Assajos Físics i Químics de Pintures: Guia Completa

Assajos Físics i Químics de Pintures

Espesor:

• Pel·lícula humida: Espesor durant l'aplicació, és la suma de la matèria fixa més la matèria volàtil.
• Pel·lícula seca: Espesor després del secat, espesor de la matèria fixa.

Medició espesor:

• Humit: S'utilitza una "pinta d'espesor".
• Sec:
  • Destructiu: S'ha de trencar la peça per medir, s'utilitza una fulla de tall a 45º.
  • No destructiu: S'utilitza un medidor d'espesor especial, només s'aplica sobre materials fèrrics. Sensor que mesura la força del camp magnètic entre l'imant i el ferro (molta força poc espesor) i ho transforma en micres. En l'alumini el sensor és un emissor d'ones de Foucault i transforma el temps en micres.

Secat de pintures:

• Secat a la pols: Aquella fase on després d'aplicar la pintura, la pols ja no queda adherida a la pel·lícula humida.
• Secat al tacte: Aquella fase on ja es pot tocar la pintura sense haver-hi despreniment (s'ha d'exercir poca pressió).
• Secat dur: La peça ja es pot manipular i exercir una lleugera pressió sense que hi succeeixi res, però si es rasca la pintura es treu amb facilitat.
• Secat per repintar: És aquell secat on a partir del qual per a poder repintar la superfície, s'ha de polir.
• Secat final: La pintura ja reuneix totes les propietats per les quals ha estat dissenyada.

Assajos físics: Duresa pel·lícula seca:

• Pèndol de Persoz: Fulla de tall unida a un pèndol, s'aixeca el pèndol a un angle determinat i es deixa anar; es compten els segons que tarda en parar-se. Si el temps que triga és baix vol dir que la pintura és tova.
• Llapis: S'utilitzen diversos tipus de llapis; es passa el llapis per la superfície. Si es trenca la pinta del llapis la duresa de la pintura serà superior a la del llapis (força determinada, angle de 45º, diàmetre de la mina i longitud determinats).

Flexibilitat de la pintura: Es doblega la xapa amb l'ajut d'un embol. La pintura ha de produir petites esquerdes però no arrencar-se (si es desenganxa, serà poc flexible).

Assaig d'adherència: Es ratlla la xapa amb un cilindre amb fulles de tall als extrems de forma que queda una quadrícula. (GT0 no salta. GT1 <5%. GT2 5-15%. GT3 15-35%. GT4 35-65%. GT5 >65% o salta tota).

Embotició: Utilització d'un embol per pressionar la xapa, es fa pressió pels dos costats. La pintura sofreix les mateixes conseqüències que l'assaig de flexibilitat.

Impacte: S'agafa la xapa i un pes determinat es puja a una alçada determinada i es deixa anar, s'ha de mirar la reacció de la pintura.

Abrasió: Es llença un material molt abrasiu contra la xapa repetidament (utilitzat sobretot per a la pintura de les llantes).

Assajos químics: Boira salina: Es fa un tall a la xapa i es posa dins d'una càmera tancada (es posa damunt uns suports amb un cert angle). Dins la càmera es controla la temperatura, la humitat relativa i la concentració de sal (es manté allà dins un cert temps). Es mesura l'amplada de l'oxidació del tall (penetració de l'oxid P=amplada oxid - amplada tall/2).

Intempèrie: Es mesura la pèrdua de brillantor i la desviació de color deixant la xapa 6 mesos a Florida (a l'exterior) o fent servir un assaig accelerat controlant la temperatura, la humitat relativa, la concentració de sal i la radiació de raigs ultraviolats, tot això dins d'una càmera aïllada durant uns certs cicles. En el rillo s'imposa un tant per cent màxim de pèrdua de color segons el criteri de l'empresa.

Immersió: Es submergeix la xapa pintada en un líquid i s'hi deixa durant un temps determinat. Els líquids emprats dependran de la utilització de la pintura. En l'automoció els principals són: líquid refrigerant, olis, àcids, benzina o gas-oil, líquid de frens, detergents (ph neutre o bàsic).