Ausiàs March: Amor, Mort i Déu

L'Amor en Ausiàs March

L'experiència amorosa en Ausiàs March és complexa i plena de contradiccions. Podem observar-ho en els següents punts:

1. Marc s'enamora per la bellesa física, però sobretot intel·lectual i espiritual de la dama. Els senyals remarquen aquesta circumstància.
2. Considera la dona digna del seu amor, la veu com a 'consemblant' i la idealitza: és única, sense defectes.
3. Davant la perfecció de la dona, Marc es mostra indefens, tímid, solitari i marginat. No troba plaer en la companyia ni en la diversió amb els altres.
4. Sense correspondència amorosa, Marc se sent màrtir d'amor. El dolor el pot dur a la mort.
5. Quedava una d'oblidada, que va llançar a Marc un divendres sant.
6. L'amor fi i l'amor foll provoquen un conflicte en el poeta: vol estimar finament, però cau en l'amor foll. El dolor de l'amor fi és insuportable, però el plaer carnal, curt i insatisfactori.
7. El fracàs amorós el du a la desesperació, provocada per una consciència pecadora. Es penedeix d'haver estimat.
8. Però Ausiàs March no pot viure sense amor, encara que viure enamorat li provoca una malaltia mortal. Enyora el temps en què estava enamorat.
9. Davant el fracàs amorós, Marc responsabilitza la dona, que es converteix en blanc d'una misogínia ferotge. La dona apareix com un ésser insensible, incapaç d'estimar 'finament'.

La Dona en Ausiàs March

La dona en els poemes de March ja no és la dona tirànica i inabastable dels trobadors, ni la donna angelicata dels poetes italians del dolce stil nuovo. Marc la converteix en un ésser real, encarnació de virtuts i origen dels vicis. Tot depèn de l'experiència amorosa del poeta.

La Mort en Ausiàs March

La mort és un tema central en la poesia d'Ausiàs March. Es pot veure de diferents maneres:

1. Sovint és desitjada, ja que significa la fi del dolor d'estimar i de l'angoixa de viure sense amor.
2. La pròpia mort, d'altra banda, li resulta odiosa perquè implica deixar de veure l'estimada. Té por que, un cop mort, la dama no se'n dolgui.
3. La mort és la solució al conflicte amorós. Si la dama mor, només pot estimar-la honestament. El pecat de l'amor deshonest ('foll') deixa de turmentar-li la consciència.
4. La mort és el camí per reunir-se amb l'estimada difunta, per això és desitjada.
5. La mort és temuda pel judici diví i la condemnació eterna. També sent temor per la sort de l'estimada difunta en l'altra vida.

Ausiàs March i Déu: El Cant Espiritual

La relació del poeta amb Déu és tortuosa. En el Cant espiritual trobem, potser, els seus millors versos. L'ús de versos estramps (sense rima) fa que la lectura sigui més fluida i coherent.

La relació amb Déu és, com l'amor, conflictiva: per salvar-se, necessita estimar Déu. Com que sent que no l'estima —per la maldat dels seus actes—, prega a Déu que l'obligui a estimar-lo; però això només serà possible si ell s'esforça a no pecar. Marc reconeix que no s'hi esforça; per tant, Déu no l'ajudarà i, en conseqüència, està abocat a la condemnació eterna. Aquest drama espiritual es reflecteix en aquest punyent fragment del Cant espiritual.