Augment "despesa publica "Neoclàssic

^{TEMA 1-CREIXEMENT ECONÒMIC I CANVI ESTRUCTURAL}

^{1.1.PERSPECTIVA HISTÒRICA}

-Creixement Econòmic Modern: Augment sostingut a llarg termini de la renda per càpita, profundes transformacions estructurals en l’economia amb la consolidació del capitalisme com a ordre social i econòmic (reconeixement propietat privada i mercat de l’assignació de bens, serveis i factors). Canvi acompanyat per la democràcia com a forma d’organització social, i la industrialització de les economies.

L’origen d’aquest procés de creixement econòmic modern es situa en la revolució industrial a l’any 1780 amb la generalització del treball assalariat, la producció en sèrie, el desenvolupament dels mercats..(First Comers, Late Comers).

Procés de modernització important: 1.Extensió i diversificació del teixit industrial. 2.Tall per la Guerra Civil i involució de l’economia espanyola. 3.Intens creixement a la darrera part del s.XX. 4.Democràcia i modernització de les estructures polítiques i econòmiques, incloent l’entrada en la Comunitat Econòmica Europea i després a la Uníó Monetària.

Indicadors de la posició espanyola en el context internacional (FMI, ONU i WEF). Rànquing del PIB total (FMI) 16. Espanya. Rànquing del PIB per habitant (FMI)  34.Espanya. Rànquing segons l’Índex de Desenvolupament Humà (ONU)27.Espanya. Rànquing segons l’Índex de Competitivitat Global (WEF)34.Espanya

^{1.2.CREIXEMENT ECONÒMIC I LES SEUES FONTS}

Espanya i les seues regions fort creixement de la seua renda per càpita en la segona meitat del Segle XX i primera dècada del segle actual (fins el 2007). Profunds canvis estructurals (creixement econòmic modern) i una profunda modernització institucional.

-Trets del creixement econòmic espanyol: 1.Major creixement que la mitjana dels països comunitaris i d’altres economies desenvolupades (tmaa del 2% en 1900-2016). 2.Perfil temporal de la renda per càpita similar a la dels països comunitaris. 3.Els canvis en passar d’etapa i les fluctuacions en cada període, més pronunciats. Raons estadístiques i econòmica-polítiques.

-La crisis internacional 2008-actualitat: El seu impacte en l’economia espanyola ha sigut substancialment major a d’altres economies desenvolupades degut a: 1-Un model de creixement basat en l’ocupació.
2-Un pes important de la construcció (+ bombolla immobiliària). 3-La dependència del finançament exterior i gran nivell d’endeutament acumulat. El superàvit públic va desaparèixer i es va transformar en elevat dèficit (11,1% en 2009). L’impacte de la crisi sobre l’atur va ser molt superior a d’altres països occidentals; 26% de taxa d’atur en 2013. Els reptes pendents NO s’abordaren durant l’expansió. Signes de recuperació a partir de 2014, amb creixement superior a altres països europeus.

^EXAMEN

-L’augment de la renda per càpita: Un augment del percentatge de la població que realitza activitats productives o ocupació per càpita (Ocupació/Població). L’increment de la productivitat del treball (PIB/Població).

-La taxa de variació de la renda per càpita pot aproximar-se per la suma de las taxes de variació de l’ocupació per càpita i de la productivitat del treball.

-El creixement econòmic pot aconseguir-se per les vies de l’ocupació i de la productivitat, o per les dues alhora (límits demogràfics, culturals i socials a l’augment de la taxa d’ocupació). El creixement espanyol de 1985 fins 2007 ha estat basat en l’ocupació, amb un escàs creixement de la productivitat. Amb la crisi de 2007, la productivitat torna a créixer degut a la destrucció d’ocupació.

-En el curt i mitjà termini ambdues vies de creixement són perfectament compatibles. En el llarg termini, l’única forma de garantir és augmentar la productivitat del treball.

^{1.3.DETERMINANTS DEL CREIXEMENT DE LA PRODUCTIVITAT: MODEL NEOCLÀSSIC. EXAMEN}

1.CONCEPTUALMENT: L’augment de la productivitat del treball es Déu a: 1-La INTENSIFICACIÓ DE CAPITAL: augment en la dotació de capital físic i humà per treballador. 2-PROGRÉS TÈCNIC: millora en la utilització conjunta del treball i el capital aplicats a la producció de bens i serveis o Productivitat Total dels Factors (PTF).

2.ANALÍTICAMENT, la formulació del model parteix d’una funció de producció agregada: Y=AF(K,H,L) (Y és la producció, K i H el capital físic i humà respectivament, L el treball i A representa el nivell tecnològic).

-Model neoclàssic de creixement: ẏ= λ+αk+βḣ On y és la productivitat del treball (Y/L), k i h les dotacions de capital físic (K/L) i humà (H/L) per treballador, α i β les participacions de les rendes del capital físic (EBE) i humà (rendes salarials) en el valor afegit, i λ el progrés tècnic que mesura el canvi en el nivell tecnològic. El punt damunt de les variables indica que són taxes de creixement.

La taxa de creixement de la productivitat del treball depèn del progrés tècnic, i la taxa d’intensificació de capital (físic i humà).S’assumeix que el progrés tècnic és exogen: la millora en el nivell tecnològic depèn del pas del temps.

