August de Prima Porta: Anàlisi Completa de l'Escultura Imperial Romana

Cronologia de l'August de Prima Porta

Data de Creació i Còpia

L'original data del 19 a. C. (la còpia de marbre és del 14 a. C.).

Estil i Característiques Artístiques

Context i Atribució

L'estàtua és d’estil romà imperial. L’autor és desconegut, però el comitent fou el Senat romà.

Tècnica i Materials

• Tècnica original: Fosa (bronze).
• Tècnica de la còpia: Talla (marbre).
• Material original: Bronze.
• Material de la còpia: Marbre de Luni o Carrara.

Formes Escultòriques

Es tracta d'una escultura exempta.

Composició i Contrapposto

L’estàtua, amb el peu dret avançat que en suporta tot el pes i el peu esquerre endarrerit, sembla basar-se en el cèlebre Dorífor de Policlet. De fet, l’artista juga amb el contrapposto per donar vida i força a la figura. L’equilibri es troba entre el braç dret, aixecat en un gest de comandament, i l’esquerre, que es correspon amb la posició de la cama del mateix costat i sosté la túnica.

El Dofí i l'Origen Diví

El dofí de Venus amb Eros al damunt resol el problema de sustentació de l’estàtua de marbre, un element que no existia a l’obra de bronze original. Aquest detall serveix per recordar l’origen diví de l’emperador August, qui, com a membre de la gens Iulia, era descendent d’Enees, fill de Venus.

Representació d'August: Autoritat i Cuirassa

August, amb unes mides lleugerament superiors al natural, és representat amb el braç dret alçat com a signe d’autoritat, en l’actitud d’un orador o d’un home que guia les seves tropes. Vesteix una cuirassa molt cenyida que li marca l’anatomia, il·lustrada amb relleus que lloen les seves victòries militars. En aquests relleus, els bàrbars de la frontera de l’Eufrates tornen les àguiles que havien pres a les legions de Cras quan el van derrotar, i la Gàl·lia i Hispània es mostren vençudes.

Realism i Idealització en el Retrat

Durant el període d’August, els artistes s’inspiraren en models grecs clàssics i optaren, pel que fa a les representacions de les cares, per un gran realisme. Es podia començar a parlar de retrats, tot i que hi havia una certa idealització. Malgrat tot, l’expressió d’August demostra que es tracta d’un ésser humà i comunica serenitat.

Un Nou Prototip Escultòric

Aquesta escultura de l’emperador va donar lloc a un nou prototip, a partir de les premisses del qual van ser representades moltes de les màximes autoritats. Cal destacar que aquestes figures anaven calçades amb sandàlies, fent al·lusió a la grandesa terrenal i no a l'aspecte diví.

Evolució del Retrat Romà

El veritable origen de la nova tradició del retrat romà es trobava en el culte als avantpassats i en els fidelíssims retrats funeraris de l’art etrusc. Aquesta tradició passa per una segona etapa d’influència hel·lenitzant, com és el cas d’aquesta escultura d’August de Prima Porta. Després hi ha una tercera etapa, caracteritzada pel realisme, per acabar amb una última, de simplificació.

Diversitat de Retrats d'August

Hi ha més de vuitanta representacions d’August en diversos moments de la seva vida. Són una sèrie de retrats excel·lents que ens mostren els seus trets fins i distingits, la seva expressió pensativa i la seva gens robusta constitució; fins i tot n’hi ha de la seva decrepitud.

En el retrat d’Òstia, dels Museus Vaticans, és encara un nen, però ja ens mostra el seu nas afilat i la preocupació en l’entrecella. Els retrats esculpits en la seva maduresa ens el mostren en els múltiples aspectes de la seva personalitat: en qualitat de pretor, com a pontifex maximus, o com aquest del comentari, d’emperador.

Tant a la còpia, feta quan l’emperador ja era mort, com a l’original, August és il·lustrat amb un rostre jove, que en cap cas no corresponia a la realitat.

Significat i Simbolisme

Commemoració de la Pax Augustea

L’estàtua de bronze original, avui perduda, fou esculpida per commemorar l’inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl·lia i d’Hispània.

Divinització i Peus Descalços

August va ser divinitzat després de morir, i la seva muller rebé l’encàrrec de convertir-se en la seva sacerdotessa. Els peus descalços de l’estàtua signifiquen que aquesta va ser feta quan August ja era a l’Olimp, simbolitzant la seva condició divina.

Relleus de la Cuirassa: Propaganda i Victòries

El relleu central de la cuirassa presenta el moment en què els parts tornen als romans uns trofeus de guerra, representat com un gran triomf, tot i que només havia estat un enfrontament més en la llarga cursa d’hostilitats entre tots dos pobles.

Possiblement Lívia va triar aquesta escena per a la cuirassa de l’estàtua que havia de representar August en el seu aspecte diví, ja que fou Tiberi, el seu fill preferit, qui va anar a recollir els trofeus. En el relleu, Tiberi, en una acció propagandística a la cuirassa del seu padrastre, acut a la trobada amb l’emissari part acompanyat per la lloba capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats que donen un valor mític a l’esdeveniment.

Als costats hi figuren les dues províncies humiliades: Hispània (a l’esquerra) i la Gàl·lia (a la dreta). A la cuirassa també hi són presents Apol·lo i Diana, protectors d’August.

Autoritat Imperial i Pèrdua de Poder del Senat

En aquesta escultura, August es revela en un moment de màxima autoritat, quan amb el braç enlairat arenga les seves tropes i es mostra victoriós. Aquesta representació del general triomfador també constata un fet polític: la pèrdua del poder del Senat davant el cap únic. De fet, mentre el Senat va manar, no permeté que els generals utilitzessin políticament les seves victòries militars.

Funció de l'Escultura

Propaganda Política Imperial

La funció principal de l’escultura és servir com a propaganda política, tant d’August i de la seva família com de l’Imperi Romà.

Iconografia de l'August de Prima Porta

Representació Multifacètica

August és representat com a emperador en tota la seva glòria; com a home, amb un rostre molt més jove que el que li corresponia quan va morir; i com a militar genial, amb els èxits a Hispània i a la Gàl·lia, que ell pacificà, detallats a la cuirassa.