Assistència Religiosa en Institucions Públiques a Espanya

Assistència Religiosa

L'assistència religiosa està destinada a aquelles persones que, per les seves circumstàncies personals, no tenen plena llibertat. L'assistència religiosa la presta l'Estat, però l'assistència espiritual la presta la confessió. En sentit ampli, és qualsevol ajuda proporcionada per l'Estat per a la satisfacció dels interessos religiosos dels ciutadans. En sentit estricte, és l'acció de l'Estat per establir les condicions adequades perquè puguin rebre assistència religiosa les persones sotmeses a un règim especial de subjecció. El tret principal és que es tracta d'una activitat estatal. El fonament és l'article 2.3 de la LOLLR.

Activitat estatal en centres públics on els ciutadans es troben en règim especial de subjecció.

Models:

• Integració orgànica: els ministres de culte són funcionaris de l'Estat integrats en un cos especial dintre de l'administració. Per exemple, les Forces Armades.
• Concertació: convenis entre les autoritats estatals o autonòmiques i les confessions en què es concreten els mitjans a través dels quals es realitza l'assistència i la vinculació jurídica dels ministres amb l'administració. Per exemple, l'Església Catòlica.
• Lliure accés: l'Estat o la Comunitat Autònoma faciliten l'entrada dels ministres de culte a determinats centres públics perquè puguin exercir les seves funcions espirituals, però sense que existeixi vinculació jurídica amb l'administració. Per exemple, FEREDE.
• Llibertat d'eixida: autorització als interns dels centres públics perquè puguin abandonar-los i assistir als llocs de culte de la seva pròpia confessió. Per exemple, FCI-CIE.

Subjectes:

• Estat: obligat a facilitar els mitjans per a l'assistència.
• Individuals: tenen el dret a l'article 2.1 de la LOLLR.
• Confessions: presten assistència directament.

Assistència Religiosa en Centres Hospitalaris

Article 4 de l'Acord Jurídic entre l'Estat espanyol i la Santa Seu. Acord marc de 24 de juliol de 1985. Conveni de 23 d'abril de 1986 i altres convenis autonòmics i locals, sempre respectant l'acord marc. S'ha de tenir un espai a l'hospital (una capella). Els costos econòmics corren a càrrec de l'Estat. Els destinataris de l'assistència són els malalts, acompanyants i treballadors del centre. La majoria de vegades hi ha una concertació entre el bisbe i el titular del centre hospitalari.

Assistència Religiosa als Centres Penitenciaris

Amb caràcter general, la LOGP de 26 de setembre de 1979 i especialment el reglament penitenciari del 9 de febrer de 1996, article 230. Església Catòlica: article 4 acord (concertació) acord 20 de maig de 1993.

Altres confessions: article 9 + Reial Decret de juny de 2006 desenvolupa els acords. Pel que fa a l'alimentació, article 14 FCE-CIE, només els musulmans van demanar el respecte al Ramadà. Article 222 RP: respecte en la mesura del possible a l'alimentació.

Els destinataris són els presos. Els mitjans els facilitarà la direcció de la presó i les despeses van a càrrec de l'administració penitenciària. La Llei Orgànica General Penitenciària va garantir la llibertat religiosa a tots els reclusos, no només als catòlics, i conseqüentment, l'assistència religiosa. El reglament penitenciari garanteix a tots els interns el dret a dirigir-se a una confessió religiosa registrada per sol·licitar la seva assistència sempre i quan aquesta es presti amb respecte als drets dels altres reclusos.

Ministres de Culte

Concepte de persones físiques que exerceixen funcions religioses de culte, assistència i magisteri, amb caràcter estable i certificació de la seva església o comunitat.

El règim legal = Església Catòlica -> acord 28 de juliol de 1976 // article 2.2 - 6 LOLLR // FEREDE article 3-6. Servei militar. Església Catòlica acord de 3 de gener de 1979, article 5. Els bisbes i similars = exempts. Pròrroga per als estudis. Altres confessions, article 4 dels respectius acords. Secret ministerial: reconegut el respecte dels ministres de l'Església Catòlica, article 2.3, 3.2 de FEREDE, 417-717 LECrim, LEC: Els ministres de culte 3.1 dels acords. La diferència és que els jueus han de ser permanents i estables, a més que han de tenir estudis rabínics.

Règim laboral: és ministre si treballen dintre de la comunitat.

Seguretat Social: règim jurídic. Reial Decret 27 d'agost de 1977 -> article 1. Tots inclosos, considerats com a treballadors per compte aliè. Religiosos: autònoms. La resta de confessions = article 5 FEREDE treballadors per compte aliè, FCI treballadors per compte aliè + protecció a la família, musulmans: treballadors per compte aliè. No tenen prestació per atur, malaltia o accident; la base de cotització és mínima.

