Atmosfera i climes: factors, circulació i Catalunya

T-2 L'atmosfera i els climes

Història del clima: hi ha molts canvis al llarg de la història. Hi ha 3 factors:

• Atmosfèrics: alineacions planetàries; cicles d'activitat solar (≈11 anys) — taques solars; cicles ambientals terrestres.
• Geològics: posició de les terres emergides. Els continents es desplacen: si estan units pot augmentar la variació de temperatura; si estan separats la variació pot ser menor. Erupcions volcàniques catastròfiques: primer refredament per cendres i, després, escalfament per augment de CO2. També canvis d'intensitat i polaritat del camp magnètic.
• Antropogènics: sobretot l'augment de CO2 per combustibles fòssils; això implica impactes locals i globals, variació de temperatura. Es creu que també està canviant el règim de pluges i la freqüència de fenòmens meteorològics extrems.

Clima i temps atmosfèric

El clima és el temps atmosfèric a llarg termini. Per conèixer el clima d’un lloc cal recollir dades durant molt de temps.

Factors que determinen el clima d’un indret

A continuació es presenten els factors principals que condicionen el clima:

• Latitud: a l'equador les temperatures són altes; a latituds elevades (propers als pols) les temperatures són baixes. La diferència de temperatura provoca que l'excés de calor de l'equador es desplaci cap als pols.
• Altitud: a major altitud, menor temperatura i, en moltes regions, més precipitació.
• Distància al mar: la proximitat al mar modera la variació tèrmica per la inèrcia tèrmica de l'aigua.
• Orientació: el relleu influeix en els vents i la insolació; els vessants orientats cap a l'equador són més solejats i càlids que els orientats cap als pols.
• Humanització: zones urbanes i industrialització — efecte illa de calor i alteracions del règim hidrològic i de precipitacions.

Circulació atmosfèrica general

A la Terra hi ha dues zones amb temperatures extremes: l'equador i les regions polars. A l'equador l'aire calent tendeix a pujar, generant zones de baixa pressió; a les regions polars l'aire és fred i tendeix a descendir. Això origina una cèl·lula convectiva en cada hemisferi. La força de Coriolis, deguda a la rotació terrestre, desvia aquests vents i dóna lloc a una circulació més complexa.

Zonació climàtica

Es poden distingir tres grans zones climàtiques: freda, temperada i càlida. Durant els mesos càlids, els centres de pressió es desplacen a latituds superiors. L'anticicló subtropical (al voltant de 30°) pot situar-se més al nord (cap al 40°) i això contribueix a la sequera mediterrània.

Les depressions equatorials també pugen i provoquen les pluges tropicals. Aquest fenomen és més acusat a l'hemisferi nord que al sud a causa de la major extensió de terres emergides.

L'àrea central d'Àsia, la superfície continental més gran del planeta, és responsable de fenòmens que afecten grans zones: influeix gran part d'Àsia i l'est d'Europa (fred siberià). A l'estiu, l'escalfament intens provoca variacions i la zona pot ser ocupada per vents oceànics procedents de l'Índic i del Pacífic, fenòmens dels quals depèn una fracció molt gran de la població mundial.

L'ubicació permanent dels centres de pressió condiciona l'existència de dues zones de pluviometria màxima.

Catalunya i la circulació atmosfèrica

Catalunya està situada entre els 40° i 42° N, més a prop de l'anticicló subtropical (≈30°) que de les depressions polars (≈60°). Per això, moltes masses d'aire que arriben des del nord han perdut part de la seva energia i aporten precipitacions mínimes; només la Val d'Aran rep amb més freqüència precipitacions provinents del nord.

La majoria de les precipitacions són de tipus mediterrani. Quan es forma una depressió al sud del país, els vents poden girar a llevant o garbí (oest-sud-oest). Aquests vents, limitats pel mar Mediterrani, originen precipitacions intenses que s'incrementen pel relleu. Aquestes depressions tenen moviments erràtics i són difícils de predir: solen actuar durant diversos dies i acumular molta aigua.

La variabilitat de les precipitacions es deu a la poca regularitat amb què es produeixen aquestes situacions: es poden donar 4 o 5 episodis en una mateixa estació o no aparèixer durant mesos, cosa que origina sequeres en qualsevol època.

La conca mediterrània, amb un mar càlid envoltat de serralades, afavoreix la presència de masses d'aire fredes que poden procedir del Golf de Lleó.

Nota: s'han corregit l'ortografia, la gramàtica i la presentació per facilitar la lectura i la indexació SEO, mantenint el contingut original i les idees claus del document.