Aus Rapinyaires del Cim d'Àligues: Guia Completa de Característiques i Hàbitat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,28 KB

Cim d'Àligues: Les Nostres Aus Rapinyaires

Mussol Comú

Característiques del Mussol Comú

  • Té grans ulls d'iris groc pàl·lid. És d'alçada rabassuda, de color marró amb taques blanques, i en vol es distingeix per les seves ales curtes, arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.
  • El seu vol és ondat, amb descensos i ascensos continus i d'aleteigs ràpids.
  • La seva veu és fàcil d'escoltar al capvespre.
  • Caça sobretot petits rosegadors, insectes grans, petits ocells i cucs de terra.

Òliba

Característiques de l'Òliba

  • Au mitjana, d'uns 33 a 35 cm de longitud i envergadura de 80 a 95 cm, amb un pes mitjà pels adults de 350 g, i sense diferència aparent entre sexes.
  • Té un característic disc facial amb forma de cor i parts ventrals blanques en Tyto alba alba, encara que pot variar en altres subespècies. Els tarsos estan emplomats, i tenen els dits coberts amb plomes modificades de color grisenc.
  • Les ales, relativament curtes i arrodonides, no faciliten els vols llargs i poderosos, encara que la particular estructura de les filoplomes, especialment suaus i desflecades, doten aquesta rapaç d'un vol silenciós, de manera que en veure-les volar, més sembla que flotin que aletegin.
  • Emeten un crit llastimós i estrident, encara que la gran varietat de sons que produeixen dificulta la identificació, a excepció de l'inconfusible siseig que emet quan se sent amenaçada o quan les cries demanen aliment.

Nidificació de l'Òliba

  • Anida en zones humanitzades com campanars, golfes, graners o ruïnes. Més rarament, i fora d'aquests hàbits, prefereix els boscos aclarits i aïllats, niant en buits d'arbres.
  • Cria en qualsevol època de l'any, i pon entre 4 i 7 ous, que incuba durant uns 32 dies. La incubació va a càrrec exclusivament de la femella, mentre que el mascle caça per tota la família.

Alimentació de l'Òliba

  • S'alimenten principalment de petits rosegadors, especialment ratolins i musaranyes, encara que també caça petits ocells, insectes i, en menor mesura, amfibis i rèptils.
  • El seu mètode de caça consisteix a utilitzar el seu ampli disc facial com una sofisticada paràbola receptora dels sons que emeten les seves preses, a les quals així localitza per atrapar-les amb els seus llargs dits, després d'abalançar-se sobre elles en un silenci gairebé absolut.
  • L'òliba adulta menja aproximadament tres ratolins diaris. Una parella que criï entre 3 o 5 polls caçarà molts més rosegadors.
  • La seva capacitat per digerir ossos és molt pobre, pel que les egagròpiles són grans (4-6 cm x 2-2,5 cm), i contenen gran quantitat d'ossos.

Gran Duc

Característiques del Gran Duc

  • És un rapaç de mida gran, distribuïda per Europa, Àsia i Àfrica. És més comú al nord-est d'Europa, però també a la zona que envolta el Mediterrani, incloent la Península Ibèrica. El seu nom científic deriva de l'onomatopeia dels sons que emet, i ja des de l'Edat Mitjana es coneixia com Bubo en els bestiaris.
  • Degut a la seva majestuositat i a la seva fàcil cria en captivitat és utilitzat amb relativa freqüència en l'art de la cetreria.
  • Mesura de 29 a 73 cm d'alçada i de 1,38 a 1,7 m d'envergadura. El seu pes oscil·la dels 1,5 als 4 kg. Això el converteix en el rapaç nocturn de mida més gran. Es caracteritza pels seus dos flocs de plomes als costats del cap, la línia en forma de V entre els ulls, el ventre pàl·lid i llistat i el dors jaspiat i fosc amb taques clares. El mascle té les plomes de les orelles més eriçades que la femella.

Hàbitat del Gran Duc

  • El gran duc pot trobar-se en múltiples hàbitats, des de zones semidesèrtiques, boscos temperats, estepes i fins i tot a la tundra.

Nidificació del Gran Duc

  • Nidifica principalment en cingleres rocoses, situades entre el nivell del mar i fins a més de 2.000 m d'altitud. També pot utilitzar nius antics d'altres aus rapaces, com l'aligot comú o l'astor. Inclús en determinades zones on la densitat de les espècies és molt elevada, pot arribar a nidificar directament al sòl.
  • Són animals molt territorials. Utilitzen diferents sistemes de senyalització per delimitar els seus territoris i indicar la seva ocupació. La mida territorial de cada parella varia àmpliament depenent principalment de la disponibilitat de preses i de la taxa de recanvi dels individus territorials.