Llibertat d'Ensenyament a l'Ordenament Jurídic

Reconeguda a l'article 27.1 i al preàmbul de la LOE (3 de juliol de 1985) - LODE. Es considera la creació de centres docents diferents dels públics (ALZABA); el Tribunal Constitucional, 13 de febrer de 1981, dret a crear institucions educatives privades, llibertat de càtedra, dret dels pares a la formació religiosa, moral dels seus fills. El Tribunal Constitucional en sentències del 1985, segueix el Tribunal Constitucional afegint el dret de lliure elecció del centre docent. Bàsicament es reconeixen els drets i llibertats següents: dret a rebre educació, dret a què l'ensenyament obligatori sigui gratuït, dret dels pares a què els seus fills rebin la formació religiosa i moral conforme a les seves conviccions, llibertat d'ensenyament i llibertat de creació de centres docents.

Dret dels Pares a Elegir el Tipus d'Educació

Article 27.3 CE i preàmbul LOE. Extensió del dret a elegir tota l'educació desitjada és la que sembla més d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem, així com els textos internacionals ratificats per Espanya incloent el Conveni Europeu de Drets Humans. Garantia d'aquest dret dels pares en la STC 13 de febrer de 1981, aquest dret ha d'estar garantit tant en centres públics com privats. Sentència 24 de gener de 1985: el dret dels pares és més per a l'educació que per a l'ensenyament. Només estan emparades les conviccions que van aconseguir un cert nivell de força, coherència, etc. Només les que gaudeixen de respecte en una societat democràtica i no incompatibles a la dignitat humana.

El dret de llibertat religiosa no pot estar per sobre del dret a un ensenyament integral. Als centres públics: indirecta (es prohibeix als professors qualsevol forma d'adoctrinament ideològic); directament (possibilitant l'ensenyament i pràctica a centres públics). Centres privats: possibilitat d'establir un ideari dels centres.

Llibertat de Creació dels Centres Docents i el seu Finançament

27.6 CE, article 108 LOE. Concertats: titulars privats que s'acullen al règim de concerts.

Límit a la Creació

Tribunal Constitucional respecte als drets fonamentals, a les lleis que els desenvolupen (especialment dret a l'honor, intimitat i protecció de la joventut i infància); principis constitucionals; no es poden crear centres si no proporcionen educació integral; si han de ser d'educació reglada = necessitat de complir els requisits.

Requisits del Titular

Article 21 LODE. El titular no pot ser mestre autonòmic, local o estatal, qui tingui antecedents penals per delictes dolosos, persones jurídiques privades d'aquest dret per sentència ferma, persones jurídiques on hi hagi persones amb els problemes anteriors si tenen més d'un 20% del capital social. Necessitat d'una autorització administrativa.

Dret a Establir un Ideari

115 LOE -> els titulars dels centres privats tenen dret a establir un ideari (Tribunal Constitucional, dotar del centre d'un caràcter propi). La formulació de l'ideari ha de ser clara, no podent-se modificar iniciat el curs.

Dret de Direcció i Gestió

Només els privats gaudeixen de plena autonomia en la gestió.

Llibertat de Càtedra

Article 20.1 CE i article 3 LODE. Facultat del professor d'exposar les seves conviccions lliurement. Segons el Tribunal Constitucional, els titulars són: TOTS ELS DOCENTS tant de centres públics com privats i així ho reconeix la LODE. El seu contingut és diferent segons centres i "graons". La llibertat de càtedra és la facultat del professor d'exposar lliurement els seus coneixements sense haver-se de sotmetre a una doctrina oficial. Hi ha uns límits genèrics en l'article 20.4 CE, i específics en el 27.2 i 27.3 CE.

A centres públics el docent no ha de seguir cap tipus d'orientació ideològica. En els centres privats aquesta llibertat està limitada pel nivell educatiu i per l'ideari del centre.

Acord 3 de gener de 1979, FEREDE article 10. Reconeixement a rebre ensenyament catòlic a tots els centres docents i a la inclusió als plans d'estudi, no obligació d'ensenyament, proposició del mestre per la confessió.

Assistència Religiosa en les Forces Armades

El Reial Decret 1145/1990 crea el servei d'assistència religiosa a les Forces Armades i es dicten normes sobre el funcionament. Llei 17/1999 del Règim de personal de les Forces Armades. Amb l'Església Catòlica es firmen el 3 de gener de 1979 (integració) i amb la FEREDE, més l'article 8 dels acords.