August de Prima Porta: L'Escultura Imperial Romana

Presentació. És una obra culminant de l'escultura romana exempta. Reuneix en una sola obra les característiques bàsiques del retrat imperial. Fa un retrat realista i psicològic de la cara. Perfecció escultòrica en els elements de roba, cuirassa... Símbol del poder imperial.

Dades bàsiques.

Autor: Anònim

Títol: August de Prima Porta

Estil: Romà de l'època imperial.

Cronologia: Original: 20 aC. Còpia: 14 dC

Tècnica pictòrica o escultòrica: Escultura exempta.

Material de suport: Original: bronze. Còpia: marbre.

Mides: 2,04 m

Ubicació original/actual: Original: desconeguda. La van trobar a la zona de la Prima Porta. Actual: Museu del Vaticà.

Breu biografia. No coneixem el nom de l'autor com la majoria d'escultures i relleus romans.

Iconografia. Imatge de l'emperador dempeus i descalç. Està sobre un pedestal. Va vestit amb una túnica. Sobre la túnica, una cuirassa musculada amb relleus. Una capa que sosté amb el braç: Paludamentum. Té el braç dret aixecat amb una actitud de seguretat i autoritat. Amb la mà esquerra sosté la capa. A diferència de l'escultura original en bronze, va descalç a imitació de les representacions dels déus grecs. També s'hi afegeix Cupido sobre un dofí, que també és símbol de divinitat. El dofí i Cupido serveixen per donar estabilitat.

Funció. Funció propagandística per mostrar l'autoritat de l'emperador i incentivar la submissió del seu poble. També té la funció de retrat oficial.

Composició. La considerem oberta en el sentit que està parlant a un conjunt de gent: soldats, súbdits...

Línies decoratives. És una obra bàsicament vertical. Té un lleuger contraposto. Hi ha un element que trenca les línies verticals que és el braç dret.

Recursos tècnics. Retrat de l'emperador, realisme. El contraposto dóna vida a l'emperador. Eren policromades. Les escultures van tenir dos moments.

Relació amb l'entorn. Quan un emperador és nomenat, els retrats serveixen per donar-se a conèixer als seus territoris. En algun cas, com el d'August, les escultures van tenir la funció d'estar en un temple i el divinitzen.

Elements propis de l'estil. Estil romà. Es coneix com l'època imperial. És un retrat que té les característiques d'aquesta època. Intenta representar l'emperador d'una forma realista i amb un alt nivell de precisió anatòmica i decorativa. Tot i així, hi ha una certa idealització. Quan van fer l'escultura, ja era una persona gran, però el rejoveneixen.

Relació forma i funció. Representa el prototip de retrat a peu de l'emperador. Molts emperadors van seguir l'exemple de retratar-se en una posició com la d'August. Solien ser encarregades pel Senat de Roma i eren portades a totes les capitals de l'imperi. Augmentaven el sentit de pertinença a un imperi, submissió...

Iconologia. Vol glorificar l'emperador. El glorifiquen amb la mirada serena, però autoritària. També ho fan a partir de la decoració de la cuirassa. A la part superior hi ha esfinxs que es posaven a les portes de la ciutat per donar seguretat a aquestes. Vol dir que ell vol la protecció igual que protegeixen les ciutats.

Relació època i obra. L'època imperial d'August és l'època de màxima esplendor cultural i militar de l'imperi romà. Augmenta el comerç, les ciutats... Es construeixen moltes carreteres, monuments... Els emperadors següents intenten seguir el mateix estil.

Influències i transcendència de l'obra. Aquesta escultura té dos antecedents molt clars. Té una semblança amb el Dorífor de Policlet i amb el retrat de Luci Juni Brut: Es considera el fundador de la república. És el prototip de totes les escultures imperials anteriors.