Atac posicional
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 12,94 KB
1. Com s'hi juga? El bàsquet és un esport en què dos Equips s'enfronten per controlar una pilota que és juga amb la mà. • Terreny de joc: 1 partit de bàsquet és disputa en una pista, generalment de parquet, que te una forma rectangular de 28 × 15 metres. AQUEST camp és divideix en Dues meitats i te marcades Diferents zones que tinença els caràcterístiques Següents:
• Objectiu: el joc consisteix a introduir la pilota a la cistella de l'equip contrari. Les cistelles és puntuïn segons la distància. L'equip guanyador és el que aconsegueix més punts. En cas d'Empat, és juguen tants prorroguis com calgui Fins que un dels 2 Equips s'endugui la victòria. • Durada de l'partit: quatre parts (o períodes) de 10 minuts. El cronometri s'atura cada cop que l'Àrbitre xiula. Es fa 1 Descans Llarg de 10 a 15 minuts després de dir el Segon temps. Després del primer i de l'tercer temps és fa una pausa de 2 minuts. Els prorroguis tinència una durada de 5 minuts. La pilota de bàsquet és esfèrica, de material sintetic perque a els jugadors l'puguin agafar facilment amb els mans suades
• Inici de l'partit: l'Àrbitre posa en joc la pilota tirant-la enlaire a l'centri de el camp entre dos jugadors, 1 de cada equip, que saltin per mirar d'Obtenir-ne el control. Al bàsquet reglamentari, la taula arbitral Decideix quin dels 2 Equips tindrà la pilota a l'inici dels Altres 3 períodes. Tanmateix, a les classes d'educació física es Solen Començar Tots els períodes amb 1 salt entre dos jugadors contraris. • Composició dels Equips: els Equips a els formin un Màxim de 12 jugadors i 1 Mínim de 8. La pista, però, NOMÉS juguen 5 jugadors contra 5.
• Canvis: en un partit de bàsquet és olla Fer un nom il·limitat de canvis de jugadors, en QUALSEVOL fase de l'partit. No obstant aixó, en els categories inferiors (fins a la cadet) Només és podin Fer Canvis a l'últim Període de 10 minuts. • Sistema de puntuació: segons el lloc des d'on és faci el llançament, la cistella és puntua amb 3 valors Diferents: • 3 punts si s'encistella Fora de la línia de 6,25 metres (6,75 metres para los Equips professionals), • 2 punts si s'encerta des de dins de la línia de 6,25 metres i • 1 punt si s'encerta des de la línia de llançaments lliures.
Reglament de l'bàsquet (normes i infraccions) dobles: s'anomenen dobles o falta doble a els 3 supósits Següents: • Fer botar la pilota amb Totes Dues mans Alhora. • Fer botar la pilota per Damunt de la cintura. • Aturar el bot de la pilota, agafar-la amb Totes Dues mans i tornar-la a Fer botar. Passos: s'anomena passos l'acció de córrer o caminar sense Fer botar la pilota. El Reglament NOMÉS Përmet Fer 2 passos sense Fer-la botar, i tot seguit calç llançar-la a cistella o passar-la 1 company o companya. Si és fa una tercera pas sense Fer-la botar, s'incorre en la infracció de passos.
Camp enrere
Acció de fermen retrocedir la pilota a el camp defensiu 1 cop l'equip ha travessat la línia de mig camp.24 segons: límit de temps de Què Disposa 1 equip per atacar sense llançar a cistella. 5 segons: límit de temps de Què Disposa un jugador en possessió de la pilota per Fer 1 passada, llançar-la a cistella o Fer-la botar. 3 segons: límit de temps durante el qual un jugador atacant olla estar dins de la zona de cistella de l'equip contrari. Peus: acció de tocar la pilota amb els cames o a els peus. Fora: acció en que un jugador que te la pilota SURT dels Límits de el camp o trepitja els línies de fons o de banda.
Falta personal: acció antireglamentària que és produeïx en el Moment en Què hi ha contacti físic (1 toc o un empenta) amb un jugador contrari. Quan la falta la comet un jugador de l'equip atacant s'anomena falta en ATAC. Perqué és produeixi AQUESTA situaciò, el jugador defensor ha d'estar quiet i ha Tenir Tots 2 peus a terra. AQUESTA infracció és castiga de maneres Diferents: • Servei des de la línia de fons més FOTOS DE. • Dos llançaments lliures A càrrec de el jugador que rep la falta, si el jugador estava en situació de llançament. • Tres llançaments lliures, si el jugador estava llançant des de Fora de la línia de 6,75 m. • Un llançament lliure addicional, si el jugador rep la falta a l'acció de tir i encistella (2 + 1). • Quan un jugador comet 5 faltes personals ha d'abandonar el camp i ha de ser substituit per 1 company de l'equip.
El bot i el driblatge • Bot alt: te com a Objectiu Avançar rapidament i en cursa a través de el camp. El bot ha de ser alt i cap Endavant. • Bot baix: te com a Objectiu protegir la pilota i evitar que el defensor ENS la prengui. Disposem d'Poc espai; per Tant, el bot ha de ser baix i de costat- de manera que el propi cos protegeix la pilota. AQUEST estil de bot ENS Përmet Fer Canvis de dirección i de ritme Quan ENS interessa. El jugador atacant aconsegueix superar el Gràcies a un regateig. El driblatge és una acció que te com a Objectiu esquivar un jugador defensor en una acció d'1 contra un. Consisteix a canviar la dirección de l'desplaçament per mitjà d'1 cambio de mà de la pilota mentre la fem botar. El canvi de mà més Senzill consisteix a passar la pilota amb un bot per Davant de l'cos. També és olla Fer per sota de les cames o per Darrere de el cos.
• El base (1): és el director de joc. Te 1 bon domini de el bot i de la passada i, sobretot, un bona visió de joc. És l'Encarregat de dur la pilota a l'camp contrari i és l'organitzador de l'ATAC. Acostuma a ser el més baix de l'equip. • Els senyals (2-3): dominin el bot, la passada i el tir llunya. Acompanyen el base i finalitzen a els contraatacs. Acostumen a ser jugadors Molt Polivalents. • Els pivots (4-5): són a els Membres de l'equip que juguen més a prop de la cistella i normalment són a els més alts. Lluiten paper rebot i acostumen a Treballar per Fer tirs prop de la cistella.
James Naismith, un professor d’educació física de la
Universitat de Springfield (Massachusetts), va idear el 1891
Un joc d’equip que es pogués practicar en el gimnàs durant
Els mesos freds de l’hivern. Després de redactar 11 normes,
Va col·locar dues cistelles de préssecs clavades en els
Extrems d’una pista a 3,05 metres d’altura (és l’altura
Reglamentària actual). D’aquí en va néixer el nom: basketball, ‘cistella’ i ‘pilota’, que en català s’ha adaptat com a
Basquetbol i, d’una manera abreujada, com a bàsquet.
Els alumnes de Springfield van difondre l’esport per tot el
Món, però l’autèntica expansió va tenir lloc durant la
Segona Guerra Mundial, mitjançant els soldats de l’exèrcit
Nord-americà.
El sacerdot Eusebio Millán, que va conèixer l’esport a
Cuba, va introduir el bàsquet al nostre país l’any 1921, a
L’Escola Pia de Sant Antoní de Barcelona. El bàsquet va
Formar part de les Olimpíadés per primera vegada en els
Jocs Olímpics de Berlín (1936), però només en categoria
Masculina. Les dones van poder debutar quaranta anys més
Tard, el 1976, a Mont-real.
5