L'assaig literari des de la postguerra fins als anys 60

L'assaig te com a propòsit la comunicació del pensament

Les seues fronteres son difuses i l’extensio i el grau de formalitat, molt variables. Una altra designació ha estat la de literatura de idees.

-L’assaig des de la postguerra fins als 60.

La producció durants els anys 40 i 50 va ser escassa i precària, a causa de la guerra, la repressió i la censura, i per l’aïlament respecte d’altres literatures europees. A estes causes es va sumar l’absència de publicacions periòdiques.

L’any 1955 la censura va afluixar i va permetre la difusió d’idees, es va crear un context de compromís social i cultural.

A més el naixement de revistes van servir de plataforma per a vehicular l’obra dels assagistes com Josep Carner, Carles Riba i Gaziel. Un dels pocs precedents es Carles Salvador.

EUGENI D’ORS

Escrivia glosses, a partir d’una anècdota trivial, s’enfilaven fins a exposar el seu pensament sobre la vida, l’art o un filòsof.

Alguns del aplecs de glosses més importants van ser; La Ben Plantada, Gualba, la de mis veus o Oceanografia del tedi.

El llenguatge és vistós i provocatiu amb un to més intel.lectual, elegant, concís i ràpid

JOSEP PLA

Va escriure El quadern gris, en fomra de dietari, reflexiona al voltant dels esdeveniments socials, històrics i culturals. Les característiques de la seua obra són:

Límits difusos entre el gèneres. La realitat com a font d’inspiració. Lluitar contra l’oblit i configurar la voluntat col.lectiva de la societat. Preferència per les formes col.loquials i l’ús de girs i expressions populars per a crear una llengua de gran qualitat retòrica. Comparació d’allò més elemental amb la idea més profunda i trascendental.

JOAN FUSTER

És conegut pels seus assaigs, en que investiga sobre la naturalesa política dels valencians.

La seua obra es divideix en 3  blocs temàtics:

-Assaig cívic i polític: reflexiona sobre la nostra identitat col.lectiva. Nosaltres els valencians, Un país sense política, El blau de la senyera.

-Assaig humanístic: posició escèptica i crítica , es un diàleg obert i antidogmàtic. El descrèdit de la realitat, Sagitari.

-Crítica i historia literària: analitza la literatura des dels clàssics medievals fins als contemporanis. La poesia catalana fins la Renaixença, Literatura catalana contemporània.

Quant a les característiques de la seua obra, fa ús de l’assaig i l’aforisme amb un estil mordaç i punyent

-Aproximació escèptica a la realitat. 

-Ús de l’humor i la ironia pensament alliberador i antidogmàtic.

-Ideal humanista, posa la raó al servei del pensament. La seua pretensió és combatre prejudicis i veritats inqüestionables.

-Discussió i debat mitjançant preguntes i interpel.lacions al lector.

-Provocació: prosa amena, provocativa, incisiva, crítica i sorprenen

Els aforismes són enunciants curts que expressen un pensament o una asseveració moral, filosòfica o científica, sovint, des d'una perspectiva enginyosa o irònica.