Astrobiologia, Exoplanetes Habitables i Riscos Geològics

Exoplanetes i la Cerca de Vida

Els exoplanetes són cossos que orbiten al voltant d'estrelles diferents del Sol. La recerca se centra a determinar quins podrien tenir les característiques adients per acollir-hi vida.

Zona d'Habitabilitat Circumestel·lar (ZHC)

La ZHC és la regió circumdant a una estrella on pot haver-hi aigua líquida en la superfície del planeta o el satèl·lit.

Requisits per a la Zona d'Habitabilitat Galàctica

• Disposar dels elements pesants necessaris per a la formació de planetes rocosos.
• Evitar la inestabilitat de les regions interiors que impedirien la viabilitat i l'evolució de possibles ecosistemes.

L'Astrobiologia: Àmbits de Recerca

L'astrobiologia abasta recerques sobre:

• Habitabilitat planetària i galàctica.
• Vida en ambients terrestres extrems.
• Formació d'estrelles i planetes.
• Origen i evolució de la vida a la Terra.
• Cerca d'aigua líquida en satèl·lits i planetes del Sistema Solar.

Anàlegs Terrestres per a l'Astrobiologia

Els anàlegs terrestres són llocs de la Terra amb condicions similars a les que es podrien trobar en altres cossos celestes:

• La Conca de Riotinto (Huelva): Anàloga a Mart pels alts continguts en òxids de ferro i sulfats.
• Els nunataks antàrtics: Sortints rocosos en les glaceres on es duen a terme estudis geomicrobiològics.
• La Depressió de Danakil (Etiòpia): El lloc més càlid del planeta, que, a més, presenta valors de pH molt àcid.

Biomarcadors i Geomarcadors

Biomarcadors

Compostos orgànics que procedeixen inequívocament de l'activitat biològica d'un organisme, com ara aminoàcids, lípids o proteïnes. Són difícils de detectar, ja que tendeixen a degradar-se.

Geomarcadors

Compostos inorgànics o estructures sedimentàries que estan relacionades amb la presència o l'activitat biològica d'un organisme.

Tipus de Geomarcadors

• Morfològics: Estructures com ara petxines, exoesquelets o fins i tot empremtes en els sediments, que indiquen la possible presència d'activitat d'algun organisme o simplement d'aigua líquida.
• Químics: Molècules inorgàniques producte d'alguna mena d'activitat biològica, com el metà, la fosfina, l'oxigen i l'ozó, que puguin romandre en les atmosferes dels exoplanetes.

Gestió i Classificació dels Riscos Geològics

Principals Riscos Geològics

• Erupcions volcàniques.
• Terratrèmols.
• Tsunamis.
• Esllavissades.
• Inundacions.
• Moviments de vessants.
• Subsidències i col·lapses.

Definició de Risc Geològic

El risc geològic és la probabilitat que un fenomen geològic es converteixi en un desastre i afecti un territori i la seva població.

Factors que Determinen un Desastre Natural

Un desastre natural es produeix quan es donen tres factors alhora:

1. Si es produeix un fenomen geològic catastròfic.
2. Si els llocs ocupats per poblacions se situen a prop d'un volcà actiu, en rius que poden desbordar-se o en vessants amb perill de lliscament.
3. Si, a més, les poblacions no tenen la capacitat de defensar-se o mitigar els efectes.

Classificació dels Riscos Geològics

• Riscos Geològics Interns: Tenen origen a l’interior de la Terra i estan associats a moviments de les plaques tectòniques, volcans, terratrèmols i tsunamis.
• Riscos Geològics Externs: Depenen de la gravetat o d'agents geològics externs com l'aigua, el gel o el vent. Inclouen moviments de vessant, inundacions, allaus de neu i enfonsaments.
• Riscos Geològics Induïts: Són provocats per la intervenció i la modificació directa de l'ésser humà sobre la dinàmica dels processos geològics naturals.