la mateixa manera que Ramon Llull crea al segle XIII la prosa literària en llengua catalana, March ho fa amb el llenguatge poètic al segle XV.
• El seu gran tema és la reflexió personal que fa de la seva experiència amorosa: l'enamorament, el desig, el plaer, la timidesa, la gelosia, la infidelitat...
• A l'autor li interessa el contingut, no la forma.

La Nova Concepció de la Dona

A les seves obres, presenta un nou tipus de dona, lluny de la dona trobadoresca idealitzada i simbòlica. Aquesta nova dona és una dona real, que el tempta, el turmenta, el desespera, però també li aporta felicitat i es converteix en el centre de la seva vida. La dona d'Ausiàs és la companya en l'amor i el desamor.

Amb ella, l'autor intenta aconseguir l'equilibri entre els instints del cos, "lo foll amor", i l'amor espiritual i racional, "la vera amor". Es presenta com "lo pus extrem amador", i la seva forta personalitat s'imposa per damunt de tot.

Recursos Estilístics Destacats

Les figures retòriques més usades són la comparació, l'hipèrbaton i els paral·lelismes. La seva poesia té un to doctrinal i moralitzador.

Les Quatre Grans Cròniques Catalanes

Aquestes cròniques reflecteixen el gran moment d'expansió (militar, territorial i lingüístic) de la Corona Catalanoaragonesa per la península i per la Mediterrània.

1. El Llibre dels Feits o Crònica de Jaume I (S. XIII)

• Tipus: Crònica autobiogràfica escrita pel mateix monarca.
• Protagonista: Jaume I, que inicia l'expansió peninsular i mediterrània.
• To: Profundament didàctic i justificatiu.
• Fets Militars Clau: Les conquestes de Mallorca i València.
• Retrat del Rei: Apareix com un perfecte cavaller cristià, bel·licós i agressiu davant l'enemic.
• Estil: Llenguatge viu, col·loquial i realista. La prosa és descurada si es compara amb la llengua ben estructurada de Ramon Llull. Utilitza la fórmula del Nos Majestàtic.

2. El Llibre del Rei en Pere o Crònica de Bernat Desclot

• Autor: Bernat Desclot, noble i historiador lligat a la Cort.
• Tema: Descriu el curs i intens regnat de Pere II "el Gran" (fill de Jaume I).
• Esperit: Se'n destaca l'esperit cavalleresc del rei.
• Fets Militars Clau: La conquesta de Sicília i la lluita contra els francesos.

3. La Crònica de Ramon Muntaner

• Extensió i Valor: És la més extensa i la que té un valor literari més gran, ja que insereix múltiples històries per tal d'aconseguir ser més didàctica.
• Autor: Ramon Muntaner, militar, diplomàtic, home de confiança del rei i testimoni de moltes campanyes. Va participar en la Campanya d'Orient.
• Regnats Coberts: Alfons II "el Franc", Jaume II "el Just" i arriba fins a la coronació d'Alfons III "el Benigne".
• Fet Militar Rellevant: La Campanya a Orient (Grècia), comandada pel cabdill dels almogàvers Roger de Flor.
• Ideologia: Reflecteix gran patriotisme. Se sent orgullós de la seva terra, cultura i llengua. Glorifica la monarquia.
• Estil: Usa recursos de l'oralitat, com la interrogació: "Què us diré?"

4. Crònica de Pere III "el Cerimoniós"

• Tipus: Crònica autobiogràfica escrita pel mateix Pere III.
• Tema: Explica els regnats del seu pare, Alfons III "el Benigne", i el seu.
• Retrat del Rei: Pere III es presenta com un rei culte, preocupat pels seus interessos i sovint sense escrúpols. No es mostra com un cavaller medieval, sinó com un autèntic príncep renaixentista.
• Fets Polítics Clau: Les lluites contra els nobles de Castella, València i Aragó, i la reincorporació del regne de Mallorca.
• Ambient: S'hi reflecteix una atmosfera de conspiració.