L'Assaig de Fuster i Mira: Identitat Valenciana i Literatura

L'Assaig de Joan Fuster i la Identitat Valenciana

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb les inquietuds del seu temps i amb la recerca de la identitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana.

La seua dedicació a l'assaig és amplíssima, va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fórmules col·loquials. La seua mirada és subtil, sagaç, irònica i moltes vegades càustica.

Context i Adversitats de l'Assaig Fusterià

L'assaig fou perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seua forta càrrega ideològica. Fuster hagué de vèncer moltes adversitats:

• Censura
• Hostilitats
• Falta de mitjans
• Absència d'ambient cultural
• Silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià
• Atonia cívica

Obres Humanístiques de Fuster

Entre les obres de caràcter humanístic de Fuster cal destacar:

• El descrèdit de la realitat (1955): Una reflexió sobre la funció de l'art i la capacitat creadora de l'home.
• Diccionari per a ociosos (1964)
• L'home mesura de totes les coses (1967): Aquestes dues darreres tracten de la crisi de l'home contemporani i de les diverses manifestacions artístiques.

Obres Sociopolítiques Clau de Fuster

Els textos sociopolítics són els més polèmics i influents, i provoquen adhesions i enfrontaments en una època en què ja s'entreveia la fi del règim:

• Qüestió de noms (1962): Analitza la polèmica pel nom de la llengua que afebleix la consciència nacional dels valencians.
• Nosaltres els valencians (1962): Una obra cabdal. Una reflexió profunda sobre el passat i el present dels valencians, on s'analitzen les nostres mancances i frustracions com a poble: l'autoodi, el provincianisme, la manca d'una força social compromesa... Fuster planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.

Joan Francesc Mira: Reflexions sobre la Identitat

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània.

Temes Centrals en l'Assaig de Mira

L'eix genèric d'aquestes reflexions és la qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, especialment el seu ús polític. Els temes centrals són:

• El nacionalisme
• La relació entre la cultura i el poder
• La creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen
• La importància de les llengües per tal de crear "consciència col·lectiva"
• La possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets

Moltes de les reflexions es basen en l'experiència, la seua i la dels seus lectors, que aproxima i facilita molt la lectura d'unes obres accessibles i suggeridores. Una de les seues grans virtuts és demostrar, amb un punt de vista escèptic, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món, fins i tot aquells que s'autoproclamen “normals”.

Anàlisi d'Obres Significatives de Mira

• Crítica de la nació pura (1984): S'analitza el nacionalisme des de l'antropologia social. Mira desfà tota una sèrie de tòpics sobre la nació entesa com un element “pur”, net i lliure de contradiccions, per mostrar-nos el que realment és: una creació social, humana, dependent dels símbols i sempre en construcció. Amb una sòlida argumentació aporta un punt de vista crític i engrescador que desemmascara les postures “neutres” de molts teòrics, generalment adeptes al nacionalisme espanyol.
• Sobre la nació dels valencians: És una reflexió sobre la complicada adscripció nacional dels valencians. Mira opta per una via “valenciana”, allunyada tant de la dependència espanyola com de l'abstracció intel·lectual que representa l'opció catalanista.
• Cultura, llengües, nacions
• Sobre ídols i tribus: Aquestes obres complementen la reflexió de Mira sobre la identitat com a element clau en la política moderna.