L'assaig i La plaça del Diamant: anàlisi i símbols

L'assaig

L’assaig és un subgènere de la didàctica que consisteix en la representació d’una visió personal d’un autor sobre un tema que, sovint, tracta aspectes humanístics. Té moltes característiques que el poden definir; les principals són:

• Normalment l’assaig està redactat en tercera persona i no té una estructura definida.
• Té una extensió variable: es pot fer un assaig de poques línies o bé un que ocupi un llibre sencer.
• Tracta temes humanístics, per exemple aspectes relacionats amb la filosofia, la política o la història.
• Al ser un gènere que pretén mostrar la visió personal d’una persona, hi predomina la subjectivitat: l’autor dona una visió dels fets que s’ha creat per si mateix i afegeix referències o opinions pròpies.
• Com que té com a objectiu l’ensenyament o la reflexió sobre un fet, aquest gènere va adreçat a un lector culte però no necessàriament especialitzat en la matèria tractada.

L’autor d’un assaig ha de presentar al lector una idea sobre un tema qualsevol, desenvolupar-la a partir de la visió personal que l’autor té i, finalment, concloure amb la idea principal.

La plaça del Diamant: símbols

A la història de La plaça del Diamant trobem diferents símbols, però destaquem com a símbol principal els coloms. Tota la història va en relació amb aquest símbol. Per començar, el sobrenom de la protagonista és Colometa (petit colom); també viu amb en Quimet, que és criador de coloms. L’aparició dels coloms a la història està relacionada amb tots els problemes que té la protagonista en el seu primer matrimoni. Els coloms suposen un desgast per a la Colometa igual que la relació que comparteix amb en Quimet. D’alguna manera, els coloms fan de símbol de la unió entre la Natàlia i el seu marit.

L’embut és un altre símbol. Simbolitza la vida difícil de la Colometa per la seva forma: com la forma de l’embut, té la sensació que la vida de la Natàlia es va fent més petita. Realment fa referència al final de la seva joventut, una joventut plena de problemes que ella allibera quan arriba a la plaça i fa un crit d’alliberament del seu passat i de recuperació de la seva identitat.

Per últim, en relació amb el crit que fa la Colometa a la plaça, destaquem el ganivet, que simbolitza l'alliberament. La Natàlia l'utilitza per escriure el seu nom a la paret de l'antiga casa on vivia.

Llenguatge emotiu i indicacions

(Llenguatge emotiu / adjectius precisos / figures retòriques com metàfora, comparació) Redactat en 8 línies

Llenguatge i estil

La història està repleta de recursos literaris que fan destacar aquesta novel·la. Pel que fa a l’estil de l’obra, Rodoreda fa molt ús de les onomatopeies. L’ús de frases fetes és molt destacable a l’obra. A més, utilitza repeticions de petites oracions constantment, que acaben destacant en el text. I, per finalitzar en l’estil, fa ús de punts suspensius per marcar una suspensió en les oracions.

Figures retòriques

Quant a les figures retòriques, al llarg de la lectura s’hi troben diferents tipus: polisíndetons, metàfores, comparacions, hipèrboles i metonímies.

Per últim, observem un llenguatge molt emotiu, caracteritzat per l’ús d’adjectius molt precisos. També cal destacar que Rodoreda fa molt ús de verbs expressius i exclusius.

Espais de la novel·la

En l’obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, distingim dos tipus d’espais diferents: tancats i oberts.

Pel que fa als espais tancats, la casa de la Natàlia i en Quimet és molt important perquè reflecteix com és la seva vida de casats al llarg del temps. Podem veure com la casa es va degradant al llarg de la novel·la, simbolitzant així la vida miserable de la Colometa. Un altre espai tancat rellevant és la casa dels amos de la Colometa: és on començarà a treballar fent tasques de la casa. En l’obra es descriu molt aquest espai i el podem comparar com a símbol de la vida dels amos, és a dir, una vida de luxe en contraposició a la vida de la Natàlia, una vida miserable.

En relació amb els espais oberts, sens dubte el més important és la plaça del Diamant: és on s’origina tota la història i és allà on en Quimet i la Colometa es van conèixer. És on es desenvolupa tota l’acció de la novel·la. Un altre espai obert és la platja: en Quimet i la Natàlia hi anaven sempre abans que naixés el seu primer fill; a partir d’aquest fet van deixar d’anar-hi, simbolitzant així el fi de la seva llibertat, ja que la Colometa passa a dedicar-se al cuidat dels seus fills.

Descripció de la protagonista

Adjectius: fràgil / forta / decidida.

La Natàlia pateix diferents canvis d’identitat al llarg de tota la història. Abans de conèixer en Quimet era una noia amb uns ideals i uns principis propis, però quan coneix en Quimet tot això canvia. Ella pren en Quimet com un superior; és a dir, pràcticament es tracta d’una relació de submissió per part de la Natàlia. En Quimet revoluciona totalment el pensament de la Natàlia i la converteix en una persona sense identitat: la protagonista sembla una noia poc decidida i fràgil. D’alguna manera, la història ens fa entendre que per a la Natàlia la seva relació amb en Quimet és un pes que s’ha de suportar.

A partir del moment en què en Quimet porta els coloms a casa, la Natàlia treu força pròpia per enfrontar-se amb ell i es rebel·la. Això mostra una millora en la maduresa de la protagonista: aprèn a dir «no» i recupera poc a poc la seva identitat. Però quan tot sembla que li va bé, de sobte la mort del seu marit apareix i suposa la misèria per a la Natàlia i la seva família. Aquest fet la porta a pensar en el suïcidi d’ella i dels seus dos fills. Tot i això, la protagonista coneix un home amb el qual es casa i passa a tenir un nivell de vida millor. Però aquí no acaba tot: els fantasmes del passat ronden pel cap de la Natàlia, fent-se preguntes sobre la mort d’en Quimet. La dona, molt inestable, aconsegueix desprendre’s del passat fent un crit a la plaça del Diamant.