August de Prima Porta i Maison Carrée: Art i Arquitectura Romana

August de Prima Porta

Context històric i cultural

Es va trobar a les excavacions fetes l'any 1863 a Prima Porta, prop de Roma. Amb aquesta escultura s'inaugura el prototipus de retrat a peu de l'emperador que posteriorment fou imitat. La imatge esculpida de l'emperador, encarregada pel senat de Roma, solia ser portada a les províncies de l'imperi.

Elements tècnics i formals

La imatge de l'emperador es presenta dempeus i descalça sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual exhibeix una cuirassa musculada esculpida amb relleus i una capa anomenada paludamentum que li envolta la cintura i que sosté amb el braç esquerre, creant una lleugera diagonal. Amb el braç aixecat exhibeix una actitud segura i autoritària. Sota la seva cama dreta hi ha la figura de Cupido a cavall d'un dofí. L'escultura reprodueix el model clàssic del Dorífor de Policlet i utilitza el Contrapposto.

Elements o anàlisi conceptual

L'estàtua representa l'emperador August (63 a. C - 14 d. C) amb la indumentària militar pròpia d'un general romà, en l'acte d'exhortar els soldats de les seves legions.

Funció, contingut i significat

Els emperadors romans el van convertir en instrument de propaganda governamental, la funció política era molt evident: es tractava de mostrar al poble romà que l'emperador (August, en aquest cas) era un ésser excepcional, equiparable als antics herois mitològics, i fins i tot digne d'ascendir a la divinitat de l'Olimp. D'acord amb la funció propagandística de la representació imperial, els relleus de la cuirassa són escenes relacionades amb els déus i amb la història militar del personatge.

Models i influències

Manté un paral·lelisme compositiu evident amb el Dorífor de Policlet, la còpia del qual probablement va poder contemplar l'escultor romà. Es considera que va iniciar la tipologia escultòrica del retrat imperial.

Maison Carrée

Tipologia

Temple

Material

Pedra calcària

Localització

Nimes (França)

Context

Edificada en temps de l'emperador Octavi August, inclosa entre els temples més ben conservats de l'Imperi Romà, i resulta un exemple magnífic de la tècnica i la tipologia constructiva romanes. La seva presència en el sud de França indica l'alt procés de romanització de tot el Mediterrani durant els segles de dominació de l'Imperi Romà.

Descripció formal

Està elevat sobre un podi d'influència etrusca, que dóna accés a l'entrada principal a través d'una escalinata. El pòrtic hexàstil presidit per columnes corínties de 17 m, altes i esveltes, un entaulament format per l'arquitrau a tres platabandes, el fris amb la decoració perduda i la cornisa, i un frontó triangular sense ornamentació, probablement també perduda. Als murs laterals i a la capçalera també hi ha columnes corínties, la major part de les quals estan adossades al mur de la cel·la. El fris lateral conserva una decoració floral, en canvi al fris frontal està perduda. El sostre es tanca amb la característica coberta de dos aiguavessos.

És un temple pseudoperípter de planta rectangular. El pòrtic hexàstil té quatre columnes exemptes, dues a cada lateral, que completen el perímetre del vestíbul. A l'interior i voltada per vint columnes adossades hi ha la cel·la. Aquesta estança sagrada no té cap tipus d'obertura a l'exterior ni cap divisió interna.

Entorn i integració urbanística

Quan va ser construït ocupava un lloc preeminent de l'antic fòrum romà, creat a partir de la confluència dels dos carrers principals: el cardo i el decumanus. La priorització de la façana de davant per sobre de les altres cares indica que els temples romans eren obres pensades per ser contemplades frontalment i amb la intenció que fossin un element important del traçat urbà.

Funció, contingut i significat

Va ser construït per ordre del governador Agripa en honor de l'emperador Octavi August i la seva família. No obstant, estava dedicat als déus de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts de l'emperador i fills de la seva filla Júlia i del mateix Agripa.

Durant l'època d'August es van construir una gran quantitat de monuments públics i commemoratius: aqüeductes, arcs de triomf, amfiteatres, etc., seguint una política d'unificació de l'Imperi mitjançant la romanització dels edificis públics.

Models i influències

Els temples romans van seguir els elements tradicionals de l'arquitectura religiosa grega, que van fusionar amb les innovacions arquitectòniques etrusques –podi elevat.

Pel que fa a la decoració, destaca la profusa ornamentació floral del fris conservat, que recorda els motius que poc després es van utilitzar per decorar l'Ara Pacis a Roma.

Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que es deriven de la utilització depurada de l'ordre corinti i la importància atorgada al pòrtic del temple romà van tenir una influència important durant el Renaixement i, sobretot en la construcció dels temples neoclàssics com l'església de La Madelaine a París.