Assajos Tecnològics de Materials Metàl·lics

Assajos Tecnològics en Barres

• A) Assaig de flexió i plegat: L'objectiu és comprovar la flexibilitat del material. Es plega una barra normalitzada fins a un angle previst; l'assaig acaba si apareixen fissures a la zona de tracció o s'arriba a l'angle previst. Es pot fer en fred o en calent.
• B) Assaig de rebatut (recalcat): Serveix per comprovar el comportament sota compressió (estàtic) o xoc (dinàmic). Es comprimeix una barra cilíndrica (altura = 2 vegades el diàmetre) i s’aplica força fins que la seva altura es redueix a 1/3 de la inicial o apareixen fissures.
• C) Assaig de maleabilitat: Avalua la capacitat de deformació plàstica sense fractura i per veure si són aptes per a processos mecànics. S'escalfa una proveta plana i es colpeja fins que la seva amplària augmenta 1,5 vegades l'original. També es pot aplanar la proveta fins que apareguin les primeres fissures i determinar en aquell moment l'increment d'amplària.
• D) Assaig de mandrinat: Analitza quant es pot eixamplar un forat sense que s'esquerdi. S'utilitza una proveta plana amb una amplària 5 vegades major que el gruix i un diàmetre de perforació doble del gruix; s'introdueix un punzó en una perforació fins que el diàmetre es duplica o apareixen esquerdes.

Assajos Tecnològics en Xapes

• D) Assaig de mandrinat: Analitza quant es pot eixamplar un forat sense que s'esquerdi. S'utilitza una proveta plana amb una amplària 5 vegades major que el gruix i un diàmetre de perforació doble del gruix; s'introdueix un punzó en una perforació fins que el diàmetre es duplica o apareixen esquerdes.
• A) Assaig de flexió alternativa: Determina la capacitat de suportar deformacions repetides i detecta defectes interns (com porositat o fragilitat). Una xapa d'uns 10 a 30 mm d'ample se subjecta entre dues mordasses i es doblega 90° alternativament a un costat i a l'altre fins que aparegui la primera fissura o es produeixi el trencament.
• B) Assaig d'embotició: Mesura l'aptitud del material per a processos d'embotició profunda. Consisteix a estampar una bola o cilindre esfèric sobre una xapa subjecta fins que apareix la primera fissura.

Assajos Tecnològics en Tubs

• A) Assaig d'eixamplament (abocardat): Són proves destructives que expandeixen l'extrem d'un tub amb un mandril cònic per verificar la ductilitat i revelar defectes. No han d'aparèixer fissures després d'introduir el con a pressió. A l'interior del tub que s'assajarà s'introdueix mitjançant cops o a pressió un con greixat. Els dos extrems del con estan proveïts de prolongacions cilíndriques, els diàmetres de les quals estaran relacionats amb el diàmetre del tub.
• B) Assaig d'aixafament: Reprodueix l'esforç de tubs soterrats. Es comprimeix aixafant un tros de tub de 50 cm entre plaques paral·leles fins a una distància determinada per veure si resisteix sense fissurar-se.
• C) Assaig d'estanquitat: Comprova que no hi hagi fugues. S'introdueix un fluid a una pressió d'entre 1,25 i 1,5 vegades la que ha de suportar el tub en servei. No hi ha d'haver pèrdues, ni tan sols si es colpeja la superfície.
• D) Assaig de recantellat (abocardat plano): L'objectiu és determinar si en el tub assajat no apareixen clivelles quan s'eixampla la boca del tub mitjançant assajos mecànics. Doblega l'extrem del tub en calent per formar un anell perpendicular al seu eix. Es considera positiu si l'anell arriba al diàmetre previst sense esquerdes.

Assajos Tecnològics en Filferros

• A) Assaig de flexió alternativa: Determina el grau de torsió i el comportament sota esforços plàstics de flexió. Es doblega el filferro 90° alternativament sobre uns cilindres fins que trenca o s'arriba a un nombre de cicles fixat.
• B) Assaig de retorçat: Mesura el nombre de voltes de 360° que pot suportar abans de trencar-se. El filferro es fixa mitjançant dos caps de subjecció: un d'ells serà el que li comunica l'esforç de torsió, mentre que l'altre, que no gira, ha de tenir la possibilitat de moure's longitudinalment en la direcció de l'eix del filferro, ja que aquest s'escurçarà a mesura que la prova avanci. El filferro es manté estirat amb una petita força de tracció i una de les mordasses gira mentre l'altra es mou longitudinalment per compensar l'escurçament.