Ausias Marc: Vida, Obra i Característiques

AUSIÀS MARC

Vida

València (1397-1459) Gran poeta de la literatura catalana i universal. Es casà amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i era fill i nebot de reeixits poetes trobadorescos.

Obra

Conservam 128 poemes

Cants d’amor

Cants de mort→ Arran la mort de la seva esposa

Cant espiritual→ Hi trobam els millors versos del poeta. Hi predominen els greus problemes de consciència i la preocupació per la justícia divina en el més enllà. A més, la relació del poeta amb Déu és tortuosa i també és, com en el cas de l’amor, conflictiva.

Estructura temàtica i mètrica

Estructura els poemes de forma expositiva: Introducció del tema amb una situació hipotètica o de la vida real, explicació del que acaba d exposar aplicant-ho a alguna vivència personal i una conclusió. Altres vegades inverteix les dues primeres parts: comença amb l'explicació, ho compara i finalment la conclusió.

Quan els poemes són molt llargs, l’alternança entre l'explicació de l’estat anímic i les comparacions dificulten la comprensió. I quant a la mètrica, la gran majoria dels seus poemes estan formats per un nombre indeterminat de cobles que conclouen un quartet, que fa de tornada.

Característiques:

1. Evita el retorcisme, cerca la senzillesa de l’expressió.
2. Renuncia a escriure en provençal.
3. Idealització de l’estimada que no deixa de ser una dona real.

Conserva algunes característiques de la tradició trobadoresca com l’ús del senyal, les fórmules de tractament i respecte (vós) i alguns provençalismes per mantenir la rima.

Fou més valorat com a filòsof (espiritualitat), detaquen dos fets que el fan original respecte a la poesia anterior:

• Estil expositiu, del qui vol ensenyar i moralitzar sobre les diferents formes d’amar, la moralitat del comportament amorós i el dolor que produeix estar enamorat.
• Presència del jo poètic (intimisme), substitueix el protagonisme de la dama per l’anàlisi dels propis sentiments.

Estil:

1. Condensa molt les frases per l'el·lipsi o la supressió d’articles i conjuncions.
2. La mètrica i la rima crean hipèrbatons molt bruscos, de difícil reordenació.
3. Les negacions freqüents són una dificultat afegida a la seva comprensió.
4. Usa l'al·legoria amb la intenció d'expressar la complexitat del seu estat d’ànim.
5. Com que l’experiència és trista, els versos solen tenir un to patètic i pessimista.

Aquests trets transmeten la imatge d’un poeta incomprès i solitari.

Temas

Amor:

1. L’amor personificat li fa perdre la raó.
2. Pateix per culpa de l’amor, però també rep secrets i plaers.
3. Això el converteix en el més gran enamorat i en l'autèntic mestre d’amor.
4. A partir d’aquesta experiència teoritza i moralitza sobre l’amor.
5. L’amor fi i l’amor foll provoquen un conflicte (contradicció) però acaba caient en l’amor foll.
6. El fracàs amorós el duu a la desesperació provocada per una consciència pecadora.
7. Però Marc no pot viure sense amor, encara que viure enamorat li provoca una malaltia mortal.

La mort:

1. Desitjada per la fi del dolor i l’angoixa que li produeix viure sense amor.
2. La pròpia mort és odiosa perquè implica deixar de veure l’estimada.
3. Es la solució al conflicte amorós.
4. Es el camí per reunir-se amb l’estimada difunta fet pel qual és desitjada
5. Es temuda per por al judici diví i per la sort de l’estimada, difunta en l’altra vida.

Dona:

Apareix com un ésser de carn i ossos, autèntica i real, encarnació de grans virtuts i origen dels vicis més grans. No com la dona dels trobadors o la donna angelicata.

1. Marc s’enamora de la bellesa física però sobretot intel·lectual.
2. La considera digna de ser receptora del seu amor.
3. Marc es troba indefens davant una dona tan perfecta.
4. Se sent màrtir d’amor. El dolo el farà morir.
5. Sol responsabilitzar la dona davant el fracàs amorós.