L'Assaig Valencià: Joan Fuster i Joan Francesc Mira en la Realitat Contemporània

Joan Francesc Mira: Reflexió sobre la Realitat Valenciana

Joan Francesc Mira (València, 1939) és una de les figures que més ha reflexionat sobre els canvis socials en general i, de manera especial, en el País Valencià. Antropòleg, sociòleg, historiador i escriptor, Mira parteix de les tesis fusterianes per a plantejar-se què és una nació, les relacions entre cultura i nació, i què hem estat, què som i què podem ser els valencians, així com la problemàtica de la nostra llengua.

Posa èmfasi en els atacs despersonalitzadors i tendenciosos que els valencians hem de suportar periòdicament. Enmig d’intents mediocres de «reformular» les tesis del nostre suecà més universal, les reflexions de Mira són les més rigoroses i fonamentades. Ha investigat les transformacions que implica el pas del món rural tradicional al món urbà i industrialitzat.

Obres Assagístiques Destacades

Entre les seues obres assagístiques, podem destacar Cultures, llengües i nacions (1990) o Crítica de la nació pura (1984). Els seus articles, publicats a la premsa valenciana o catalana, interpreten l’actualitat amb reflexions agudes, de forma que, més que columnes d’opinió, són com petits assajos.

Mira com a Narrador

És, a més a més, un gran narrador. A El desig i els dies (1981) reflecteix, en forma de llarg monòleg, les aspiracions i fracassos de la seua generació pel que fa a la construcció del País Valencià. A Els treballs perduts (1989) descriu la lluita del protagonista per mantenir els valors humans en una ciutat cada vegada més deshumanitzada i mercantilista. A Borja Papa (1996) retrata admirablement la intimitat, les ambicions i les frustracions de la família valenciana més influent i poderosa de la nostra història.

Joan Fuster: La Repercussió del seu Assaig

Joan Fuster, escriptor polifacètic, és la figura culminant de l'assaig en la nostra literatura. És autor d'una extensa obra literària amb una gran diversitat temàtica. Les seues reflexions tracten l'ésser humà, buscant reflexionar i fer reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista.

A més d'aquesta varietat temàtica, l'assaig fusterià presenta moltes formes, com l'article, el diari i l'aforisme. De tota manera, l'assaig de Fuster respon sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, i d'establir a partir d'aquest un examen de consciència.

«Nosaltres els valencians»: Un Punt d'Inflexió

En «Nosaltres els valencians», l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià es converteix en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat.

La seua influència, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. El llibre de Fuster va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparéixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià. Aquesta acció va ser assumida per un nombrós grup d'intel·lectuals. El moviment nacionalista es va posar en marxa paral·lelament al moviment cultural.

«Nosaltres els valencians» va despertar la consciència de les joves generacions que emergien en aquell moment, però també l'hostilitat d'una part de la societat que es va sentir qüestionada pel llibre de Fuster.