Assajos No Destructius (AND): Mètodes d'Inspecció i Qualitat

Tecnología Industrial6,22 KB

Assajos No Destructius (AND): Fonaments i Aplicacions

Els Assajos No Destructius (AND) són procediments normalitzats de gran importància dins de les indústries de fabricació mecànica, ja que garanteixen la qualitat dels productes fabricats. L’assegurament de la qualitat en moltes fabricacions depèn dels assajos no destructius, capaços de determinar defectes interiors en peces.

Dins dels assajos no destructius, destaquen mètodes com la inspecció ultrasònica, els raigs X, els mètodes de partícules magnètiques i la inspecció per líquids penetrants.

Els assajos no destructius són procediments normalitzats utilitzats per localitzar defectes o discontinuïtats en les peces tractades, sense danyar-les en cap moment. Són útils en operacions de manteniment preventiu.

Els assajos no destructius són amplis i solen agrupar-se sota diferents denominacions o àrees d’anàlisi:

  • Defectologia: Detecció de defectes, heterogeneïtats, discontinuïtats, fissures, etc.
  • Caracterització de materials: Propietats físiques (conductivitat elèctrica, permeabilitat magnètica,...), propietats químiques (caracterització química, detecció de problemes de corrosió,...) i propietats mecàniques (duresa,...).
  • Metrologia: Control dimensional, gruix de les peces, gruix de recobriment, etc.

Defectologia: Detecció de Defectes Superficials i Interns

La Defectologia es basa en la capacitat per a detectar els defectes superficials o els defectes interns.

Detecció de Defectes Superficials

Per a la detecció de defectes superficials, es poden citar:

  • Inspecció visual
  • Inspecció per làser
  • Líquids penetrants
  • Partícules magnètiques

Detecció de Defectes Interns

Mentre que per a la detecció de defectes interns es poden utilitzar, entre d’altres:

  • Radiologia industrial
  • Ultrasons
  • Corrents induïts de Foucault
  • Emissió acústica

Mètodes Específics d'Assajos No Destructius

Inspecció Visual

La Inspecció Visual es realitza mitjançant l’observació a simple vista o amb l’ajuda d’una lupa de pocs augments. L’objectiu és determinar defectes superficials macroscòpics en unions soldades, recobriments metàl·lics, elements mecànics i similars.

Els defectes superficials més evidents són:

  • Punts de corrosió
  • Contaminació superficial
  • Discontinuïtats superficials, incloent fissures, porus, segregacions, descarburacions, etc.
  • Problemes derivats dels acabats superficials

Inspecció per Làser

La Inspecció per Làser s’utilitza per al control dimensional i es basa en la interacció de la llum làser amb la superfície a examinar.

Assaig Radiològic

L'Assaig Radiològic s’utilitza com a mètode no destructiu per inspeccionar materials en cerca de discontinuïtats (esquerdes) o defectes interns. Es basa en la major o menor transparència dels materials a la radiació (X o gamma).

La radiació que travessa un material és absorbida parcialment i emergeix amb diferent intensitat, sent detectada per una pel·lícula fotogràfica o radiografia.

Els raigs X es produeixen quan es fa xocar contra un material un feix d’electrons a elevada velocitat, mentre que els raigs gamma són emesos pel nucli d’àtoms radioactius.

Assaig amb Raigs X

Els Assaigs amb Raigs X tenen un gran poder penetrador per detectar defectes. Aquests travessen fàcilment espessors de material considerable en gairebé tots els materials. La penetració dels raigs X depèn de la seva longitud d’ona.

Els aparells utilitzats són de tipus fix o transportable.

Components de l'Equip de Radiografia X

L'equip està format pels següents components:

  • Font de radiació
  • El component que es vol radiografiar, que pot presentar una o diverses fissures
  • Un material sensible per a enregistrar la radiació transmesa o emergent (pantalla o pel·lícula fotogràfica)

Minimització de la Falta de Definició en Radiografies

Aquesta falta de definició es pot minimitzar mitjançant:

  • Utilitzant un focus el més puntual possible
  • Substitució dels raigs X per un isòtop radioactiu, font de radiació gamma
  • Una major distància entre el focus i l’objecte. És usual prendre cinc vegades la distància objecte-pel·lícula
  • Una major proximitat objecte-pel·lícula. Aquest factor depèn del gruix de la peça

Assaig amb Raigs Gamma

Els Assaigs amb Raigs Gamma tenen una longitud d’ona més curta. La principal font de raigs gamma la constitueixen els elements radioactius com el radi pur o els seus compostos (bromur, sulfat, etc.).

Les radiografies amb raigs X són més ràpides d’obtenir. Els raigs gamma són més penetrants, però més lents. El que es pot interpretar en una radiografia són els gruixos i la densitat.

Assaig per Partícules Magnètiques

L'Assaig per Partícules Magnètiques és aplicable a peces ferromagnètiques. L’objectiu és detectar possibles discontinuïtats, tant superficials com subsuperficials, per mitjà de partícules magnètiques.

El Camp de Fugida en Partícules Magnètiques

Si existeix una discontinuïtat en la superfície de la peça el pla de la qual sigui perpendicular a les línies de força, aquestes línies tendiran a salvar-les com un obstacle. Això produeix una distorsió en les línies de força que es veuen obligades a sortir a l'exterior, formant el que es denomina camp de fugida.

Etapes de l’Assaig per Partícules Magnètiques

Un exemple d’etapes de l’assaig per Partícules Magnètiques és el següent:

  1. Magnetització de la peça en dues direccions aproximadament perpendiculars.
  2. Aplicació de les Partícules Magnètiques.
  3. Observació i anotació de la presència d’indicacions.
  4. Desmagnetització de la peça.

Descargar

PDF Word HTML