Atena Niké

ATENA ÀPTERA O ATENA NIKÉ

Fitxa tècnicaTítol:

Atena Àptera o Atena Niké

Autor:

Cal·lícrates (actius al s.V a.C).

Cronologia:

421 a.C.).

Tipologi:

templeMaterials:
Marbre de la pedrera del Pentèlica

Estil:

Grec clàssicLocalització:
Acròpolí d’Atenes

Context històric

Commemora la victòria sobre els perses a la Batalla deSalamina (448aC) prohjectat l’any 449aC

Va ser promogut pel general Atenès CimoII, rival polític de Pèricles. Per aquest motiu, la seva construcció no va ser possible fins després de la mort de Pèricles (421aC), I un cop començada la guerra del Peloponès.

La tradició narra que els atenesos erigiren el temple d’Atenea Niké (victòroa sense ales) amb el convenciment que la Victòria ja no volaria més.I es quedaria per sempre a Atenes.

Anàlisi formal

Atena Niké és un temple amfipròstil i tetràstil (4 columnes a les façanés anterior i posterior), que es dreça sobre una plataforma (estilòbat) elevada per tres esglaons (estereòbat). La petita cel·la interior presenta dues pilastres in anttis a l’entrada.

Les columnes jòniques de les façanés estan formades per una base amb dues motllures -el tor (convexa) i l’escòcia (còncava)-, un fist monolític amb estries de cantells plans, I un capitell decorat amb volutes. L’entaulament s’estructura per mitjà d’un arquitrau dividit en tres franges superposades; el fris, amb eun seguit de relleus continus, i la cornisa, semblant a la dòrica, sobre la qual es drecen el frontó I les acròteres. La coberta, actualment peruda, era de dos aiguavessos.

Origínàriament, a l’interior del temple hi havia una escultura de fusta policromada que representava la Victòria (Niké) sense ales (àptera). Segons la llegenda, la van representar sense ales perquè mai no Pogués abandonar Atenes.

Interpretació

El temple d’Atenea Niké o Atena Victoriosa era bàsicament un altar d’acció de gràcies (ex vot) dedicat a aquesta deessa grega de la Saviesa i de l’Estratègia en la guerra, patrona de la ciutat d’Atenes. La construcció es ca fer per commemorar el tractat de Pau que el polític atenèns Càl·lias va signar amb els perses l’any 449 aC i amb el qual es va posar fi a les guerres mèdiques després d’una sèrie de victòries gregues.

Les cerimònies se celebraven a l’exterior del temple, mentre que a l’interior es custodiaven la imatge de la divinitat i el tresor. Segons l’escriptor grec Pausànias (segle II), l’escultura de la deessa Atenea que hi habia a l’interior del temple sostenia amb la mà dreta un tros de poma i amb l’esquerra un casc.