Àliga Marcenca

Característiques de l'Àliga Marcenca

  • És un rapaç especialitzada en la caça de serps i altres rèptils.
  • És un rapaç gran, d'entre 62 i 70 cm de longitud, i 166-188 cm d'envergadura, sent els mascles més petits que les femelles. Contrasta el pard del dors amb el blanc amb barres fosques de les parts inferiors. Les ales són llargues i amples. Presenta cua bandejada, d'extrem recte i cap ampli. Els ulls tenen iris groc, i la seva disposició és més frontal que en altres rapaces diürnes.
  • Aquestes aus poden ser solitàries, formar parelles, o inclús petites bandades, mesclades amb altres rapaces, en època de migració.

Reproducció de l'Àliga Marcenca

  • Respecte a la seva reproducció, quan arriba a Europa, entre març i abril, comença la seva època de zel, en la qual el mascle realitza vols en picat i caça per la femella. Repara els seus nius anteriors, on incuba al maig o juny juntament amb la seva parella un únic ou, que eclosiona als 40 dies. El poll abandona el niu als 60-80 dies.

Voltor Comú

Característiques del Voltor Comú

  • Fa entre 97 i 104 cm de llargària, pot arribar a pesar entre 6 i 13 kg i ateny 280 cm d'envergadura.
  • De color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rogenc a les inferiors. Tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll són blanquinosos, i les rèmiges primàries i les rectrius són d'un color bru rogenc.
  • Té poques plomes al cap i al llarg coll (per poder-los introduir sense entrebancs dins els cadàvers i per poder-se netejar la sang amb més facilitat).
  • S'alimenta de cadàvers de bòvids, cavalls i mamífers en general o, si no, d'immundícies.

Reproducció del Voltor Comú

  • Viu en colònies, en nius que instal·la en cingleres assolellades i que són fàcilment identificables gràcies als excrements de color blanc que taquen les parets. Al febrer la femella pon un sol ou que cova durant una mica menys de 60 dies, i al cap de 120 dies més el poll ja pot volar.

Costums del Voltor Comú

  • Al matí, quan es formen els corrents tèrmics ascendents, salten des de les parets enmig d'un terrabastall impressionant i s'enlaira en amplis cercles fins que ja no se'ls pot distingir. És un bon planador, de vol majestuós, que ha de romandre molta estona a l'aire per tal de descobrir l'aliment. Aquesta activitat la realitza en comunitat, per poder abastar més territori; aleshores, quan un individu localitza quelcom o percep moviment sospitós de còrvids, inicia un vol de descens característic que avisa els altres. Després, davant de les despulles, mengen per torns, seguint un ordre jeràrquic. És en aquest moment que se'ls pot veure efectuant saltets a terra, on es mouen amb més dificultat que no pas volant.

Milà Negre

Característiques del Milà Negre

  • El milà negre té una longitud de 50 a 60 cm, una envergadura d'ales de gairebé dos m (180 cm) i un pes que oscil·la des dels 750 g fins al quilo de pes.

Alimentació del Milà Negre

  • Caça aus, peixos, petits mamífers, rèptils, amfibis, etc.; inclús pot devorar carronya.

Nidificació del Milà Negre

  • Sol anidar en les cingleres de la muntanya i pon d'1 a 5 ous que tardaran a eclosionar uns 30 dies aproximadament.

Xoriguer Gros

Característiques del Xoriguer Gros

  • És relativament petit comparat amb altres rapaces, però més gran que la majoria de les aus. Té ales llargues de color vermellós amb taques negres, així com una llarga cua molt distintiva, gris per la part superior. El plomatge dels mascles al cap és blau-grisenc. Mesuren de 34 a 38 cm de cap a cua, i de 70 a 80 cm d'envergadura alar. El mascle adult mig pesa aproximadament 155 g, i la femella 190 g.

Hàbitat del Xoriguer Gros

  • Prefereix un hàbitat de camp obert i matoll.

Nidificació del Xoriguer Gros

  • El xoriguer gros nidifica en esquerdes de roques o edificis, en buits d'arbre, ocupa nius de còrvids i altres aus, però també directament sobre el sòl.

Costums del Xoriguer Gros

  • Quan caça roman en vol estacionari, gairebé immòbil, entre 10 i 20 m d'altura sobre el terreny, esperant albirar alguna presa i quan apareix, es precipita en picat cap a ella. Les seves preses solen ser petits mamífers, fonamentalment rosegadors, petits ocells, rèptils, grans insectes, cucs i granotes.

Reproducció del Xoriguer Gros

  • Les postes solen tenir entre 3 i 6 ous, amb una incubació de 26 a 31 dies, fonamentalment realitzada per la femella mentre el mascle l'alimenta.

Entradas relacionadas: