L'Assistència Social Individualitzada: Estudi, Diagnòstic i Tractament

L'Assistència Social Individualitzada segons L. de Bray

La destrucció dels mecanismes de defensa pot ser perillosa per a un individu, ja que perd allò que el salvaguardava i no ho restitueix per cap altra cosa. El Treballador Social de casos ha de saber adoptar una actitud professional, arribar a comprendre l'altre i acceptar-lo sense jutjar-lo èticament. Les relacions professionals requereixen la separació dels problemes de l'assistent i de l'individu. La finalitat de l'assistent és prestar ajuda a l'altre, sense obtenir cap satisfacció d'aquesta intervenció.

B. Estudi Social del Cas

S'utilitza el terme "estudi" en comptes de "investigació".

• Estret vincle entre estudi social, diagnòstic i tractament

  És un procés continu. Aquest estudi continua, es completa i es retoca fins al tancament del cas. El tractament comença amb el primer contacte entre client i caseworker.

• Finalitats i etapes de l'estudi social

  El caseworker no té coneixement de totes les coses reals; el client té la necessitat de consultar els seus dubtes amb aquest professional.

• Problema que exposa el client

  El client recorre al servei social per sol·licitar una ajuda determinada sobre alguna necessitat essencial no satisfeta.

  Partir del punt on es troba el client

• Antecedents personals del client

  Història social de la persona: comprèn tot allò passat en la vida de l'individu.

• Antecedents familiars del client

  S'ha de tractar el client com un individu dins la família, amb les seves influències.

• Antecedents socials del client

  El caseworker, després d'estudiar les característiques dels vincles i relacions entre els membres, ho haurà de traslladar al medi en què aquesta persona està vivint.

• Informes obtinguts de fonts alienes al client

  Les informacions que es reben directament del client es poden completar amb informacions de mitjans externs.

• Observacions personals del caseworker

  Desdoblament continu:

  • Ha de registrar tot el que el client diu.
  • Ha de passar aquests informes pel filtre del seu propi criteri.

C. El Diagnòstic

Descripció de l'individu i la seva situació, i determinació dels factors que porten la persona a acudir al servei social. Objectiu: proporcionar a l'assistent social una hipòtesi de treball. Un bon diagnòstic és una hipòtesi que suggereix un tractament i exigeix una selecció entre els coneixements adquirits per l'assistent social.

Per descriure una personalitat, el caseworker ha d'estudiar el comportament de l'individu tal com es manifesta en les circumstàncies que són objecte de la intervenció social i en el conjunt de la vida diària. Ha de distingir entre les causes i els orígens dels problemes.

Després d'analitzar el comportament i les relacions de l'individu amb el seu entorn, el diagnòstic subratlla les característiques personals i privatives del client.

Plantejar un diagnòstic: respondre a sis preguntes

1. ¿Cual es la dificultad verdadera y real que encuentra el cliente?
2. ¿Se trata de un problema objetivo o subjetivo, social o psicológico?
3. ¿Ese problema el que el cliente nos expone o es otro más profundo y complicado?
4. ¿Qué espera de nosotros nuestro cliente?
5. ¿Corresponde la ayuda necesaria a la competencia del organismo a que pertenecemos?
6. ¿Soy yo, asistente social, la persona calificada para proporcionar esta ayuda?

D. El Tractament

La finalitat de tot tractament social consisteix a procurar al client el recolzament que necessita en qualsevol àmbit.

L'assistent social presta a l'individu uns serveis concrets, els quals milloren la seva situació i disminueixen les tensions que el medi exerceix sobre ell.

L'objectiu principal del tractament és descobrir els recursos que el client pot trobar en si mateix i en el seu medi ambient, alliberar les seves forces interiors, ajudant l'individu a valer-se per si sol en un futur i augmentar la seva capacitat per fer-ho. Això fa que la vida del client sigui més digna de ser viscuda.

La mesura en què l'ésser humà aconsegueix les seves metes depèn del que hi ha en ell. Així doncs, tot tractament ha de ser individualitzat.