Atena Niké: Temple d'ordre jònic a l'Acròpoli d'Atenes

Atena Nike: El temple d’Atena Àptera o Atena Niké

va ser projectat l’any 449 aC, però no va ser construït fins al 421 aC, en plena Guerra del Peloponès (Atenes - Esparta), un cop mort Perícles, donat que la construcció del temple havia estat promoguda pel seu major rival polític: el general atenès Cimó. Per tant, podem situar aquesta obra en el primer classicisme o classicisme sublim (490 – 400 aC). L’època clàssica (490-323 aC) és el període en que la civilització grega arriba al seu màxim esplendor: és un moment de gran desenvolupament econòmic, polític i cultural. A Atenes es desenvolupa la democràcia i sota la direcció de Pèricles (443 - 429 aC) arriba al seu moment de màxim esplendor (segle d’or) amb artistes com: Policlet, Miró o Fídies. I filòsofs com: Sòcrates o Hipòcrates.

Atena Niké és un temple d’ordre jònic, amfipròstil (2 façanes o pòrtics) i tetràstil (4 columnes a cada façana, anterior i posterior). S’alça sobre un crepidoma o basament de dos estereòbats i un estilobat. Les columnes jòniques de les façanes estan formades per una base amb dues motllures, el tor (convexa) i l’escòcia (còncava), un fust amb estries de cantells plans i un capitell ornamentat amb volutes. L’entaulament s’estructura per mitjà d’un arquitrau (amb tres platabandes), el fris (decorat amb relleus continus on es representa al deus Atena, Zeusi Posseïdom ajudant als atenesos) i la cornisa, semblant a la dòrica. Sobre aquesta es drecen el frontó i els acroteris. Finalment el temple estava coronat per una coberta de dues aigües o vessants, actualment perduda. La decoració escultòrica del fris, la cornisa i el frontó, s’atribueix als deixebles de l’escola de Fídies –aleshores treballant al Partenó- per la seva qualitat i especialment per la tècnica emprada: la tècnica dels draps molls, una tècnica escultòrica que permet entreveure quines són les formes anatòmiques dels personatges sota els vestits que els cobreixen. La decoració del fris, feta entre el 421 i el 415 aC, va incorporar escenes de les guerres mèdiques entre grecs i perses, de la guerra del Peleponès esdevinguda durant la construcció del temple i temes mítics com ara la centauromàquia i la gigantomàquia. L’any 407 aC es redecorà el fris amb relleus al·lusius a les processons de la deesa Atena envoltada de les victòries, portadores d’animals per al sacrifici. La planta és molt simple, rectangular, amb dos pòrtics als costats curts, anomenat pronaos l’anterior i opistòdom el posteriors. L’espai intern està ocupat per una sola estança (naos o cel.la) on s’hi trobava l'estàtua de fusta policromada que representava la victòrica (Niké) sense ales (àptera).

….S: El temple d’Atena Niké o Atena victoriosa era bàsicament un altar d’acció de gràcies (ex-vot) dedicat a la deessa grega Atena, deessa de la Saviesa i de l’Estratègia en la guerra i patrona de la ciutat d’Atenes.

F: La construcció d’un temple dedicat a la Victòria és va fer per commemorar el tractat de pau que els grecs van signar amb els perses, després de diverses victòries per part dels grecs. Tractat amb el qual es va posar fi a les Guerres Mèdiques (490-478 aC). Per tant té una funció commemorativa, funció religiosa ja que és el lloc on s’adorava a la divinitat i s’hi portaven les ofrenes d’acció de gràcies. Les cerimònies religioses, com a tots els temples grecs, és realitzaven a l’exterior mentre que a l’interior es custodiaven la imatge i el tresor. Funció propagandística: tant per la qualitat dels materials emprats en la seva construcció, com per la bellesa de les seves formes i qualitat dels relleus que el decoren és un bon exemple que reflecteix el moment d’esplendor que vivia la “polis” d’Atenes en aquell moment. Funció política: El fet de realitzar un temple dedicat a la Victòria en plena guerra del Peloponès (431 -404 aC) pretenia refermar la cohesió militar dels ciutadans de la Polis. Funció simbòlica i màgica com mostra el fet que al seu interior albergava una estàtua de la deessa Victòria sense ales (Nike Àptera) com a símbol o desig de que la Victòria no abandonaria mai la polis d’Atenes.

….Es troba situat al costat dels Propileus (vestíbul davant l’entrada que donen accés al conjunt d’edificis sagrats que conformen l’Acròpoli). Aquest complex urbanístic s’aixeca al capdamunt d’una plataforma natural de 156m d'altitud. Com en les altres construccions de l’època, està orientat a l’est, cap a la sortida del sol. Cal.lícrates es va adaptar a l’espai reduït que li van assignar.

....És un dels millors exemples de l’arquitectura d’ordre jònic. Com a temple votiu, encarregat de guardar la imatge de la divinitat i les ofrenes, té dimensions petites, igual que altres temples com el Tresor dels Atenesos.