Astronomia i Mètodes Científics: De Tycho Brahe a Galileu

Tycho Brahe

• Va detallar l'aparició d'una supernova (explosió estel·lar).
• Va demostrar que la trajectòria d'un cometa es trobava més enllà de la Lluna.
• No va acceptar totalment el sistema copernicà.
• Va idear un model (geo-heliocèntric) en què el Sol i la Lluna giraven al voltant de la Terra, i la resta de planetes giraven al voltant del Sol.
• Va afirmar que el moviment del cometa no era circular.

Johannes Kepler

• Va acceptar l'heliocentrisme i va modificar algunes coses. Va concloure amb càlculs matemàtics que les òrbites dels planetes tenien forma d'el·lipse i que el Sol es trobava en un focus.
• Té 3 lleis:
  1. Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol descrivint òrbites el·líptiques. El Sol es troba en un dels focus de l'el·lipse.
  2. En el seu moviment al voltant del Sol, els planetes escombren àrees iguals en temps iguals.
  3. Per a qualsevol planeta, el quadrat del temps que triga a fer una volta al voltant del Sol és directament proporcional al cub de la longitud de la distància mitjana entre aquest planeta i el Sol.

Galileu Galilei

• Va dissenyar el seu propi telescopi.
• Segons el geocentrisme, la Terra era el centre, i tots els cossos celestes orbitaven al voltant de la Terra.
• Va descobrir que els planetes no són ni perfectes ni immutables, perquè:
  • Va observar la Lluna i va veure que tenia relleu.
  • Va observar el Sol (amb lents tintades) i va veure que tenia taques i explosions.
  • També va veure llunes a Júpiter i va suposar que no tots els astres giren al voltant de la Terra.
• El Principi d'inèrcia: els cossos tendeixen a mantenir-se en repòs o en moviment uniforme si no actua cap força sobre ells. D'aquest principi se'n deriva el fenomen de la invariància, que assegura que el repòs i el moviment a velocitat constant són equivalents; per això, des de la Terra no percebem cap moviment.
• Galileu també va estudiar els cossos en caiguda lliure i va determinar que la distància que recorren és proporcional al quadrat del temps invertit en el recorregut.

Mètodes Científics

Mètode Científic

Procediment que segueixen els científics per adquirir coneixement.

Mètode Deductiu

Consisteix a obtenir una llei general a partir de la informació de què disposem i fer resolucions de casos particulars.

Mètode Inductiu

Consisteix en què a partir de casos particulars s'obté una llei general que els engloba.

És el mètode que busca una conclusió a partir de premisses particulars.

Exemple: El gos de l'Anna té 4 potes. El gos de l'Andreu té 4 potes. El gos d'en Jordi té 4 potes. -> Conclusió inductiva: Els gossos tenen 4 potes. (Però això no vol dir que el pròxim gos que veiem tingui 4 potes; si això passés, la teoria quedaria refutada).

El problema de la inducció

• La inducció no és del tot fiable, ja que a partir de premisses certes, la inducció pot conduir a una conclusió falsa.
• Si a l'hora d'aplicar el mètode inductiu per adquirir un nou coneixement no hi ha una fase d'observació, serà impossible obtenir una teoria general.

Mètode Hipoteticodeductiu

Combina la deducció i la inducció.

1. Definició del problema
2. Formulació de la hipòtesi
3. Deducció de conseqüències
4. Contrastació de la hipòtesi
5. Refutació de la hipòtesi
6. Confirmació de la hipòtesi
7. Obtenció de resultats

Verificacionisme

Consisteix a verificar una hipòtesi mitjançant experiments perquè sigui acceptada com a certa. Sovint s'oposa al falsacionisme.

Falsacionisme

Consisteix a intentar refutar una hipòtesi des del seu punt més feble, des del límit, per fer prediccions arriscades i descartar dades que no la confirmin.

Paradigme Científic (Thomas Kuhn)

És un conjunt de lleis, teories i mètodes científics acceptats en un moment històric determinat per la comunitat científica.