Assaig Valencià: Mira i Fuster, Realitat i Repercussió
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,64 KB
La realitat contemporània en els assajos de Joan Francesc Mira
Joan Francesc Mira es dóna a conèixer amb dues obres narratives: El bou de foc i Els cucs de seda. Conrea el realisme de caràcter rural amb intencions mitificadores, per a reflexionar sobre la nostra realitat actual. En obres narratives posteriors, Mira no renuncia a donar el seu punt de vista sobre la identitat, la idiosincràsia i les vivències socials, que expressa a través de personatges. Hi trobem trets autobiogràfics per a oferir-nos una visió personalíssima sobre qüestions humanístiques, ètiques i ideològiques. Destaca la trilogia formada per:
Els treballs perduts: reconstrucció històrica de València. Les reflexions personals, culturals i la intertextualitat serveixen per a reconstruir un mosaic de la València.
Purgatori: viatge interior d’un metge que torna a València, després de molts anys, per cuidar el seu germà. Posa en boca les grans preocupacions de l’home modern i de la societat actual.
El professor d’història: un professor d’història contemporània avança la jubilació després d’un accident. L'última classe es converteix en una reflexió sobre el sentit o el final de la història.
En Mira sovintegen les referències clàssiques, mitològiques i culturals, especialment a partir dels anys 70. Com altres autors de la seva generació, com ara Borja. Conrea la reflexió directa amb articles d'opinió. Cal destacar els articles El temps i els assajos, Els valencians i la terra i Crítica de la nació, on planteja com és viscut pels valencians el concepte de nació. També ha contribuït amb obres d’erudició històrica com Els Borja: família i mite i Sant Vicent Ferrer, però també amb obres properes a l’assaig com València: guia particular.
Ha rebut diferents premis, entre els quals cal destacar la Medalla d’Or de la ciutat de Florència per la seva traducció de la Divina Comèdia. També va ser premiat amb el Premi Nacional de Traducció l’any 2001.
Repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època
Joan Fuster va iniciar la carrera literària amb la publicació d’excel·lents poemaris com Sobre Narcís (1949) i Escrit per al silenci (1954). El gruix de la seva obra literària el forma l’assaig.
Aquest gènere fou perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seva forta càrrega ideològica. Fuster hagué de vèncer moltes adversitats com la censura, la manca de mitjans, l’absència d’ambient cultural i el silenci dels mitjans de comunicació al País Valencià. Fins i tot va rebre amenaces i atemptats amb bomba per part de grups d’ultradreta.
La seva obra assagística és amplíssima i de temàtica molt diversa.
Sobre literatura. Fuster tracta els temes relacionats amb la història de la literatura des de la seva posició de lector intel·ligent. Destaquen treballs com Antologia de la poesia valenciana (1956), Ausiàs March: antologia poètica (1959) i Poetes, moriscos i capellans (1962).
De caràcter cívic i social. Són els assajos més polèmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments. Qüestió de noms (1962), on s’analitza la polèmica pel nom de la llengua i del país. Nosaltres els valencians, obra cabdal per al valencianisme polític modern, és una reflexió profunda sobre el passat i el present dels valencians on s’analitzen frustracions com l’autoodi i el provincianisme. Fuster hi planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.
De caràcter humanístic. Fuster reflexiona sobre l’ésser humà i la realitat que l’envolta (com ara Diccionari per a ociosos).
Entre les obres properes a l’assaig, cal destacar Aforismes i Consells i Proverbis i insolències.
El més característic de Fuster és el racionalisme escèptic. Analitza la moral a l’ús perquè el mateix lector pugui formar-se una opinió sobre el tema tractat. A més, sol utilitzar les cometes quan vol remarcar la significació d’una paraula, i el seu estil és fresc, desenfadat, amb expressions cultes...
Joan Fuster, com a assagista, és una figura cimera en el nostre panorama literari del segle XX. D’idees progressistes, la seva identitat valenciana estava vinculada a tots els territoris del nostre domini lingüístic.