-Els canals pels que es materialitza la capitalització (capital físic i humà) en l’economia espanyola son:-La necessitat d’introduir progrés tècnic incorporat als nous mitjans de capital.-La inversió en educació i l’augment del nivell educatiu dels treballadors.-L’encariment del treball respecte al capital físic.-La major importància d’activitats intensives en capital. -L’impuls de les infraestructures en les últimes dues dècades (fins la crisi de 2007).

-Les vies del progrés tècnic són: El propi avanç en el capital físic i humà per ocupat. L’avanç en el coneixement científic i la seua aplicació a l’esfera de la producció de bens i serveis. Un complex conjunt de factors d’ índole estructural i institucional (obertura exterior, estabilitat macroeconòmica…).

^{1.4.MODEL DE CREIXEMENT ESPANYOL I ValencíÀ}

L’augment de la productivitat és una variable clau per al progrés d’una societat i la millora en el nivell de vida i benestar dels seus ciutadans. Els avanços en la productivitat poden permetre: 1-Augmentar les rendes dels factors treball i capital (salaris i beneficis) sense generar tensions inflacionistes. 2-Moderar tensions inflacionistes o, àdhuc reduir els preus de determinats bens i serveis. 3-Millorar la competitivitat exterior de les economies.

Entre 1995 i la crisi de 2007, creixement econòmic certament notable acosta la renda per càpita espanyola a la mitjana de la Uníó Europea (basada en un fort augment de la població).Descens de la PTF del 0.7% anual. L’augment de la producció l’explicà el major ús de treball i capital (va compensar la caiguda de la PTF).

2008- ... : La crisi va provocar una forta reducció del creixement potencial a Espanya, que es va situar en nivells inferiors a la mitjana de la zona de l'euro. Degut a la forta caiguda de la contribució del factor treball i, del capital. La PTF va començar a remuntar. Part dels increments de la PTF durant la crisi van obeir a l'eixida d'empreses menys productives.

^EXAMEN

-Els factors expliquen la menor productivitat de l’estructura productiva espanyola respecte a Europa són: 1-El major pes relatiu de sectors poc productius (construcció): 45%. 2-la menor productivitat relativa als sectors productius: 55%.

-Línies generals per a fomentar la productivitat i, en general, el creixement de l’economia espanyola seran: 1.Flexibilitzar el funcionament de l’economia. Fomentar la competència; reduir barreres d’entrada en els mercats. Reduir la burocràcia i els processos administratius per a l’activitat empresarial (facilitar la creació d’empreses). 2.Avançar mercat laboral més flexible i competitiu. Adaptar el funcionament del mercat a la dinàmica econòmica. Descentralitzar la negociació salarial, lligant els salaris a la productivitat. 3.Adequar el capital humà a les necessitats del mercat. Reformes en el sistema educatiu. Reforma de les polítiques actives d’ocupació. 4.Millorar l’activitat investigadora i innovadora. Foment de la excel·lència; augment i millor gestió de la despesa en R+D+i; sobretot de la innovació.

^EXAMEN

^{1.5.TRANSFORMACIONS ESTRUCTURALS. Afavorit el creixement econòmic o millorar la distribució de la renda.}

1.Canvis en l’estructura productiva: Ha afavorit el creixement perquè la productivitat es major en la industria que en l’agricultura. Quan l’agricultura es modernitza augmenta la seua productivitat. Importància en la industria i en els serveis.

2. Major importància de les Administracions Públiques: L’augment en el pes del sector públic permet una millora en la distribució de la renda (personal, espacial i funcional). En 1960, el pes de la despesa pública sobre el PIB era del 14,8% i en 2016 va ser del 42,2% .

A més, hi ha hagut una transferència a les CCAA dels serveis típics de l’Estat del Benestar: sanitat, educació, serveis socials...La evidència mostra que la despesa pública té un impacte mixt sobre el creixement econòmic.
La despesa pública en infraestructures (transport, comunicacions, educació, sanitat) afavoreix l’augment de la productivitat del sector privat. Les transferències socials (pensions, prestacions per desocupació) incentiven el consum en lloc de la inversió, però acompleixen, no obstant, una funció social i d’equitat.

3. Major equitat en la distribució de la renda: 1-Distribució funcional, s’ha produït un augment de la proporció de les rendes que remunera el factor treball. La qual cosa s’ha degut a l’augment en el nivell de salarització que acompanya al creixement econòmic. En els últims anys s’ha registrat un descens del pes de les rendes del treball. 2-Distribució personal de la renda més equitativa, encara que des de la crisi es registra un empitjorament. 3-Distribució Espacial s’ha reduït les diferències en el nivell de vida entre les distintes regions (termes de PIB per habitant)

4. L’obertura a l’exterior A mitjans de 1960 el coeficient d’obertura externa (X+M/PIB) era inferior a altres països europeus. L’obertura afavoreix l’especialització productiva, augmenta la grandària dels mercats, i incrementa la competència. Important per a desenvolupament del sector industrial (importació de tecnologia; inversió directa estrangera). La integració en Europa ha l’homologar les polítiques macroeconòmiques (UEM) i liberalitzar i flexibilitzar els mercats (àmbit microeconòmic).