L'assaig a la literatura contemporània: Fuster i Mira

L’assaig en la literatura contemporània

Joan Fuster: Repercussió i context

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és una figura cimera en la nostra cultura com a assagista, historiador de la literatura, crític literari i historiador social de la llengua. Dins la seua àmplia obra, destaquen tres aspectes:

• Inici de l'assaig: El 1955, amb El descrèdit de la realitat, inicia la publicació de nombrosos assajos sobre temes diversos, abastant l'experiència humana, moral, intel·lectual i social. Fuster és un humanista, observador profund i moralista que guia els lectors cap a la lucidesa i la ironia.
• Erudició i crítica: Fuster va revisar autors, moviments culturals i èpoques de la història literària i cultural valenciana, sovint mal conegudes o mal valorades.
• Recuperació nacional: La seua dedicació al coneixement del País Valencià i a la seua recuperació nacional és fonamental. Desfà mites i posa les bases per a una recuperació de la personalitat valenciana. Destaquen Viatge pel País Valencià i Nosaltres els valencians.

Joan Francesc Mira: Reflexions sobre la realitat contemporània

Joan Francesc Mira tracta els seus assajos amb una frescor singular. L'article d'opinió és, en les seues mans, un assaig en miniatura. Mira ha après de Fuster els recursos essencials del gènere: suggereix i argumenta amb gràcia, maneja la ironia i és un mestre de l'adjectiu. Els seus coneixements antropològics li permeten analitzar qüestions fonamentals.

Mira compara allò que observa amb la realitat valenciana, constatant amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat allò que no té comparació. Temes com el nacionalisme, la relació entre cultura i poder, la creació d'identitats, la importància de les llengües i la manipulació d'aquests elements són centrals en la seua obra.

L'eix genèric de les seues reflexions és la identitat i les seues conseqüències, especialment el seu ús polític. Mira és un escriptor arrelat al país, conscient de les seues virtuts i mancances, que observa la societat valenciana amb una mirada madura. Els clàssics, l'humanisme, la democràcia i la raó sustenten la seua forma analítica i reflexiva d'examinar la vida.