Atribucions Causals i Estratègies en l'Esport

5. Explica en què es basa la realització d’atribucions causals protectores (Tema 9)

Les atribucions causals són les explicacions que les persones utilitzem per a determinar per què una conducta ha estat realitzada per un mateix o pels altres. Seguint la teoria atribucional de la motivació i l'emoció de Weiner (1979), les causes que els esportistes estableixen per a explicar el seu rendiment influeixen en la seva motivació, emocions i conducta.

6. Explica la relació entre activació i rendiment esportiu (Tema 9)

L'activació és l'estat d'excitabilitat, reactivitat o tendència a respondre del sistema nerviós. Varia en un continu que s'estén des del somni més profund fins a un estat de màxima excitació (Gould i Krane, 1992).

7. Estructura esportiva des d'un paradigma cognitiu.

8. Definició de tècnica, estratègia i tàctica

TÈCNICA: L’execució, interacció en la dimensió física de l’entorn, eficàcia i eficiència.

ESTRATÈGIA: Es considera com un element de grau superior, que es planifica prèviament i que inclou l’aplicació de diferents opcions tàctiques. Es refereix a les decisions relatives a com aconseguir els objectius de rendiment esportiu que es prenen ABANS de la competició esportiva. Característiques:

1. Relacionada amb les decisions per a aconseguir l’objectiu esportiu principal.
2. L’entrenador planifica a curt, mitjà i llarg termini.
3. Aborda la globalitat dels aspectes que intervenen en el rendiment esportiu.

TÀCTICA: Assoliment d'un objectiu físic (oposició) + Harmonització tècnica (col·laboració) + Modificació de la seqüència motriu (atac i defensa). Es refereix a les decisions relatives a com aconseguir els objectius de rendiment esportiu que es prenen DURANT la competició esportiva. Característiques:

1. Existència d’un objectiu parcial depenent de la situació concreta.
2. Es dona en una situació de combat.
3. Es dona davant d’un oponent.

8.1. Descriu breument els paràmetres que defineixen l’estructura funcional dels esports.

Els paràmetres que Hernández (1987) defineix i que permeten descriure l’estructura funcional dels esports són:

a) L’espai: Espai de joc on es realitza l’acció del joc.

b) Temps: Defineix la regulació del joc i el ritme temporal amb què es desenvolupen les accions que es realitzen en ell.

c) Gestualitat o tècnica: Diferents models d’execució i usos corporals i d’objectes que configuren els diferents esports.

d) Comunicació motriu: La interacció o relació motriu que es dona entre els participants.

e) Estratègia motriu: Paper que el jugador ha d’assumir en el transcurs del joc.

11. Paradigma estructural del joc (ACEÑA)

1. Dimensions de l'espai del joc.

2. Efectes de la presència o no de porters.

3. Presència del jugador comodí.

4. Demarcació dels jugadors.

5. Nombre de jugadors per equip.

6. Límite de contactes de jugador amb el balón.

7. Criteris en la formació d'equips.

12. Mètodes d'aprenentatge analític de la tècnica

- Global pura: Execució íntegra de la tasca.

- Global amb atenció específica: Execució completa focalitzant-se en un punt tècnic de l'execució.

- Analítica seqüencial: Descomposició de la tasca a realitzar en parts components o elements. La pràctica començaria amb l'execució de l'element que en la seqüència temporal d'execució va primer, després es practicaria també en forma aïllada el que va en segona posició i així successivament fins que, una vegada assimilats tots els components, es procedís a la síntesi final.

- Analítica progressiva: Descomposició de la tasca a realitzar en parts components o elements. La pràctica comença amb l'execució d'un sol element; una vegada dominat aquest, es van progressivament afegint elements nous fins a la completa execució de la tasca.

- Analítica pura: La tasca es descompon en parts; la pràctica començarà per l'execució aïllada de l'element que l'entrenador jutgi que és més important.